En aquest article us explicaré algunes curiositats de la vida de l'artista català, així com algunes de les seves frases que han passat a la història. Genialitat, egocentrisme, a cavall entre la cordura i la bogeria. Jutgeu vosaltres mateixos.
- El nom complet de Dalí era Salvador Felipe Jacinto Dalí i Domènech.
- Els pares de Salvador Dalí van tenir un fill anterior a ell, qui també es deia Salvador, i que va morir abans de complir els dos anys, justament nou mesos abans que nasqués el Salvador Dalí que coneixem. Els seus pares el van portar a la tomba del seu germà quan tenia cinc anys i li van dir que era la seva reencarnació, idea que ell va arribar a creure.
En una entrevista va explicar que ja des de petit va començar a fer tot tipus d'excentricitats per diferenciar-se de l'altre Salvador Dalí. - La seva mare, Felipa Domènech, va morir el 1921 a causa d'un càncer d'úter, quan ell tenia 16 anys. Aquest va ser el cop més dur de la vida de l'artista. Després de la mort de la seva mare, el seu pare es va casar amb la germana de la seva dona morta. Dalí mai va aprovar aquest fet.
- L'extravagant bigoti de l'artista té la seva inspiració en dos personatges: Josep Margarit, un militar català, de qui en tenien un retrat penjat a la casa paterna de l'artista, i Diego Velázquez, el mestre pintor andalús admirat pel geni de Figueres.
Retrat de Josep Margarit 
Autoretrat de Diego Velázquez en la seva obra Las Meninas - Després d'una llarga amistat que va començar quan eren estudiants, Federico García Lorca es va enamorar del pintor. Després d'uns quants anys de correspondència, Dalí el va acabar rebutjant, encara que també va haver-hi una bona dosi de flirteig per part seva. D'aquestes cartes encara se'n conserven unes 40, i les demés van ser venudes per part de la família de l'escriptor o bé van ser destruïdes a causa de la gelosia de Gala, dona i musa del pintor.
Salvador Dalí i Federico García Lorca - El 1926 va ser expulsat de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, poc abans dels seus exàmens finals, per afirmar que no hi havia ningú a l'acadèmia en condicions d'examinar-lo, ja que ell en sabia més que tots els mestres junts.
- La seva dona, Gala Éluard Dalí, va néixer a Kazan, Rússia, amb el nom d'Elena Ivanovna Diakonova, i el seu cognom Éluard el va adoptar del seu primer matrimoni amb el poeta francès Paul Éluard, qui també pertanyia al grup dels surrealistes, encara que aquest també utilitzava un sobrenom ja que en realitat es deia Eugène Grindel.
Dalí i Gala - El 1929 va ser expulsat de casa pel seu pare, després d'escriure "A vegades, escupo en el retrat de la meva mare per entretenir-me". A més a més el va desheretar i li va prohibir tornar mai més a Cadaqués. Durant la discussió, Dalí li va mostrar al seu pare un preservatiu usat, contenint el seu propi esperma, dient-li "Té, ja no et dec res".
- El 1934, degut a les seves confuses inclinacions polítiques entre altres coses, Dalí havia començat a perdre prestigi dins del grup de surrealistes en el que es movia, i va ser sotmès al "judici surrealista", mitjançant el qual va ser expulsat del moviment. Dalí va respondre amb una frase per a la posteritat: "Jo sóc el surrealisme".
Membres del grup de surrealistes.
A dalt: Paul Éluard, Arp, Tanguy i Crevel.
A baix: Tzara, Breton, Dalí, Max Ernst i Man Ray. - El 1939, André Breton, líder del moviment surrealista, reordenant les lletres de Salvador Dalí va escriure l'anagrama "Avida Dollars", per criticar la seva passió pels diners. Alguns dels surrealistes van començar a parlar de Dalí en temps passat, com si ja hagués mort.
- El curtmetratge Destino, llançat el 2003 per la cinematogràfica Disney, va ser pensat ja el 1945 per Dalí i Walt Disney, però va quedar abandonat per problemes econòmics, i el 1999 la seva producció va ser represa per Roy E. Disney, nebot de Walt Disney, anys després de la mort dels dos. El curt inclou 18 segons originals, i la resta segueix un estil clarament dalinià.
Salvador Dalí i Walt Disney - El 1947, el frare italià Gabriele Maria Berardi va anunciar haver-li practicat un exorcisme a l'artista en una visita a França.
- L'empresa catalana Chupa Chups va demanar a Dalí que dissenyés un nou logo per l'empresa el 1969. Ell, a part, va suggerir que el logo havia d'estar a la part superior del caramel, de manera que sempre fos visible.
Evolució del logo de Chupa Chups. La versió daliniana és la del 1969. - El 1982, el rei Juan Carlos I li va concedir el títol de Marqués de Púbol. Dalí li va agrair obsequiant-lo amb un dibuix titulat Cabeza de Europa, la seva última pintura, quan el rei el va visitar anys més tard en el seu llit de mort.
- També el 1982, després de la mort de Gala, Dalí va intentar suïcidar-se, tot i que va declarar que la seva intenció era entrar en un estat d'animació suspesa, igual que fan alguns bacteris.
- Aquell mateix any va signar el seu testament, en el qual l'Estat Espanyol seria l'hereu universal de la seva obra.
- Als anys 60, l'alcalde de Figueres va demanar a l'artista que regalés una obra pel museu local, però Dalí va respondre que estava disposat a regalar un museu sencer, i va suggerir com a local el teatre llavors abandonat, el mateix on va exposar el 1918 les seves primeres dues obres. Dalí es va dedicar plenament a la construcció del museu fins el 1974, encara que fins i tot el 1984 va seguir ultimant-ne detalls.
- El 1973 va crear una pintura titulada "Hitler masturbándose".
Obra de Salvador Dalí "Hitler masturbándose", 1973. - Tenia un ós formiguer com a mascota i el treia a passejar pels carrers de París de tant en tant.
Dalí passejant la seva exòtica mascota per París. - El somni de Gala era viure en un castell a la Toscana. L'artista va fer construir un castell semblant a un que van sobrevolar amb una avioneta, però no a la Toscana sinó a Púbol. Allà s'hi troben les restes de Gala.
- Gala odiava els radiadors, tant que els tapava com podia amb mobles. El que menys li agradava del castell de Púbol era una habitació amb dos radiadors separats per una porta. Gala li va demanar al seu marit que hi dibuixés alguna cosa bonica a la porta. Dalí va pintar-hi una còpia hiperrealista d'aquells dos radiadors.
Radiadors pintats sobre la porta de l'habitació dels radiadors. - El seu element decoratiu per excel·lència és l'ou, i tant és així que corona tant el museu de Figueres com la seva casa-museu a Portlligat. Per ell l'ou significava amor, esperança, vida preuterina, i fins i tot un record de que ell és la còpia del seu germà que va morir (punt 2). Dins d'aquests elements ell seria feliç.
Vista de la seva casa (avui museu) a Portlligat. 
Museu Dalí a Figueres. - Abans de la seva primera cita amb Gala, Dalí va patir un accident quan s'estava afaitant les aixelles, i amb la seva sang va decidir untar-se el cos. També hi va afegir fems de cabra i oli. Una manera no gaire romàntica de causar bona impressió. Tot i així, la Gala es va enamorar d'ell.
- Dalí tenia un mètode perquè no li cobressin els seus xecs: quan sortia a menjar, després de consumir els plats més cars que els restaurants li podien oferir, arribat el moment de pagar, demanava el compte, treia un dels xecs en els que hi anotava el total i el signava. Però abans d'entregar el xec li donava la volta, hi feia un dibuix i li afegia un autògraf. Dalí sabia que l'amo del restaurant no cobraria el xec sinó que el guardaria, el posaria en un marc i l'exposaria en el millor lloc del restaurant: Un Dalí original.
- El pintor va visitar un centro per malalts mentals a París. Mentre el director li mostrava cadascuna de les habitacions, Dalí treia el cap, examinava el pacient i exclamava "poc interessant". A l'última habitació va veure-hi un home despentinat i amb uns ulls desorbitats. Li va cridar l'atenció i davant la mirada d'aquell home boig va dir: "Aquest, aquest! Aquest és un boig genial, se li nota de seguida". El director del psiquiàtric li va contestar: "Però senyor Dalí, aquí no hi ha ningú, observi vostè que està davant del mirall d'un armari".
- Va morir el 1989, mentre escoltava la seva melodia preferida, Tristany i Isolda del compositor Richard Wagner.
- Dalí està enterrat a la cripta del museu de Figueres, mentre que Gala descansa al castell de Púbol. Es diu que l'alcalde de Figueres va assegurar que Dalí li havia demanat que volia descansar eternament al museu, tot i que això és bastant sospitós que a la cripta de Púbol hi hagi una tomba al costat de la de Gala, respectant el costum de Dalí de dormir sempre a la dreta de la seva estimada.
Frases cèlebres de Salvador Dalí:
"Als sis anys volia ser cuiner, als set volia ser Napoleón. La meva ambició no ha fet més que créixer; ara només vull ser Salvador Dalí i res més. Per altra banda, això és molt difícil, ja que a mesura que m'acosto a Salvador Dalí, ell s'allunya de mi".
"És curiós, a mi m'interessa molt més parlar o estar en contacte amb la gent que pensa el contrari del que jo penso, que no pas amb aquells que pensen el mateix que penso jo".
"Sense una audiència, sense la presència d'espectadors, aquestes joies no arribarien mai a fer la funció per la que van ser creades. L'espectador, per tant, és l'artista final. La seva vista, cor, ment -amb una major o menor capacitat per entendre la intenció del creador- dóna vida a les joies".
"L'única diferència entre un boig i jo és que el boig creu que no ho està, mentre que jo sé que ho estic".
"Existeix només una diferència entre un home boig i jo: Jo no estic boig".
"Mai estic sol. Tinc el costum d'estar sempre amb Salvador Dalí. Creu-me, això és una festa permanent".
"Només hi ha dues coses dolentes que poden passar-te a la vida: ser Pablo Picasso o no ser Salvador Dalí".
"El canibalisme és una de les manifestacions més evidents de la tendresa".
"Si moro, no moriré del tot".
"L'important és que parlin de tu, encara que sigui bé".
"El pintor de veritat és aquell que és capaç de pintar escenes extraordinàries enmig d'un desert buit. El pintor de veritat és aquell que és capaç de pintar pacientment una pera rodejat dels túmuls de la història".
"Una pintura és una fotografia feta a mà".
"Moltes persones no arriben als vuitanta perquè intenten durant massa temps quedar-se als quaranta".
"No podeu expulsar-me del surrealisme, perquè jo sóc el surrealisme!".
"La desgràcia més gran de la joventut actual és ja no pertànyer a ella".
"La llei moral ha de tenir un origen diví, ja que abans de les taules de Moisès ja estava continguda en els espirals genètics".
"És evident que existeixen altres móns, això segur; però, com ja he dit molts cops, aquests altres móns estan en el nostre, resideixen a la Terra i precisament al centre de la cúpula del Museu Dalí, on està tot el nou món insospitat i al·lucinant del surrealisme".
"Crec que la vida hauria de ser una festa contínua".
"La Revolució Russa és la Revolució Francesa que arriba tard, per culpa del fred".
"De cap manera tornaré a Mèxic. No soporto estar en un país més surrealista que les meves pintures".
"Declaro la independència de la imaginació i el dret de l'home a la seva pròpia bogeria".
"El pallasso no sóc jo, sinó aquella societat tan monstruosament cínica i inconscientment ingènua que interpreta un paper de seriosa per disfressar la seva bogeria".
"Que no conegui el significat del meu art, no significa que no el tingui".
"El temps és una de les poques coses importants que ens queden".
"Escriptura és senzillament el que dic, i arribarà el dia en que això serà acceptat".
"L'existència de la realitat és la cosa més misteriosa, més sublim i més surrealista que es pugui donar".
"El mínim que es pot demanar a una escultura és que no es mogui".
"El surrealisme és destructiu, però destrueix només el que considera que limita la nostra visió".
"En lloc d'intentar d'utilitzar obstinadament surrealisme amb objectius de subversió, s'ha d'intentar fer quelcom de surrealisme sòlid, complet i clàssic com les obres dels museus".
"Qui vol interessar als demés ha de provocar-los".
"L'única cosa de la que el món no se'n cansarà mai és d'exagerar".
"No és que sigui bo. Però els altres són tan dolents que la comparació es fa impossible".
Si t'ha agradat aquest article, vols donar la teva opinió o afegir informació, deixa un comentari.
A mi em fan molt feliç, sobretot si veig que ha sigut útil per algú.
A mi em fan molt feliç, sobretot si veig que ha sigut útil per algú.
gky
ResponEliminamolt curiòs!
ResponElimina