Assetjament al català a les xarxes socials

Amb el títol d'aquesta publicació no estic descobrint res de nou, ja ho sé. Les llengües estan fetes per permetre la comunicació entre individus, i en principi això no hauria de generar cap conflicte. Però els humans mai hem acabat de resoldre bé les friccions generades quan en un territori han cohabitat dues o més llengües. Sembla que sempre n'hi ha una que vol dominar i imposar-se sobre la resta

Des de sempre, l'ús del català ha generat rebuig per part de certs sectors espanyolistes. S'ha utilitzat com a arma política per a partits d'ambdues postures (catalanista i espanyolista), i s'han modificat lleis al respecte de la llengua catalana al gust d'aquells qui han ocupat el poder (tant a Catalunya com a Espanya), a vegades per defensar-la, i d'altres per debilitar-la.

No vull entrar gaire en termes polítics. Faig aquesta publicació per explicar i denunciar els comentaris en contra de l'ús del català, especialment a les xarxes socials, i de la impunitat d'aquells qui els fan. Un assetjament que durant molts anys ha estat verbal, però que avui en dia queda registrat de forma escrita o audiovisual, degut a l'accés universal a les xarxes socials. 

Ara que estem en l'era dels youtubers, tiktokers, streamers, influencers, (sembla que els bloggers ja hem caducat) i que proliferen els creadors de contingut audiovisual, només cal donar un tomb per alguna d'aquestes xarxes socials que ofereixen vídeos curts, (o reels, o shorts) com ara Instagram, TikTok, Facebook o YouTube, i buscar contingut en català. Gairebé tots els creadors de contingut en català s'han trobat, en un moment o en un altre, comentaris despectius qüestionant l'ús d'aquesta llengua. Davant d'aquesta persecució tan notòria, a principis d'agost de 2023 s'ha viralitzat una campanya a Instagram del col·lectiu La Incorrecta per a promocionar els creadors de contingut en català, sota el lema "Jo també faig contingut en català per arribar a menys gent". 

L'elecció d'aquesta frase, amb evident to irònic, es deu al fet que l'argument principal dels qui critiquen l'ús del català és que, com que pràcticament el 100% de catalanoparlants també dominen el castellà, si fessin el contingut en castellà arribarien a una audiència molt més àmplia. Això ningú ho nega, però aquest no és el cas:

CADASCÚ S'EXPRESSA EN LA LLENGUA QUE VOL.

Oi que és molt fàcil d'entendre? És que després d'això ja no caldria dir res més, podria acabar aquí la publicació, però no ho faré perquè vull que quedi constància de fins a quin punt poden arribar aquests atacs gratuïts.

*Abans que res, vull puntualitzar que, de la mateixa manera que existeixen aquests tipus de comentaris, també n'hi ha del mateix estil en sentit invers. És a dir, que és igual de reprobable algú que critica a una altra persona per fer vídeos en català, com algú que critica a catalans per fer el seu contingut en castellà. Però, per si no ha quedat prou clar, unes línies més amunt hi ha una frase en majúscules que tota aquesta gent s'hauria de tatuar (en la llengua que vulgui, faltaria més) o hauria d'aprendre de memòria per reflexionar-hi abans de deixar constància de la seva manca de cultura, respecte i tolerància. Torneu-la a llegir, que no costa gens. De fet, encara s'hi podria afegir una segona premissa: 

I NINGÚ TÉ EL DRET A QÜESTIONAR-HO.

Un altre tema que ha aixecat molta polseguera durant aquests darrers mesos (però que tampoc ve de nou) és del fet que la Generalitat requereixi un cert domini del català per accedir a determinats llocs de treball a Catalunya, com per exemple càrrecs públics, a l'educació o a la sanitat. Segurament molts recorden el vídeo que s'ha fet viral els darrers mesos, d'una infermera de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, on es queixava obertament per haver d'aprendre català per accedir a unes oposicions d'infermeria a Catalunya. En aquest cas, l'argument principal dels qui la defensen és que "no és just que un català pugui anar a altres comunitats autònomes d'Espanya i començar a treballar, mentre que un andalús, un extremeny, un madrileny o un murcià (entre d'altres) no poden fer el mateix a Catalunya ja que se'ls exigeix aprendre el català, quan l'espanyol és la llengua oficial de tot l'Estat i cooficial a Catalunya". 

Curiosament, moltes d'aquestes persones que defensen aquest argument, són els mateixos que s'han omplert la boca aquests últims anys amb l'expressió "la ley es la ley", en referència al fet d'haver d'obeïr la Constitució, durant l'anomenat Procés. Doncs ara mateix les lleis vigents diuen que els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer ambdues llengües (Article 6 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya). Però sembla ser que a tots aquests "advocats" a qui tant agrada complir lleis, només els interessa que sigui així quan és en detriment del català. 

Jo, personalment, no sóc defensor d'aquest argument d'haver d'acatar el que diuen les lleis, ja que sóc partidari que quan les lleis són injustes, s'han de desobeïr fins que aquestes siguin modificades per altres de més justes. I algú dirà: "d'acord, doncs a mi em sembla injust que se m'imposi aprendre el català i per tant desobeeixo." Però és que aquí no hi ha interpretació possible de si és una llei justa o injusta. Catalunya és un territori amb una LLENGUA PRÒPIA, i per tant, qui vulgui ser-ne ciutadà, l'ha d'aprendre. Després és lliure d'utilitzar-la o no (tornem a la frase en majúscules). Igual que un ciutadà d'Espanya ha d'aprendre l'espanyol, o un ciutadà de Suècia ha d'aprendre el suec. Sembla mentida que haguem de donar explicacions per una cosa tan simple.

Ara bé, qui decideixi no utilitzar-la, tampoc està legitimat per exigir que la gent del seu voltant no l'utilitzi. I repeteixo: ni en el cas del català ni en el del castellà, ni en el de cap altra llengua.

A continuació una recopilació de mostres de catalanofòbia recollides de diversos comptes d'Instagram i TikTok:

A vegades, davant d'aquest tipus de comentaris, el millor que podem fer és riure'ns d'ells o ignorar-los olímpicament.

Genial la resposta del grup Ginestà. No sabia que el 100% d'usuaris de TikTok eren d'Espanya, pensava que era una aplicació xinesa d'àmbit mundial... A més a més, si l'usuari hagués escrit el comentari en català, només aquest 1,5% se n'hagués adonat del seu seu baix nivell intel·lectual, però ja és massa tard.

Aquest és potser el més greu que he vist fins ara. Algú que proposa accelerar la desaparició del català. Pregunta: això no és denunciable?

Ara resulta que els usuaris t'han d'aconsellar com fer el teu contingut i quina ha de ser la teva audiència.

1. El català no és un dialecte. 2. L'usuari ja estava utilitzant l'idioma del seu país, el català.

Un metre quadrat?? La meva dutxa és més gran que el territori de parla catalana?? A part, encara que fos una llengua parlada per 2 persones, qui és ell per criticar-la?

La Maria considera que parlar català és un defecte de la boca. Però si tothom sap que l'homo sapiens està estrictament dissenyat per parlar espanyol! 

Consellers de marketing que queden retratats.

Aquest tal "julian" es dedica a comentar a molts vídeos en català demanant que es subtitulin en castellà.

Ja el tornem a tenir aquí. A veure, julian, potser també hi ha gent que parla anglès, xinès, finès o alemany i voldrien saber què diu aquell vídeo, però l'autor no pot (i segurament tampoc vol) subtitular en totes les llengües del món! (Per cert, sempre que em trobi el seu comentari, li seguiré contestant el mateix. O potser innovo...)

Context: Un home demana un suc de taronja i un cafè amb llet en català, a Barcelona. Els cambrers no l'entenen. Ell insisteix. Segueixen sense entendre'l, s'enfada i se'n va. Aquest/a usuari/a de nom "cnoelle34" diu que la culpa és seva per insistent, no pas dels treballadors del local que no van ser capaços d'entendre la llengua del territori on viuen...

Consell de "Cms42" per una persona espanyola que està aprenent català: millor relaciona't en castellà. Apa, t'has lluit. La cultura et persegueix, però tu ets més ràpida.

Per afegir informació, donar la teva opinió, o compartir la teva experiència, no dubtis en deixar un comentari. Gràcies per llegir-me, i si creus que és interessant, comparteix!

"Bocadill de jamó i quès" o diferencias entre el catalán y el castellano

Casi todos los que hablamos catalán, cuando hacemos amistad con alguien que no conoce nuestra lengua, hemos tenido ese momento de intercambio cultural en el que intentamos contar algunos rasgos sobre la misma. Los extranjeros sienten curiosidad. Muchos de ellos han oído a hablar sobre el catalán, y para otros es la primera noticia de su existencia. 

Estas son las típicas preguntas que surgen en este tipo de situaciones:

- Pero... ¿el catalán es una lengua?

- Y en tu tierra, ¿se habla catalán o español?

- ¿Y como suena? ¿Me podrías decir una frase en catalán?

- ¿Pero tú en qué idioma piensas?

- ¿Y tienes que traducir en tu mente para hablar español o te sale automáticamente?

Para que me entiendan de una manera rápida y puedan tener una idea aproximada, yo siempre les digo que el catalán es una lengua romance, que proviene del latín igual que el español, el portugués o el francés, y que tiene varias similitudes con el español y otras con el francés. Hasta aquí ningún problema.

La cosa se complica cuando alguien dice que el catalán no es una lengua, sino un dialecto del español, y que se entiende prácticamente todo (seguramente más de uno se ha encontrado con un caso parecido). Son los que piensan que "bocadill de jamó i quès" es la manera correcta de traducir "bocadillo de jamón y queso". Esto, personalmente, me resulta bastante ofensivo. Si tan parecidas creen que son las dos lenguas, entonces no tendrán ningún problema en entenderme si les hablo en catalán, ¿verdad?

Es cierto que, dependiendo de las palabras por las que esté formada una frase, la podrán entender prácticamente en su totalidad, como es el caso de los siguientes ejemplos:

• Seria tan amable de contactar amb la senyoreta Maria per telèfon? Per favor, és urgent. 
  ¿Sería tan amable de contactar con la señorita María por teléfono? Por favor, es urgente.
• No canta per cantar, sinó per explicar històries a la gent.
  No canta por cantar, sino para explicar historias a la gente.
• No podia evitar sentir llàstima per ella. Tenien una vida en comú.
  No podía evitar sentir lástima por ella. Tenían una vida en común.
• Cada dia, quan passava per la carretera de La Roca, saludava a les amigues que treballaven a la fàbrica de plàstics.
  Cada día, cuando pasaba por la carretera de La Roca, saludaba a las amigas que trabajaban en la fábrica de plásticos.
• El quatre de setembre celebren l'aniversari de la inauguració de l'empresa. Cada any fan un brindis i un aperitiu en un restaurant, i sempre acaben de festa en alguna discoteca.
  El cuatro de septiembre celebran el aniversario de la inauguración de la empresa. Cada año hacen un brindis y un aperitivo en un restaurante, y siempre acaban de fiesta en alguna discoteca. 

Pero de la misma manera que estas frases son muy parecidas, hay otras donde varias palabras son totalmente diferentes, y es prácticamente imposible descifrar el significado o el contexto si nunca has aprendido catalán.
Aquí es donde las personas que decían que lo podían entender prácticamente todo quedan en evidencia.

A continuación unas cuants frases para ponerlos a prueba:

• Avui faré un entrepà de pernil i formatge amb un rajolí d'oli pel meu nebot.
  Hoy haré un bocadillo de jamón y queso con un chorrito de aceite para mi sobrino.
• Vull anar a menjar a aquell lloc on fan truita de bolets. Hi anem demà?
  Quiero ir a comer a ese lugar donde hacen tortilla de setas. ¿Vamos mañana?
• La noia amb qui sortia, abans de marxar, em va dir: Vull fer-te un petó, només això, res més.
  La chica con quien salía, antes de irse, me dijo: Quiero darte un beso, sólo esto, nada más.
• Si us plau, voldria una truita, però feta només amb els rovells dels ous.
  Por favor, quisiera una tortilla, pero hecha sólo con las yemas de los huevos.
• Prenc mató tots els dilluns després d'esmorzar ous, cansalada, tonyina i amanida d'albergínia amb pastanaga. (Gracias Albert)
  Tomo requesón todos los lunes después de desayunar huevos, tocino, atún y ensalada de berenjena con zanahoria.
• De sobte va començar a caure calamarsa del tamany d'un puny, i jo cames ajudeu-me vaig anar a eixuplugar-me sota la teulada del safareig. (Gracias Mercè)
  De repente empezó a caer granizo del tamaño de un puño, y yo corriendo fui a buscar cobijo bajo el tejado del lavadero.
• Els vuit marrecs van dir alhora el següent embarbussament sense entrebancar-se ni un sol cop: "Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat. Si el penjat es despengés, els setzes jutges del jutjat no menjarien fetge del penjat".
  Los ocho niños dijeron a la vez el siguiente trabalenguas sin encallarse ni una sola vez: "Dieciséis jueces de un juzgado comen hígado de un colgado. Si el colgado se descolgara, los dieciséis jueces del juzgado no comerían hígado del colgado".
• Malgrat que havien nascut molt lluny l'un de l'altre, tan bon punt es van creuar per primer cop, van saber que des d'aleshores estarien ben a prop i que mai res tornaria al seu lloc.
  Aunque habían nacido muy lejos el uno del otro, cuando se cruzaron por primera vez, supieron que desde entonces estarían muy cerca y que nunca nada volvería a su lugar.
• El dijous vaig rebre una esbroncada per part del meu cap, ja que eren les nou del matí i encara no havia portat els queviures a la botiga de la cantonada.
  El jueves recibí un regaño por parte de mi jefe, ya que eran las nueve de la mañana y aún no había llevado los víveres a la tienda de la esquina.
• Tinc mal de panxa. Això em passa per barrejar escopinyes, seitons, pebrots, un tall de vedella amb all i pebre, i massa dolços de postre.
  Tengo dolor de estómago. Esto me pasa por mezclar berberechos, boquerones, pimientos, un corte de ternera con ajo y pimienta, y demasiados dulces de postre.
• Aquest postre porta poma, préssec, maduixa i llet. Li he afegit uns glaçons perquè estigui fresc.
  Este postre lleva manzana, melocotón, fresa y leche. Le he añadido unos cubitos de hielo para que esté fresco.
• Em llevaré d'hora per anar a fer una calçotada a can Ferran amb la meva cosina i en Pere. (Gracias Adrià)
  Me levantaré temprano para ir a "hacer una calçotada" en la casa de Fernando con su prima y Pedro.
• Vaig seure sota la cadira i al costat hi havia una taula groga petita on hi havia un ocell vermell i un gos prim. (Gracias Alba)
  Me senté debajo de la silla y al lado había una mesa amarilla pequeña donde había un pájaro rojo y un perro delgado.
• Dóna'm el llençol vermell si us plau, que el vull rentar perquè està tot brut, amb taques del sopar d'ahir. No té res a veure, però voldria arrossegar aquest gos però no m'atreveixo. És molt lleig i em fa por. (Gracias Adrià)
  Dame la sábana roja por favor, que la quiero lavar porque está toda sucia, con manchas de la cena de ayer. No tiene nada que ver, pero quisiera arrastrar este perro pero no me atrevo. Es muy sucio y me da miedo.
• Avui al vespre volia fer el dinar per emportar-me'l demà a la feina, però no queda res. Demà pel matí em llevaré d'hora i el faré a correcuita. (Gracias Irene)
  Hoy al anochecer quería hacer la comida para llevármela mañana al trabajo, pero no queda nada. Mañana por la mañana me levantaré temprano y lo haré a toda prisa.
• Vaig trobar la cuina molt endreçada, i vaig parar taula. (Gracias Carme e Irene)
  Encontré la cocina muy ordenada, y puse la mesa.

Otro punto a tener en cuenta son las expresiones (frases hechas, refranes, ...) que se utilizan en la lengua catalana. Por mucho que conozcamos el significado de cada palabra, una frase puede perder todo su sentido si no entendemos el significado de la expresión. Por ejemplo: podemos entender las palabras bufar (soplar), fer (hacer) y ampolles (botellas), pero si no sabemos que la expresión "bufar i fer ampolles" significa "fácil", no entenderemos nada, porque no tiene ningún sentido en castellano "soplar y hacer botellas".

Un gran ejemplo de esto es la carta irónica que circulava en 2012 criticando al ministre de educación José Ignacio Wert, después que dijera que se tenía que españolizar a los catalanes.

La carta utiliza expresiones catalanas traducidas literalmente al castellano, de manera que no tienen ningún sentido:

Bienquerido Ministro,

Llevo 2 días en el intento de españolizarme todo lo que no consiguió mi escuela. No se crea que es soplar y hacer botellas esto, pero siempre tengo alguien por aquí que me da un golpe de mano.

Referente a su comentario en el congreso, le he de decir que hay para alquilar sillas, Sr. Ministro. Españolizar a nuestros hijos es decirla de la altura de un campanario, aunque de momento voy a hacer los ojos grandes porque sino me hará usted salir de pollagu... ¡Bueno, de un corral de pollos!

Sí sí... Usted pensará que somos unos sueña-tortillas por querer la independencia; y reconozco que las piernas me hacen higos sólo de pensarlo, pero no, no estamos tocados del hongo Sr. Ministro.

Hace años que aguantamos, que queremos fumar al campo; vamos, tocar al dos, para entendernos.

Que esto está a punto de hacer un pedo como una bellota y no creo que ustedes sean tan cortos de gambones y hacer como aquél que nada. Sabemos que les estamos chafando la guitarra.

Ustedes son tanto de la cebolla como nosotros y piensan con prepotencia que ya hemos bebido aceite, pero les aseguro que no vamos a irles detrás con un flautín sonando. Hasta ahora nos lo hemos pasado bien pero, a decir verdad, todo son ochos y nueves y cartas que no ligan. Por lo tanto, no vamos a perder más el tiempo, Sr. Ministro. En España todo se está yendo a orrio y no nos quedaremos; preferimos esparcir la niebla.

Bueno, tengo que dejarle que son tres cuartos de diez, es tarde y quiere llover. Así que buen viento y barca nueva.

Atentamente,

Un catalán en proceso de españolización." 

Ya para acabar, una reflexión que me llegó a través de las redes sociales, sobre la psicología o el trasfondo que hay detrás de cada palabra. Así como los esquimales tienen muchas palabras para designar diferentes tonos de blanco o diferentes tipos de hielo, o la lengua alemana es la que contiene más vocabulario con connotaciones bélicas, también el catalán y el castellano nos describen rasgos de sus correspondientes culturas a través de su léxico:

Ellos dicen "perro viejo" y "mosquita muerta" donde nosotros decimos "gat vell" i "gata maula". 

La suerte máxima de la lotería, allá, es un masculino, "el gordo", i aquí un femenino, "la grossa". 

De la esposa de San José, los españoles destacan que sea "virgen" y nosotros que sea "Mare" (de Déu); ellos pagan "impuestos" que viene del verbo imponer, y nosotros pagamos "contribucions", que viene del verbo contribuir.

Los españoles desvergonzados lo son del todo, no tienen nada de vergüenza, ya que son unos "sinvergüenzas", mientras que a los correspondientes catalanes aún les queda un poco ya que son unos "poca-vergonyes". 

Como medida preventiva o superstición, ellos tocan "madera", cuando nosotros tocamos "ferro". Allá celebran cada año las "Navidades", en plural, mientras que aquí con un solo "Nadal" al año ya tenemos suficiente, igual que con un "bon dia" y una "bona nit" cada veinticuatro horas, frente a sus múltiples "buenos días" y "buenas noches" diarios.

En España se ve que lo dan todo: "dar besos, dar abrazos, dar pena, dar paseos, ..." mientras que en los Països Catalans damos poco, ya que nos lo tenemos que hacer solitos: "fer petons, fer abraçades, fer pena, fer un tomb, ...". Allá dicen "¡oiga!", pero aquí especificamos más con un "escolti!".

De los huevos de gallina que no son blancos, ellos les llaman "morenos" y nosotros "rossos", colores que se oponen habitualmente cuando hablamos del cabello de las personas. A los genitales femeninos allá les llaman vulgarmente "almeja" y aquí "figa", palabras que designan dos realidades tan diferentes como son un molusco salado, áspero, duro, grisáceo y difícil de abrir en un caso, y un fruto dulce, jugoso, blando, rojizo y de tacto agradable en el otro.

Mientras ellos "hablan", aquí "enraonem", es decir, hacemos uso de la razón, aunque a veces sin éxito.

Allá para enseñar alguna cosa a alguien "adiestran" y aquí "ensinistrem". Más allá de los conceptos políticos actuales, unos basan la enseñanza sobre la "destra" (derecha) y otros sobre la "sinistra" (izquierda). 

Toda una concepción del mundo, pues, se adivina detrás de cada palabra de una lengua, porque la lengua es la expresión de un comportamiento colectivo, de una psicología nacional. Diferentes, ni mejores ni peores que otras. No se trata, en consecuencia, en traducir solamente, sino en entender. Por esto, todos los que han cambiado de lengua en casa, en la calle, en el trabajo, no únicamente cambian de lengua, también cambian de punto de vista.

Como decía el título de uno de mis libros favoritos: Com és que ens entenem? (Si és que ens entenem) - ¿Cómo es que nos entendemos? (Si es que nos entendemos)

Se agradecen los comentarios :)

Defineccions

Aquest blog ha estat sempre bastant enfocat a la ludolingüística (ús lúdic de la llengua), tot i que jo no conegués aquesta paraula (per fi l'he trobat).

En aquesta entrada em centraré en les Defineccions. Aquesta paraula realment no existeix, és una paraula composta per definició i dissecció, ja que d'això es tracta, de definir una paraula separant-ne les seves parts. D'aquesta manera podem donar un significat totalment diferent a paraules d'ús quotidià.

Avís: Abans de començar a veure els exemples s'ha d'activar el sentit de l'humor.

(Actualització 23/07/2024)

He afegit algunes descripcions gràfiques.

Moltes més al lloc web: batutdecoco.wixsite.com/jeroglifics


Alemanya: A la noia de Saragossa.
Apagar: El que cal fer per comprar alguna cosa.
Aperitiu: Engegar a pastar fang algú.
Bacaina: L'Aina s'ha engreixat molt.
Bacallà: No va dir res.
Barrat: S'equivoca.
Besavi: Fa un petó al suc de raïm fermentat.

Besavi

Buscar: Transport col·lectiu urbà poc assequible.

Buscar

Cabdell: Tots dels altres, pobre.

Caçar: Se li diu a algú que mai es posa malalt.
Calamar: Lloc on aniré avui a sopar.
Calostre: Mol·lusc marí a temperatura molt elevada.
Camamilla: Extremitat inferior molt llarga.
Canceller: Lloc per guardar els vins amb forma de gos.
Cantàbric: Peça de roba que protegeix del fred i fa concerts.

Cantàbric

Cantimplora: Gos que et suplica.

Cantimplora

Caparrada: Treure un 10 a l'examen.

Carambola: Rostre amb objecte esfèric.

Carambola

Carpeta: Objecte de gran valor que explota.

Cementiri: Ejaculi.
Cent deu: Està en dèficit.
Cigaló: Cigala molt gran.
Circumferència: Reunió en què es parla sobre pallassos i equilibristes.

Circumferència

Cisterna: No interna.

Clarinet: Brillant i polit.
Cornudella: El seu marit té afers extramatrimonials.
Diabètic: 24 hores sent aficionat del Real Betis Balompié.

Diabètic

Dictadora: Faig saber que li agrades molt.

Divulgar: Parlar de manera que et pugui entendre la Belén Esteban.
Equivalència: I allà, Madrid.
Equivalent: En aquest lloc, persona de gran coratge.
Estendre: És molt dolç i afectuós.
Escola: No obeeix la fila.
Femella: Actua en companyia femenina.
Femení: Ordena posar-hi sal, pebre, oli i vinagre.
Guardiola: Saludar a un agent de vigilància.

Guirigall: Turista que fa quiquiriqui pel matí.

Guirigall

Llamborda: El gos crida a la descàrrega elèctrica del cel. 

Llamborda

Madura: Mà d'un obrer o d'un pagès.

Magdalena: El que li fa trucs de màgia només a l'Elena.
Maquinària: Conjunt de mecanismes de raça blanca, rossa i amb ulls blaus.
Mànega: Diu que no amb la mà.
Matalàs: "Assassinalàs".
Matança: M'acosta.
Mestressa: Em posa dels nervis.
Miraculós: Veu diferents tons cromàtics.

Miraculós

Oci: Alternativa afirmativa.

Pakistan: Resposta a la pregunta "on estan?"
Pancarta: Enviar pa per correu postal.

Pancarta

Paraguay: Progenitor divertit.

Paraguay

Paraula: Atura la classe.

Peralada: Fruita voladora. (Gràcies mama) - Jeroglífics de Pobles de Catalunya

Peralada

Perú: Multiplicació que no afecta al resultat.

Pessebre: Pa a ratlles blanques i negres.
Pitram: Tram 3,14.
Planetari: Utopia nazi.
Polièster: L'Ester vetlla per la seguretat dels ciutadans.
Preferir: El que es fa abans de malmetre algú.
Present: Noranta-nou.

Ratafia: Rosegador que et permet pagar en una altra ocasió.

Ratafia

Remenar: Tornar a guanyar les eleccions.

Salfumant: Clorur de sodi amb mals hàbits.

Salfumant

Saragossa: El que li diuen als cans quan han de tenir una filla.

Saragossa

Sorpresa: Monja entre reixes.

Sorpresa

Tovalla: Mou-te al ritme de la música.

Ufà: Ho realitza.
Valent: Circula a poca velocitat.

Varicel·la: Establiment on prendre una cervesa entre reixes.

Varicel·la

Vuitanta: Desitjo molta.

Al lloc web www.juegosdepalabras.com/definec.htm podreu trobar molts més exemples en castellà. Aquí us deixo alguns exemples que a mi m'han agradat especialment:

Acero: Empata sin goles.
Amaneció: Quiere tonto.
Anómalo: Hemorroides.
Asfaltado: Lo que le dice el maestro al niño que no asiste a clase.
Atiborrarte: Hacerte desaparecer.
Ayuna: No hay más.
Bermudas: Observar a las que no hablan.
Brújula: "Viéjula" montada en una "escóbula".
Código: Articulación del "brácigo".
Chinchilla: Sin asiento para "chentarche".
Diademas: 29 de febrero.
Diógenes: La embarazó.

Diógenes

Endoscopio: Pepararse todos los exámenes, excepto dos.

Fundamental: Gorro.
Nitrato: Ni lo intento.
Páncreas: Amasas pan.

Páncreas

Polinesia: Mujer policía algo estúpida.

Polinesia

Tétano: Expresión del bebé cuando ya no quiere comer más.

Com sempre, us animo que deixeu les vostres pròpies defineccions als comentaris, en l'idioma que us vingui de gust.

La cançó de La Masovera des d'un altre punt de vista

El tema d'avui és una mica delicat. Aquest últim cap de setmana, coincidint amb la final de la Champions i la Patum, he aprofitat per pujar a Berga amb alguns amics, amb els quals hem estat debatent temes d'interès mundial, com ara si Berga es pronuncia amb E oberta o tancada, o què sentiríem si fóssim pescats com els peixos.

Entre un debat existencial i un altre hi havia també moments d'esbarjo i xerinola, durant els quals deixàvem descansar una estona les neurones, cantant els últims èxits de la música tradicional catalana com ara "Palaia gamba turbot" o "La Masovera". Doncs aquesta última cançó, que en prinicipi era per relaxar-nos, és la que ens ha fet batre el coco, i hem quedat una mica preocupats per la seva protagonista.

La Masovera

A aquestes alçades suposo que tothom coneix aquest hit, que es manté al top ten de la llista des de fa dècades a totes les escoles bressol i esplais de Catalunya i part de l'estranger.

Per qui no la conegui, només vull dir-li dues coses:

1. No has tingut infància, ho sento.

2. Com que sóc bona persona, et deixo el vídeo perquè l'escoltis, i la lletra perquè l'aprenguis. El proper cop que entris en aquest blog te l'has de saber, eh?

Lletra "La Masovera"

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se'n va al mercat
El mercat és el dilluns,
el dilluns en compra llums. Llums!

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se'n va al mercat
El mercat és el dimarts,
El dimarts en compra naps...
Llums, naps!

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se'n va al mercat
El mercat és el dimecres,
El dimecres compra nespres...
Llums, naps, nespres!

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se'n va al mercat
El mercat és el dijous,
El dijous en compra nous...
Llums, naps, nespres, nous!

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se'n va al mercat
El mercat és el divendres,
El divendres faves tendres...
Llums, naps, nespres, nous, faves tendres!

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se'n va al mercat
El mercat és el dissabte,
El dissabte tot s'ho gasta.
Llums, naps, nespres, nous, faves tendres, tot s'ho gasta!

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se'n va al mercat
El mercat és el diumenge,
El diumenge tot s'ho menja.
Llums, naps, nespres, nous, faves tendres, tot s'ho gasta, tot s'ho menja!

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se'n va al mercat.
O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se'n va al mercat.

Analitzem-ne la lletra

Molt bé, en principi sembla una innocent cançó infantil, però no et deixis enganyar per les aparences. Darrere d'aquesta cuirassa de dona alegre i sana s'hi amaga una persona amb un TOC (Transtorn Obsessiu Compulsiu), amb uns hàbits d'alimentació poc saludables i fins i tot ens atreviríem a dir amb tendència nimfomaníaca. Per amagar tot això ha hagut de crear-se un món irreal. 

1. A Canovelles el mercat és el diumenge, a Granollers és el dijous, a Montmeló els divendres... En canvi tu creus que vius en un poble on cada dia laborable, de dilluns a divendres, hi ha mercat. Un dia cola, si m'apures molt dos, però cinc a la setmana ja no m'ho empasso. 
   On vius Masovera? On vas realment quan dius que vas al mercat?
   
   
2. Si ja saps el que has de comprar, per què no ho compres tot el mateix dia? No cal anar cinc dies per setmana al mercat! Es poden comprar diversos productes en un dia, no? És un estalvi de temps i d'energia. Segur que no ens amagues alguna cosa? Jo crec que hi tens alguns amants, concretament els venedors de llums, naps, nespres, nous i faves tendres. 
   Ai Masovera... qui ho anava a dir, tu que sembles tan innocent!
   
   
3. Cal comprar llums cada dilluns? No seria més fàcil trucar a Endesa i que et revisin l'instal·lació elèctrica de casa teva? No és normal que se't fonguin les bombetes tan ràpidament. 
   Si m'ho permets et faré una recomanació: bombetes de baix consum. Gasten entre un 70% i un 85% menys que les incandescents. Depenent de la marca i del tipus de llum la seva vida útil és d'entre 3.000 i 9.000 hores, que això és entre 4 i 9 vegades més que les que deus comprar.
   
   
4. El dimarts compres naps, el dimecres nespres, el dijous nous i el divendres faves tendres. Bé, però... ja fas amb això? Em sembla molt bé que siguis vegetariana, però no creus que hauries de tenir una dieta una mica més variada? A veure, no sóc expert en nutrició, però tinc la sensació que necessitaries algun altre nutrient. Mira, m'ha entrat la curiositat, ara vull saber què porta cadascun d'aquests productes!
   - Els naps són rics en hidrats de carboni, fibra, proteïnes i vitamines A, C i K. 
   Prou bé, hauré de menjar més naps.
   - La nespra (acabo de descobrir que és femení) és bàsicament aigua (86%) i sucres (12%). A més a més també aporta betacarotens, vitamina B1, potassi i magnesi. 
   Caram, no està malament.
   - Les nous porten de tot (la llista és molt llarga), i encara que no ho sembli, molt greix. 
   S'han de menjar amb moderació, eh Masovera?
   - Les faves tendres: són riques en hidrats de carboni, proteïnes, fibra, vitamina B, ferro, magnesi i zinc.
   Sí, molt bé, són molt sanes, però si en menges gaires no t'acostis gaire a mi, que són bastant flatulentes.
   
   
   Ara que ho veig tens tot el que necessita el teu organisme. Es pot viure amb això, però no et ve de gust un bon entrecot, un plat de pasta, xocolata, formatge...? La vida és per gaudir-la, i el menjar a més d'una necessitat és un plaer!
   Per cert: Espero que no et mengis els llums!
   
   
5. El dissabte tot t'ho gastes. No ho entenc. Vas a comprar de dilluns a divendres, però gastes el dissabte? Com ho fas això? T'ho cobren tot el dissabte a la teva targeta de crèdit?
   I a part dels diners, els llums també els gastes els dissabtes? Et tires tot el dia encenent i apagant els llums de casa? No sospiten res? Jo si fos el teu marit pensaria que estàs fonent els llums per anar els dilluns a comprar-ne més. Dissimula una mica, tia!
   
   
6. El diumenge és un dia clau. Tot t'ho menges. Tot... tooot? Està clar que tenim un problema. Estaria bé que ho admetessis, Masovera. Quines festes et deus montar els diumenges amb els venedors del mercat...
   I ara parlem d'alimentació. El diumenge menges tot el que has comprat durant la setmana? Espero que els llums no. A veure, que si només és un nap, un nespre, una nou i una fava tendra tampoc és per tant, depèn de les quantitats, però la pregunta és una altra: només menges els diumenges? 
   Mira que m'havies convençut amb les propietats nutritives d'aquests aliments, però això de menjar un dia a la setmana ja t'asseguro que no és bo. Jo que no m'atreviria ni a fer el Ramadà! A veure Masovera, ara una mica de serietat, que això és gravíssim! T'estàs fent mal a tu mateixa, estem parlant d'anorèxia també?

Bé, espero que tot això et faci obrir els ulls i que t'ajudi a reflexionar. 

Mira, fem un pacte: tu intenta millorar aquests aspectes, mentrestant jo seguiré fent creure als nens que és una cançó infantil, d'acord? 

Agraïments al Guillem i a l'Alba per compartir inquietuds i donar idees per aquesta publicació.

"Bocadill de jamó i quès" o diferències entre català i castellà

Gairebé tots els qui parlem català, quan coneixem algú de fora i comença l'intercanvi cultural, ens hem posat a parlar de la nostra llengua. Els estrangers senten curiositat. Molts d'ells han sentit a parlar d'aquesta llengua, i per molts altres és la primera notícia de la seva existència.

Aquestes són les típiques preguntes que sorgeixen en aquestes situacions:

- Però... el català és una llengua?

- I a la teva terra es parla català o espanyol?

- I com sona? Em podries dir una frase en català?

- Però tu en quin idioma penses?

- I has de traduir per parlar en espanyol o et surt automàticament?

Perquè m'entenguin d'una manera ràpida i puguin tenir-ne una idea aproximada, jo sempre els explico que el català és una llengua romànica, que prové del llatí igual que l'espanyol, el portuguès o el francès, i que s'assembla en algunes coses al castellà i en altres al francès. Fins aquí cap problema.

La cosa es complica quan algú diu que el català no és una llengua, sinó un dialecte de l'espanyol, i que s'entén pràcticament tot (segurament més d'un s'ha trobat amb algun cas semblant). Són els que pensen que "bocadill de jamó i quès" és la manera correcta de traduir "bocadillo de jamón y queso". Això, personalment, em sembla molt ofensiu, així que si tan semblant li sembla, no tindrà cap problema en entendre'm si li parlo en català.

És cert que, depenent de la frase, la poden entendre gairebé del tot, com en els següents exemples:

• Seria tan amable de contactar amb la senyoreta Maria per telèfon? Per favor, és urgent. 
  ¿Sería tan amable de contactar con la señorita María por teléfono? Por favor, es urgente.
• No canta per cantar, sinó per explicar històries a la gent.
  No canta por cantar, sino para explicar historias a la gente.
• No podia evitar sentir llàstima per ella. Tenien una vida en comú.
  No podía evitar sentir lástima por ella. Tenían una vida en común.
• Cada dia, quan passava per la carretera de La Roca, saludava a les amigues que treballaven a la fàbrica de plàstics.
  Cada día, cuando pasaba por la carretera de La Roca, saludaba a las amigas que trabajaban en la fábrica de plásticos.
• El quatre de setembre celebren l'aniversari de la inauguració de l'empresa. Cada any fan un brindis i un aperitiu en un restaurant, i sempre acaben de festa en alguna discoteca.
  El cuatro de septiembre celebran el aniversario de la inauguración de la empresa. Cada año hacen un brindis y un aperitivo en un restaurante, y siempre acaban de fiesta en alguna discoteca. 

Però, de la mateixa manera, hi ha altres frases on vàries paraules clau són molt diferents i és pràcticament impossible desxifrar-les si mai has après català. Aquestes són les que m'agraden, ja que la persona que deia que ho podia entendre pràcticament tot queda en evidència.

Aquí deixo algunes frases per posar-los a prova:

• Avui faré un entrepà de pernil i formatge amb un rajolí d'oli pel meu nebot.
  Hoy haré un bocadillo de jamón y queso con un chorrito de aceite para mi sobrino.
• Vull anar a menjar a aquell lloc on fan truita de bolets. Hi anem demà?
  Quiero ir a comer a ese lugar donde hacen tortilla de setas. ¿Vamos mañana?
• La noia amb qui sortia, abans de marxar, em va dir: Vull fer-te un petó, només això, res més.
  La chica con quien salía, antes de irse, me dijo: Quiero darte un beso, sólo esto, nada más.
• Si us plau, voldria una truita, però feta només amb els rovells dels ous.
  Por favor, quisiera una tortilla, pero hecha sólo con las yemas de los huevos.
• Prenc mató tots els dilluns després d'esmorzar ous, cansalada, tonyina i amanida d'albergínia amb pastanaga. (Gràcies Albert)
  Tomo requesón todos los lunes después de desayunar huevos, tocino, atún y ensalada de berenjena con zanahoria.
• De sobte va començar a caure calamarsa del tamany d'un puny, i jo cames ajudeu-me vaig anar a eixuplugar-me sota la teulada del safareig. (Gràcies Mercè)
  De repente empezó a caer granizo del tamaño de un puño, y yo corriendo fui a buscar cobijo bajo el tejado del lavadero.
• Els vuit marrecs van dir alhora el següent embarbussament sense entrebancar-se ni un sol cop: "Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat. Si el penjat es despengés, els setzes jutges del jutjat no menjarien fetge del penjat".
  Los ocho niños dijeron a la vez el siguiente trabalenguas sin encallarse ni una sola vez: "Dieciséis jueces de un juzgado comen hígado de un colgado. Si el colgado se descolgara, los dieciséis jueces del juzgado no comerían hígado del colgado".
• Malgrat que havien nascut molt lluny l'un de l'altre, tan bon punt es van creuar per primer cop, van saber que des d'aleshores estarien ben a prop i que mai res tornaria al seu lloc.
  Aunque habían nacido muy lejos el uno del otro, cuando se cruzaron por primera vez, supieron que desde entonces estarían muy cerca y que nunca nada volvería a su lugar.
• El dijous vaig rebre una esbroncada per part del meu cap, ja que eren les nou del matí i encara no havia portat els queviures a la botiga de la cantonada.
  El jueves recibí un regaño por parte de mi jefe, ya que eran las nueve de la mañana y aún no había llevado los víveres a la tienda de la esquina.
• Tinc mal de panxa. Això em passa per barrejar escopinyes, seitons, pebrots, un tall de vedella amb all i pebre, i massa dolços de postre.
  Tengo dolor de estómago. Esto me pasa por mezclar berberechos, boquerones, pimientos, un corte de ternera con ajo y pimienta, y demasiados dulces de postre.
• Aquest postre porta poma, préssec, maduixa i llet. Li he afegit uns glaçons perquè estigui fresc.
  Este postre lleva manzana, melocotón, fresa y leche. Le he añadido unos cubitos de hielo para que esté fresco.
• Em llevaré d'hora per anar a fer una calçotada a can Ferran amb la meva cosina i en Pere. (Gràcies Adrià)
  Me levantaré temprano para ir a "hacer una calçotada" en la casa de Fernando con su prima y Pedro.
• Vaig seure sota la cadira i al costat hi havia una taula groga petita on hi havia un ocell vermell i un gos prim. (Gràcies Alba)
  Me senté debajo de la silla y al lado había una mesa amarilla pequeña donde había un pájaro rojo y un perro delgado.
• Dóna'm el llençol vermell si us plau, que el vull rentar perquè està tot brut, amb taques del sopar d'ahir. No té res a veure, però voldria arrossegar aquest gos però no m'atreveixo. És molt lleig i em fa por. (Gràcies Adrià)
  Dame la sábana roja por favor, que la quiero lavar porque está toda sucia, con manchas de la cena de ayer. No tiene nada que ver, pero quisiera arrastrar este perro pero no me atrevo. Es muy sucio y me da miedo.
• Avui al vespre volia fer el dinar per emportar-me'l demà a la feina, però no queda res. Demà pel matí em llevaré d'hora i el faré a correcuita. (Gràcies Irene)
  Hoy al anochecer quería hacer la comida para llevármela mañana al trabajo, pero no queda nada. Mañana por la mañana me levantaré temprano y lo haré a toda prisa.
• Vaig trobar la cuina molt endreçada, i vaig parar taula. (Gràcies Carme i Irene)
  Encontré la cocina muy ordenada, y puse la mesa.

Un altre punt diferent són les expressions que s'utilitzen en la llengua catalana. Per molt que coneguem el significat de cada paraula, una frase pot perdre tot el seu sentit si no entenem el significat de l'expressió. Per exemple: podem entendre les paraules "bufar", "fer" i "ampolles", però si no sabem que "bufar i fer ampolles" significa "fàcil", la frase no té cap sentit.

Un gran exemple és la carta irònica que circulava el 2012 criticant el ministre d'educació José Ignacio Wert, després que ell digués que s'havia d'espanyolitzar els catalans.

La carta utilitza expressions catalanes traduïdes literalment al castellà, de manera que no tenen cap sentit.

Bienquerido Ministro,

Llevo 2 días en el intento de españolizarme todo lo que no consiguió mi escuela. No se crea que es soplar y hacer botellas esto, pero siempre tengo alguien por aquí que me da un golpe de mano.

Referente a su comentario en el congreso, le he de decir que hay para alquilar sillas, Sr. Ministro. Españolizar a nuestros hijos es decirla de la altura de un campanario, aunque de momento voy a hacer los ojos grandes porque sino me hará usted salir de pollagu... ¡Bueno, de un corral de pollos!

Sí sí... Usted pensará que somos unos sueña-tortillas por querer la independencia; y reconozco que las piernas me hacen higos sólo de pensarlo, pero no, no estamos tocados del hongo Sr. Ministro.

Hace años que aguantamos, que queremos fumar al campo; vamos, tocar al dos, para entendernos.

Que esto está a punto de hacer un pedo como una bellota y no creo que ustedes sean tan cortos de gambones y hacer como aquél que nada. Sabemos que les estamos chafando la guitarra.

Ustedes son tanto de la cebolla como nosotros y piensan con prepotencia que ya hemos bebido aceite, pero les aseguro que no vamos a irles detrás con un flautín sonando. Hasta ahora nos lo hemos pasado bien pero, a decir verdad, todo son ochos y nueves y cartas que no ligan. Por lo tanto, no vamos a perder más el tiempo, Sr. Ministro. En España todo se está yendo a orrio y no nos quedaremos; preferimos escampar la niebla.

Bueno, tengo que dejarle que son tres cuartos de diez, es tarde y quiere llover. Así que buen viento y barca nueva.

Atentamente,

Un catalán en proceso de españolización." 

I ja per acabar, una reflexió que em va arribar a través de les xarxes socials, sobre la psicologia que hi ha darrere de cada mot. Igual que els esquimals tenen moltes paraules per designar diferents tipus de gel, o la llengua alemanya és la que conté més paraules amb connotacions bèl·liques, també el català i el castellà ens descriuen trets de les seves cultures corresponents a través del seu lèxic:

Ells diuen "perro viejo" i "mosquita muerta" allà on nosaltres diem "gat vell" i "gata maula". 

La sort màxima de la rifa és un masculí, "el gordo", allà, i un femení, "la grossa", aquí. 

De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui "virgen" i nosaltres que sigui "Mare (de Déu)"; ells paguen "impuestos" que ve del verb "imponer", i nosaltres contribucions, que ve de "contribuir".

Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns "sinvergüenzas" mentre que els corresponents catalans són, només, uns "poca-vergonyes". Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen "madera" quan nosaltres toquem "ferro". Allà celebren cada any les "Navidades" mentre que aquí amb un sol "Nadal" anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un "bon dia" i una "bona nit" cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus múltiples "buenos días i "buenas noches" diaris.

A Espanya es veu que ho donen tot: "dar besos, abrazos, pena, paseos, ..." mentre que als Països Catalans donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets "fer petons, abraçades, pena, un tomb, ...". Allà diuen "¡oiga!", quan aquí filem més prim amb un "escolti!".

Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen "morenos" i nosaltres "rossos", colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones. Dels genitals femenins allà en diuen vulgarment "almeja" i aquí "figa", mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.

Mentre ells "hablan" i fan, aquí "enraonem", és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.

Allà per ensenyar alguna cosa a algú "adiestran" i aquí "ensinistrem". Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la "destra" (dreta) i els altres sobre la "sinistra" (esquerra). 

Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.

Com deia el títol d'un dels meus llibres preferits: Com és que ens entenem? (Si és que ens entenem)

S'agraeixen els comentaris :)