Alguna vegada has vist el número 16 escrit en números romans i t'ha fet pensar en algun Xavi? T'has preguntat mai per què quan fan obres, posen tanques? Fas coses absurdes quan ningú et veu? Si has respost afirmativament a alguna d'aquestes preguntes, aquest és el teu blog.
P.D: Aquestes coses absurdes, fes-les en públic, així tots riem més.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris día de muertos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris día de muertos. Mostrar tots els missatges

dijous, 10 de novembre del 2016

Posada: Catrina i altres calaveres

Com ja deia a l'entrada anterior, aquesta va dedicada a l'il·lustrador mexicà José Guadalupe Posada. No pretenc fer un resum de la seva vida, sinó explicar una mica quina és la seva empremta en l'actualitat, passant per sobre les característiques de la seva obra que m'han captivat fins al punt de voler dedicar-li una entrada al blog.

Potser pel nom no us acabi de sonar, però si heu sortit una mica a celebrar el Halloween segur que coneixereu la seva herència, ja que s'ha posat bastant de moda pintar-se una calavera a la cara coneguda com "la Catrina" i adornar-la amb cors, flors i detalls de colors vius. Això es porta fent des de fa molts anys a Mèxic per celebrar el Día de Muertos, entre els dies 1 i 2 de novembre (coincidint amb les celebracions de Tots Sants i Halloween), dates en les que els mexicans recorden als seus difunts però d'una manera alegre i colorida.

Noies pintades de "Catrina"

El Día de Muertos és una de les festivitats més importants de la cultura mexicana. No consisteix només en pintar-se la cara, Els carrers són una autèntica festa de disfresses, catifes de flors, i espectaculars cercaviles plens de calaveres o "calacas". A les cases i als carrers també creen uns altars dedicats als difunts, adornant-los de manera molt vistosa amb fruites, espelmes, flors i objectes d'ús quotidià d'aquella persona, a mode d'ofrena.
No sé si és pel meu contacte directe amb la cultura mexicana, però sento que cada cop s'està expandint més aquesta bonica tradició, i això m'agrada ja que realment fa goig passejar pels carrers dels pobles i ciutats de Mèxic durant aquests dies.

Cercavila amb calaveres gegants

"Altar de muertos"

La Catrina

Aquesta famosa calavera, que segons com es pinti pot semblar treta d'una pel·lícula de Tim Burton, és l'obra més coneguda de Posada.
El nom original d'aquest dibuix era "La Calavera Garbancera". Aquesta il·lustració va ser creada entre 1910 i 1913, i publicada el 1913 per primer cop en un periòdic acompanyant un tipus de poema anomenat "panteón" o "calavera literaria", en el que l'autor es burla de la societat. Aquesta en concret representava els indígenes pobres però que intentaven aparentar un estil de vida europeu que no els corresponia, renegant així de la seva raça i la seva cultura.

La "calavera garbancera" de Posada, 1913

Va ser re-batejada com "La Catrina" pel famós muralista, també mexicà, Diego Rivera (marit de Frida Kahlo). La va representar en un mural titulat Sueño de una tarde dominical en la Alameda Central, on es veu aquesta calavera vestida, acompanyada per Diego Rivera (de nen), Frida Kahlo i el mateix Posada.


Mural complet
Detall del mural. "Catrina" acompanyada per Diego Rivera de nen (a l'esquerra), Frida Kahlo (darrere) i Posada (a la dreta)

La paraula "catrín" significava un home molt elegant i ben vestit, normalment acompanyat d'una dona de les mateixes característiques, la imatge típica de l'aristocràcia mexicana de finals del segle XIX i principis del segle XX.

Altres obres de Posada

Però a part d'aquesta obra, treballant per l'editorial de Vanegas Arroyo o pel seu compte, va publicar moltes més "calaveres literàries", acompanyades pels seus característics dibuixos de calaveres. En total se li atribueixen més de quinze mil gravats.
Aquí algunes de les seves obres més conegudes:

Calavera de Francisco Madero

La calavera Oaxaqueña

Calavera d'Antonio Vanegas Arroyo (editor del periòdic on va treballar durant molts anys)

Calaverita Gomista

La Gran Calavera Eléctrica

Rebumbio de calaveras
Calavera de Don Quijote

Calaveras en bicicleta (representen els diferents diaris mexicans de l'època)


Les calaveres literàries

Són poemes generalment dividits en estrofes de quatre versos (tot i que n'hi ha de diferents composicions), que es van popularitzar en periòdics mexicans al segle XIX. Les característiques principals són les següents:
  • Parlen d'algú en to burlesc, i la seva funció és la crítica social
  • Altres simplement són dedicatòries a una persona estimada
  • Al final del poema es parla de la persona en passat, com si ja hagués mort, a mode d'epitafi
  • S'utilitzen per canalitzar sentiments, difícils d'expressar en altres situacions
  • Van acompanyats de dibuixos de calaveres
En aquest enllaç podreu trobar molts exemples de calaveres literàries: http://www.calaveras-literarias.com/

Ja sabeu, quan s'acosti el proper Día de Muertos, podeu dedicar-li una calavera  a la persona que us estimeu. Podeu recordar les seves virtuts i pensar en com li agradaria a aquesta persona ser recordada. Sigueu originals!


M'han agradat tant les obres de Posada que m'hagués empaperat tota la paret amb diferents publicacions seves, però mentre pensava com m'ho faria, es va despertar el meu costat artístic i vaig decidir fer un collage amb retalls. Espero que us agradi ;)


Contacte entre cultures

Fa una setmana, “gràcies” al favor que li va fer el PSOE al PP, Mariano Rajoy va tornar a ser escollit president d'Espanya. Ahir, Donald Trump va guanyar les eleccions a la presidència dels Estats Units. Sembla que el Halloween s'està allargant molt aquest any...
Tranquil, aquesta entrada no té res a veure amb política. Només he fet aquesta reflexió per introduir la paraula Halloween. Podria haver començat a escriure dient simplement Halloween, però no hauria tingut gràcia.

Quan s'apropa el novembre, sempre hi ha qui diu “jo no celebro Halloween, jo celebro la Castanyada”. Curiosament, aquestes dues tradicions i unes quantes més en altres indrets del món comparteixen un mateix origen i conmemoren el mateix, la vígilia del dia de Tots Sants. De fet, la paraula Halloween prové de l'anglès “All Hallows Eve”, que significa la nit de tots els sants.



Normalment la gent relaciona el Halloween amb fantasmes i qualsevol cosa que tingui a veure amb la mort. I què tenen en comú això i la Castanyada, on simplement mengem panellets, castanyes i moniatos? Resulta que aquests aliments provenen dels antics àpats funeraris, on només se servien llegums i fruita fresca i s'oferien pans votius (panellets) als difunts, i mentre es torraven les castanyes es resaven les tres parts del rosari pels morts.
A més a més del Halloween als països anglosaxons i de la Castanyada a Catalunya, a Astúries i Lleó celebren el Magosto, a Galícia el Samaín, a Mèxic el colorit Día de Muertos, i a molts altres països celebren per les mateixes dates altres festes relacionades amb els morts i els esperits.



La majoria d'aquestes tradicions tenen el seu origen en la tradició celta del Samhain, el final de l'estiu i inici de l'època fosca (tardor), en que veneraven els morts.



Dic “la majoria d'aquestes tradicions” perquè no m'atreveixo a dir que totes tinguin el mateix origen. El Día de Muertos mexicà ja se celebrava des de l'època prehispànica, i per tant encara no hi havia contacte entre Amèrica i Europa, o això és el que creiem...


Com és possible que en dos continents diferents, cadascun a la seva manera, sorgeixi la idea de venerar els morts i ho facin gairebé el mateix dia de l'any?
Com s’explica que dues llengües sense contacte tradueixin la paraula Déu de la mateixa manera? [Theos] en grec antic, Teo-(tl) en nàhuatl. Si la coincidència hagués estat amb una paraula qualsevol (arbre, pedra, roba,...), no li hagués donat més importància, però al ser la paraula Déu em fa pensar que la cosa va més enllà d'una simple coincidència.
Estem segurs que no va haver-hi un contacte o intercanvi d’informació entre aquestes i altres cultures

UN INCÍS:
En un principi aquesta entrada anava a ser dedicada a un il·lustrador mexicà, José Guadalupe Posada, però fent la introducció me n'he anat per les branques, així que ho deixaré per la següent. Ara que m'he fotut en aquest merder de trobar coincidències entre cultures antigues, m'ha entrat curiositat i vull desenvolupar una mica més aquest tema.

(Aquí on hi llegeixes una frase en cursiva entre parèntesis, realment va ser una bona estona de navegar pels racons més misteriosos d'Internet, amb la intenció de trobar més dades curioses sobre el tema, les quals comparteixo a continuació.)

UN ALTRE INCÍS:
Abans de tot, vull que quedi clar que només comparteixo aquesta informació perquè em sembla curiosa i interessant. No tinc intenció de desenvolupar una conspiració masònica, ni pretenc trobar una explicació a aquests fenòmens (bé, si algú la sap que la comparteixi).

Ara sí, "al turrón".


Un exemple de tot això al que em refereixo és la similitud entre aquests dos temples. El de l'esquerra és el temple Baksei Chamkrong, a Cambodja (Àsia), i el de la dreta és el Templo de las Máscaras, a Guatemala (Amèrica). Mateixa estructura, mateixes funcions. Si aprofundíssim més, encara trobaríem més similituds que les que es veuen a simple vista, però això ja ho deixo per qui es vulgui entretenir.




Un altre exemple són els temples tríptics. Repartits arreu del món, en moltes cultures totalment diferents, o potser no tant... Hauran tingut aquestes cultures el mateix "mestre"?
Una imatge val més que mil paraules:



No només és l'arquitectura, sinó l'orientació, la disposició en l'espai. Totes aquestes cultures estan relacionades directament amb els astres, i curiosament les seves piràmides estan perfectament alineades com el Cinturó d'Orió:

Piràmides d'Egipte i de Teotihuacán (Mèxic). També les de Xian (Xina) segueixen el mateix patró

Sembla ser que s'han trobat restes de tabac i marihuana en mòmies egípcies de fa milers d'anys, i també restes de blat en una tomba egípcia mil·lenària. No seria sorprenent, si no fos perquè aquestes plantes són d'origen americà. Com van arribar a Egipte?
Un altre vestigi d'aquesta connexió entre Amèrica i Egipte és la semblança més que evident entre les embarcacions bolivianes, les "totoras", i les egípcies, que apareixen en antics jeroglífics i escultures.

Totora bolviana

Embarcació egípcia

La simbologia també té un paper important, i sinó que li preguntin al professor Robert Langdon (professor fictici, protagonista de vàries novel·les de Dan Brown).
Segur que hi ha molts símbols presents en moltes cultures, però n'hi ha un en concret present en gairebé totes les civilitzacions. No és altre que l'esvàstica o "creu gammada", més recentment relacionada amb el nazisme, però que contràriament al que representa avui en dia, històricament ha estat un símbol de pau i prosperitat. De fet, la paraula esvàstica prové del sànscrit i significa "conductiu al benestar".

Esvàstiques en les diferents civilitzacions

Un dels misteris més freqüents, quan parlem de cultures antigues, és la manera com desplaçaven construccions gegants de pedra, les quals avui en dia seguiríem tenint problemes per tallar, polir i transportar. El cas més conegut segurament són les pedres que formen les piràmides d'Egipte, però trobem monuments megalítics descomunals per tot el món. Aquests en són alguns exemples:

Alineaments de Carnac, França

Cromlec de M'Soura, Marroc

Esferes perfectes de pedra, Costa Rica

Fortalesa submergida de Yonaguni, Japó

Gigantes de Tula, Mèxic

Moais de Rapa Nui, Illa de Pasqua

Sacsayhuamán, Perú

Stonehenge, Regne Unit

Baalbek, Líban

Tornant al tema de les coincidències lingüístiques, com l’exemple que posava amb la paraula Teo que significa Déu en nàhuatl i en grec antic, he trobat un llistat amb altres paraules que coincideixen o semblen tenir la mateixa arrel. No descarto que algunes d'aquestes coincideixin per pura casualitat, però el que em resulta bastant intrigant és que hi ha paraules tan poderoses com Rei, Sacerdot, Casa de Déu o Sol:



La conclusió de tot plegat, a nivell personal, és que hi ha hagut algun tipus de connexió en un passat, algun contacte on hi ha hagut intercanvi d'informació, o que tenen un origen comú. 

Deixaré el tema aquí, i que cadascú en tregui les conclusions que prefereixi, perquè si busco explicacions, tota la informació que trobo ja fa referència a déus i éssers suprems no terrestres, i la gent que escriu sobre aquests temes es posa molt intensa. He intentat ser el més objectiu possible en els exemples que he exposat, que per mi són els que més m'han cridat l'atenció, basant-me en aspectes que es poden veure a simple vista i no depenen de la interpretació que se li vulgui donar.

De tota la informació que hi ha per la xarxa, és difícil diferenciar entre la que és certa i la que no. No només l'escrita, també les imatges ja no te les pots creure. En certs temes, com ara les cultures antigues, hi ha molts fanàtics que es creuen totes les teories conspiracionistes, i troben connexions on realment no n'hi ha. Cadascú és lliure de creure en el que vulgui.


Fonts d'informació: