Alguna vegada has vist el número 16 escrit en números romans i t'ha fet pensar en algun Xavi? T'has preguntat mai per què quan fan obres, posen tanques? Fas coses absurdes quan ningú et veu? Si has respost afirmativament a alguna d'aquestes preguntes, aquest és el teu blog.
P.D: Aquestes coses absurdes, fes-les en públic, així tots riem més.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Curiositats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Curiositats. Mostrar tots els missatges

dimecres, 7 de febrer del 2018

26 curiositats de la Sagrada Família

La Sagrada Família. Què més cal dir per atraure l'atenció del lector? Aquesta obra d'art té tots els elements per voler-ne saber sempre més: una bíblia de pedra a gran escala plena de detalls i simbologia, dissenyada per un dels arquitectes més brillant de tots els temps, i en una ciutat com Barcelona.



Hi ha molta informació al respecte del Temple Expiatori de la Sagrada Família, ja que l'obra mestra d'Antoni Gaudí és una obra d'estudi i de culte per tots els adeptes a l'arquitectura i a la religió. Però també és molt interessant per tots aquells que no som experts en cap d'aquestes dues matèries, perquè amaga moltes curiositats per l'interès de tothom.

Història i curiositats de la Sagrada Família

  1. La primera pedra no va ser posada per Gaudí. El projecte inicial va ser començat per l'arquitecte Francesc de Paula Villar el 1882, per encàrrec del llibrer i filantrop Josep Maria Bocabella, però després d'un any de començar les obres, degut a desavinences amb l'ajuntament de la ciutat, va acabar abandonant el projecte.
    Bocabella va oferir a l'arquitecte Joan Martorell continuar el projecte, però aquest va declinar l'oferta i va recomanar al seu deixeble més avantatjat: Antoni Gaudí.

    Acte d'inici de la construcció amb la primera pedra, 1882
  2. Inicialment havia de ser una rèplica del Santuari de Loreto (Itàlia), però Francesc de Paula Villar va decidir construir un conjunt neogòtic.

    Projecte neogòtic de la Sagrada Família de Francesc de Paula Villar
  3. L'àrea que ocupa el temple era un descampat en el moment de l'inici de la seva construcció. Aquells terrenys ja entraven en el Pla Cerdà per l'urbanització de l'Eixample, però encara no hi havia cap edifici construït al voltant. Josep Maria Bocabella va pagar 172.000 pessetes (1.034€) per adquirir els terrenys.

    Acte militar davant la Sagrada Família en construcció, 1896
  4. "A la Sagrada Família tot és providencial: el seu emplaçament es troba al centre de la ciutat i del pla de Barcelona. Hi ha la mateixa distància al mar i a la muntanya, a Sants i a Sant Andreu, i als rius Besòs i Llobregat." - Antoni Gaudí.
  5. Gaudí tenia 31 anys quan es va fer càrrec del projecte el 1883. Li va dedicar 43 anys, al principi compaginant amb altres projectes, però a partir del 1914 va decidir no acceptar més encàrrecs i dedicar-se exclusivament al temple fins el moment de la seva mort el 1926.

    Antoni Gaudí de jove (esquerra) i en edat avançada (dreta)
  6. Al moment d'acceptar l'encàrrec, Gaudí el va modificar per complet, excepte la part ja construïda de la cripta. No va poder canviar l'orientació de l'edifici perquè ja s'havien fet els fonaments. Hauria preferit situar l'eix de l'edifici diagonalment a l'illa, per situar l'absis orientat cap a llevant, i poder disposar de més longitud de planta.
  7. L'idea de Gaudí era situar el temple dins d'una zona enjardinada en forma d'estrella octogonal, que permetria tenir una bona vista de la construcció des de qualsevol punt. Degut al preu dels terrenys, es va reduir el projecte a una estrella de quatre puntes, però tampoc es va poder dur a terme. El 1975 l'Ajuntament de Barcelona va realitzar un projecte urbanístic que preveia habilitar una zona enjardinada en forma de creu al voltant de la Sagrada Família, amb 4 places. Avui en dia només n'hi ha 2, ja que per fer les altres 2 s'haurien d'enderrocar diversos edificis.
  8. La construcció de l'església està totalment finançada amb donacions privades i les entrades dels visitants, fet que ha originat que en diverses ocasions les obres es paralitzessin al no tenir suficients aportacions. El 1905, el poeta Joan Maragall va escriure un article titulat Una gràcia de caritat per fer una crida a la població per recaptar fons.
  9. Està previst que les obres estiguin totalment acabades el 2026. D'aquesta manera coincidiria amb el centenari de la mort de Gaudí.

    Renderització virtual de la Sagrada Família acabada
  10. Com que Gaudí sabia que la construcció del temple tardaria segles i que no viuria per veure la seva obra acabada, va proposar a la Junta Constructora de construir en vertical en comptes d'horitzontal, amb l'objectiu que la generació que havia començat les obres pogués veure una part acabada, i alhora que no lligués a les futures generacions i que les motivés a continuar-la.

    Aquest era l'aspecte del temple al moment de la mort de Gaudí el 1926
    S'hi pot observar la torre de Sant Bernabé acabada.
  11. Quan estigui acabada, la Sagrada Família tindrà un total de 18 torres. Les dotze més baixes representen els apòstols, quatre més altes als evangelistes amb els seus corresponents cimboris (àngel, brau, lleó i àguila), una més elevada a la Verge Maria, i la més alta de totes a Jesucrist, amb una creu.

    Maqueta del temple
  12. Amb la torre dedicada a Jesucrist construïda, l'edifici medirà un total de 172,5 metres d'alçada, convertint-se en el més alt de l'skyline de Barcelona. Aquest número no és casualitat, ja que el punt més elevat de la ciutat és la muntanya de Montjuïc, a 173 metres sobre el nivell del mar, i Gaudí no volia que una cosa feta per l'home fos més alta que una creació divina.
    És la seva manera d'enllaçar la terra i el cel, un vincle entre el món terrenal i el celestial.
  13. No hi ha cap línia recta a l'interior. Tot està construït imitant l'arquitectura de la natura, la qual, segons Gaudí, no té línies rectes. Les columnes que sostenen el temple simbolitzen arbres, i les seves ramificacions estan calculades aritmèticament.

    Interior del temple
  14. A principis de la Guerra Civil, els anticlericals van incendiar part de la Sagrada Família. Van cremar el taller on havia treballat Gaudí tota la vida, i on es trobaven els esbossos, dibuixos i maquetes de l'arquitecte, amb totes les indicacions que va deixar perquè els seus successors sabessin per on continuar. Des de llavors s'ha hagut de treballar sense els plànols originals, i per tant mai la veurem acabada tal i com se la va imaginar.

    Rèplica de l'estudi que tenia Gaudí, fet a partir de fotos que es van conservar
  15. Un cop acabat el temple contarà amb tres façanes: una dedicada al Naixement, una altra a la Passió, i una altra a la Glòria de Jesús. Cadascuna de les façanes tindrà estils arquitectònics diferents corresponents a les tendències de cada generació, tal com volia Gaudí.
  16. La Façana del Naixement és l'única que es va construir mentre Gaudí vivia. Es pot observar que és més antiga perquè la pedra és més fosca. Algunes de les figures d'aquesta façana estan modelades pel mateix Gaudí, com són les escultures dels àngels portadors del pa i el vi que es troben al peu de l'Arbre de la Vida.
  17. A la Façana de la Passió hi ha un quadrat màgic de 4x4, a mode de sudoku, ja que la suma de totes les files, columnes i diagonals sempre dóna 33. Aquest número s'associa a l'edat de Jesucrist al morir, però també a la maçoneria.

    Quadrat màgic. No hi apareix el número 12.
  18. Hi ha teories que vinculen a Gaudí amb la maçoneria: es trobava sota el mecenatge d'Eusebi Güell, reconegut maçó, i dos dels seus deixebles també pertanyien a la secta. Tant l'església com altres obres de l'arquitecte, com ara el Park Güell, estan carregades de simbologia maçònica.
  19. Gaudí va ser enterrat a la capella del Carme de la cripta del temple, on encara avui hi descansen les seves restes.
  20. Després de la seva mort, el projecte va passar a mans del seu ajudant Domènec Sugrañes. Posteriorment ha estat sota la direcció de diversos arquitectes. Des de 2012 de les obres és l'arquitecte Jordi Faulí i Oller.
  21. La Sagrada Família és coneguda popularment com la Catedral dels pobres, degut al quadre homònim del pintor modernista Joaquim Mir.

    La catedral dels pobres, Joaquim Mir
  22. El 7 de novembre de 2010, en una històrica visita, el Papa Benet XVI va consagrar l'església amb el títol de basílica menor.

    Moment de l'arribada del Papa Benet XVI al temple, 2010
  23. És el monument més visitat d'Espanya amb més de 3,5 milions de visitants l'any, seguit del Museo del Prado i La Alhambra de Granada. És la segona església més visitada d'Europa per darrere de la basílica de Sant Pere del Vaticà.
  24. Està catalogada per Lonely Planet entre els vint racons més impressionants del món.
  25. La façana del Naixement i la cripta van ser incloses el 2005 com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
  26. El popular cantant i compositor britànic Ed Sheeran porta la basílica tatuada com a símbol del seu amor per la ciutat de Barcelona.

    Tatuatge d'Ed Sheeran
Trobes a faltar alguna dada curiosa? Vols donar la teva opinió sobre l'article? Deixa un comentari a la part de sota.


Fonts: Wikipedia, Pàgina oficial de la Sagrada Família, El Viajero Fisgón, Barcelona Secreta, 20 minutos, Dosde, Viajes Chavetas, Friendly Rentals

dijous, 10 de novembre del 2016

Contacte entre cultures

Fa una setmana, “gràcies” al favor que li va fer el PSOE al PP, Mariano Rajoy va tornar a ser escollit president d'Espanya. Ahir, Donald Trump va guanyar les eleccions a la presidència dels Estats Units. Sembla que el Halloween s'està allargant molt aquest any...
Tranquil, aquesta entrada no té res a veure amb política. Només he fet aquesta reflexió per introduir la paraula Halloween. Podria haver començat a escriure dient simplement Halloween, però no hauria tingut gràcia.

Quan s'apropa el novembre, sempre hi ha qui diu “jo no celebro Halloween, jo celebro la Castanyada”. Curiosament, aquestes dues tradicions i unes quantes més en altres indrets del món comparteixen un mateix origen i conmemoren el mateix, la vígilia del dia de Tots Sants. De fet, la paraula Halloween prové de l'anglès “All Hallows Eve”, que significa la nit de tots els sants.



Normalment la gent relaciona el Halloween amb fantasmes i qualsevol cosa que tingui a veure amb la mort. I què tenen en comú això i la Castanyada, on simplement mengem panellets, castanyes i moniatos? Resulta que aquests aliments provenen dels antics àpats funeraris, on només se servien llegums i fruita fresca i s'oferien pans votius (panellets) als difunts, i mentre es torraven les castanyes es resaven les tres parts del rosari pels morts.
A més a més del Halloween als països anglosaxons i de la Castanyada a Catalunya, a Astúries i Lleó celebren el Magosto, a Galícia el Samaín, a Mèxic el colorit Día de Muertos, i a molts altres països celebren per les mateixes dates altres festes relacionades amb els morts i els esperits.



La majoria d'aquestes tradicions tenen el seu origen en la tradició celta del Samhain, el final de l'estiu i inici de l'època fosca (tardor), en que veneraven els morts.



Dic “la majoria d'aquestes tradicions” perquè no m'atreveixo a dir que totes tinguin el mateix origen. El Día de Muertos mexicà ja se celebrava des de l'època prehispànica, i per tant encara no hi havia contacte entre Amèrica i Europa, o això és el que creiem...


Com és possible que en dos continents diferents, cadascun a la seva manera, sorgeixi la idea de venerar els morts i ho facin gairebé el mateix dia de l'any?
Com s’explica que dues llengües sense contacte tradueixin la paraula Déu de la mateixa manera? [Theos] en grec antic, Teo-(tl) en nàhuatl. Si la coincidència hagués estat amb una paraula qualsevol (arbre, pedra, roba,...), no li hagués donat més importància, però al ser la paraula Déu em fa pensar que la cosa va més enllà d'una simple coincidència.
Estem segurs que no va haver-hi un contacte o intercanvi d’informació entre aquestes i altres cultures

UN INCÍS:
En un principi aquesta entrada anava a ser dedicada a un il·lustrador mexicà, José Guadalupe Posada, però fent la introducció me n'he anat per les branques, així que ho deixaré per la següent. Ara que m'he fotut en aquest merder de trobar coincidències entre cultures antigues, m'ha entrat curiositat i vull desenvolupar una mica més aquest tema.

(Aquí on hi llegeixes una frase en cursiva entre parèntesis, realment va ser una bona estona de navegar pels racons més misteriosos d'Internet, amb la intenció de trobar més dades curioses sobre el tema, les quals comparteixo a continuació.)

UN ALTRE INCÍS:
Abans de tot, vull que quedi clar que només comparteixo aquesta informació perquè em sembla curiosa i interessant. No tinc intenció de desenvolupar una conspiració masònica, ni pretenc trobar una explicació a aquests fenòmens (bé, si algú la sap que la comparteixi).

Ara sí, "al turrón".


Un exemple de tot això al que em refereixo és la similitud entre aquests dos temples. El de l'esquerra és el temple Baksei Chamkrong, a Cambodja (Àsia), i el de la dreta és el Templo de las Máscaras, a Guatemala (Amèrica). Mateixa estructura, mateixes funcions. Si aprofundíssim més, encara trobaríem més similituds que les que es veuen a simple vista, però això ja ho deixo per qui es vulgui entretenir.




Un altre exemple són els temples tríptics. Repartits arreu del món, en moltes cultures totalment diferents, o potser no tant... Hauran tingut aquestes cultures el mateix "mestre"?
Una imatge val més que mil paraules:



No només és l'arquitectura, sinó l'orientació, la disposició en l'espai. Totes aquestes cultures estan relacionades directament amb els astres, i curiosament les seves piràmides estan perfectament alineades com el Cinturó d'Orió:

Piràmides d'Egipte i de Teotihuacán (Mèxic). També les de Xian (Xina) segueixen el mateix patró

Sembla ser que s'han trobat restes de tabac i marihuana en mòmies egípcies de fa milers d'anys, i també restes de blat en una tomba egípcia mil·lenària. No seria sorprenent, si no fos perquè aquestes plantes són d'origen americà. Com van arribar a Egipte?
Un altre vestigi d'aquesta connexió entre Amèrica i Egipte és la semblança més que evident entre les embarcacions bolivianes, les "totoras", i les egípcies, que apareixen en antics jeroglífics i escultures.

Totora bolviana

Embarcació egípcia

La simbologia també té un paper important, i sinó que li preguntin al professor Robert Langdon (professor fictici, protagonista de vàries novel·les de Dan Brown).
Segur que hi ha molts símbols presents en moltes cultures, però n'hi ha un en concret present en gairebé totes les civilitzacions. No és altre que l'esvàstica o "creu gammada", més recentment relacionada amb el nazisme, però que contràriament al que representa avui en dia, històricament ha estat un símbol de pau i prosperitat. De fet, la paraula esvàstica prové del sànscrit i significa "conductiu al benestar".

Esvàstiques en les diferents civilitzacions

Un dels misteris més freqüents, quan parlem de cultures antigues, és la manera com desplaçaven construccions gegants de pedra, les quals avui en dia seguiríem tenint problemes per tallar, polir i transportar. El cas més conegut segurament són les pedres que formen les piràmides d'Egipte, però trobem monuments megalítics descomunals per tot el món. Aquests en són alguns exemples:

Alineaments de Carnac, França

Cromlec de M'Soura, Marroc

Esferes perfectes de pedra, Costa Rica

Fortalesa submergida de Yonaguni, Japó

Gigantes de Tula, Mèxic

Moais de Rapa Nui, Illa de Pasqua

Sacsayhuamán, Perú

Stonehenge, Regne Unit

Baalbek, Líban

Tornant al tema de les coincidències lingüístiques, com l’exemple que posava amb la paraula Teo que significa Déu en nàhuatl i en grec antic, he trobat un llistat amb altres paraules que coincideixen o semblen tenir la mateixa arrel. No descarto que algunes d'aquestes coincideixin per pura casualitat, però el que em resulta bastant intrigant és que hi ha paraules tan poderoses com Rei, Sacerdot, Casa de Déu o Sol:



La conclusió de tot plegat, a nivell personal, és que hi ha hagut algun tipus de connexió en un passat, algun contacte on hi ha hagut intercanvi d'informació, o que tenen un origen comú. 

Deixaré el tema aquí, i que cadascú en tregui les conclusions que prefereixi, perquè si busco explicacions, tota la informació que trobo ja fa referència a déus i éssers suprems no terrestres, i la gent que escriu sobre aquests temes es posa molt intensa. He intentat ser el més objectiu possible en els exemples que he exposat, que per mi són els que més m'han cridat l'atenció, basant-me en aspectes que es poden veure a simple vista i no depenen de la interpretació que se li vulgui donar.

De tota la informació que hi ha per la xarxa, és difícil diferenciar entre la que és certa i la que no. No només l'escrita, també les imatges ja no te les pots creure. En certs temes, com ara les cultures antigues, hi ha molts fanàtics que es creuen totes les teories conspiracionistes, i troben connexions on realment no n'hi ha. Cadascú és lliure de creure en el que vulgui.


Fonts d'informació:



diumenge, 13 de desembre del 2015

Defineccions

Aquest blog ha estat sempre bastant enfocat a la ludolingüística (ús lúdic de la llengua), tot i que jo no conegués aquesta paraula (per fi l'he trobat).

En aquesta entrada em centraré en les Defineccions. Aquesta paraula realment no existeix, és una paraula composta per definició i dissecció, ja que d'això es tracta, de definir una paraula separant-ne les seves parts. D'aquesta manera podem donar un significat totalment diferent a paraules d'ús quotidià.

Avís: Abans de començar a veure els exemples s'ha d'activar el sentit de l'humor.

(Actualització 23/07/2024)
He afegit algunes descripcions gràfiques.
Moltes més al lloc web: batutdecoco.wixsite.com/jeroglifics


Alemanya: A la noia de Saragossa.
Apagar: El que cal fer per comprar alguna cosa.
Aperitiu: Engegar a pastar fang algú.
Bacaina: L'Aina s'ha engreixat molt.
Bacallà: No va dir res.
Barrat: S'equivoca.
Besavi: Fa un petó al suc de raïm fermentat.

Besavi

Buscar: Transport col·lectiu urbà poc assequible.

Buscar

Cabdell: Tots dels altres, pobre.
Caçar: Se li diu a algú que mai es posa malalt.
Calamar: Lloc on aniré avui a sopar.
Calostre: Mol·lusc marí a temperatura molt elevada.
Camamilla: Extremitat inferior molt llarga.
Canceller: Lloc per guardar els vins amb forma de gos.
Cantàbric: Peça de roba que protegeix del fred i fa concerts.

Cantàbric

Cantimplora: Gos que et suplica.

Cantimplora

Caparrada: Treure un 10 a l'examen.
Carambola: Rostre amb objecte esfèric.

Carambola

Carpeta: Objecte de gran valor que explota.
Cementiri: Ejaculi.
Cent deu: Està en dèficit.
Cigaló: Cigala molt gran.
Circumferència: Reunió en què es parla sobre pallassos i equilibristes.

Circumferència

Cisterna: No interna.
Clarinet: Brillant i polit.
Cornudella: El seu marit té afers extramatrimonials.
Diabètic: 24 hores sent aficionat del Real Betis Balompié.

Diabètic

Dictadora: Faig saber que li agrades molt.
Divulgar: Parlar de manera que et pugui entendre la Belén Esteban.
Equivalència: I allà, Madrid.
Equivalent: En aquest lloc, persona de gran coratge.
Estendre: És molt dolç i afectuós.
Escola: No obeeix la fila.
Femella: Actua en companyia femenina.
Femení: Ordena posar-hi sal, pebre, oli i vinagre.
Guardiola: Saludar a un agent de vigilància.
Guirigall: Turista que fa quiquiriqui pel matí.

Guirigall

Llamborda: El gos crida a la descàrrega elèctrica del cel. 

Llamborda

Madura: Mà d'un obrer o d'un pagès.
Magdalena: El que li fa trucs de màgia només a l'Elena.
Maquinària: Conjunt de mecanismes de raça blanca, rossa i amb ulls blaus.
Mànega: Diu que no amb la mà.
Matalàs: "Assassinalàs".
Matança: M'acosta.
Mestressa: Em posa dels nervis.
Miraculós: Veu diferents tons cromàtics.

Miraculós

Oci: Alternativa afirmativa.
Pakistan: Resposta a la pregunta "on estan?"
Pancarta: Enviar pa per correu postal.

Pancarta

Paraguay: Progenitor divertit.

Paraguay

Paraula: Atura la classe.
Peralada: Fruita voladora. (Gràcies mama) - Jeroglífics de Pobles de Catalunya

Peralada

Perú: Multiplicació que no afecta al resultat.
Pessebre: Pa a ratlles blanques i negres.
Pitram: Tram 3,14.
Planetari: Utopia nazi.
Polièster: L'Ester vetlla per la seguretat dels ciutadans.
Preferir: El que es fa abans de malmetre algú.
Present: Noranta-nou.
Ratafia: Rosegador que et permet pagar en una altra ocasió.

Ratafia

Remenar: Tornar a guanyar les eleccions.
Salfumant: Clorur de sodi amb mals hàbits.

Salfumant

Saragossa: El que li diuen als cans quan han de tenir una filla.

Saragossa

Sorpresa: Monja entre reixes.

Sorpresa

Tovalla: Mou-te al ritme de la música.
Ufà: Ho realitza.
Valent: Circula a poca velocitat.
Varicel·la: Establiment on prendre una cervesa entre reixes.

Varicel·la

Vuitanta: Desitjo molta.

Al lloc web www.juegosdepalabras.com/definec.htm podreu trobar molts més exemples en castellà. Aquí us deixo alguns exemples que a mi m'han agradat especialment:

Acero: Empata sin goles.
Amaneció: Quiere tonto.
Anómalo: Hemorroides.
Asfaltado: Lo que le dice el maestro al niño que no asiste a clase.
Atiborrarte: Hacerte desaparecer.
Ayuna: No hay más.
Bermudas: Observar a las que no hablan.
Brújula: "Viéjula" montada en una "escóbula".
Código: Articulación del "brácigo".
Chinchilla: Sin asiento para "chentarche".
Diademas: 29 de febrero.
Diógenes: La embarazó.

Diógenes

Endoscopio: Pepararse todos los exámenes, excepto dos.
Fundamental: Gorro.
Nitrato: Ni lo intento.
Páncreas: Amasas pan.

Páncreas

Polinesia: Mujer policía algo estúpida.

Polinesia

Tétano: Expresión del bebé cuando ya no quiere comer más.


Com sempre, us animo que deixeu les vostres pròpies defineccions als comentaris, en l'idioma que us vingui de gust.