Està ubicada en una situació geogràfica privilegiada, amb un clima agradable i paisatges molt diversos, com ara pobles de pescadors a la Costa Brava, pobles d'alta muntanya als Pirineus, els quilòmetres de camps d'arròs al Delta de l'Ebre o les terres àrides de la província de Lleida.
Tothom qui hi hagi estat alguna vegada, se n'haurà adonat que es tracta d'un territori amb un caràcter i una cultura pròpia molt rica, i en certs aspectes molt diferent a la dels seus veïns.
 |
| Esquerra: Pirineu català. Centre: Calella de Palafrugell. Dreta: Montserrat. |
- Llengua catalana: Igual que l'espanyol, el portuguès o el francès, el català també és una llengua romànica, és a dir, que prové del llatí.
El català, amb els seus dialectes, es parla a Catalunya, a la Comunitat Valenciana, a les Illes Balears, a Andorra (on n'és l'única llengua oficial), al sud de França, a la part oriental de la Comunitat d'Aragó (Franja de Ponent), i a la ciutat de l'Alguer (Sardenya, Itàlia).
Territoris on es parla el català. - Els Segadors: És l'himne nacional i fa referència a la Guerra dels Segadors de 1640, a la qual els catalans es van revoltar contra el rei Felip IV i els camperols van protagonitzar diverses escenes.
Representació del Corpus de Sang, inici de la Guerra dels Segadors. Antoni Estruch (1907). - 11 de setembre: És la Diada Nacional de Catalunya. Realment el que es commemora aquest dia és una derrota, quan el 1714, després de 14 mesos de setge, Barcelona cau en mans de les tropes borbòniques a la Guerra de Successió.
Avui en dia és un dia festiu en el que centenars de milers de persones surten als carrers amb banderes catalanes per celebrar el seu dia. En els darrers anys s'han batut rècords de participació, amb clar missatge independentista i en desacord amb les actuacions del govern espanyol.
11 de setembre als carrers de Barcelona. - La senyera i l'estelada: Tot i que la bandera oficial de Catalunya és la senyera (quatre franges vermelles sobre fons groc), cada cop és més comú als carrers i als balcons veure-hi la bandera estelada, igual que la senyera però amb un triangle amb una estrella enmig, a la part superior. Aquesta última identifica el sector independentista.
Esquerra: Senyera. Dreta: Estelada.
L'origen de les quatre barres, segons diu la llegenda, es deu a quan Carles II, rei dels francs, va mullar els seus dits a la sang de les ferides del comte Guifré el Pelós, en el seu llit de mort, i els va passar per un escut daurat, quedant aquest marcat amb quatre franges vermelles verticals.
Representació de la llegenda de l'origen de les quatre barres. - Sant Jordi: Cada 23 d'abril, els catalans i catalanes el seu amor regalant-se roses i llibres. Sant Jordi és el patró de Catalunya, i la seva llegenda diu que va alliberar la princesa d'ésser devorada per un drac que tenia atemorit a tot un poble, clavant-li en aquest una espasa. De la seva sang va brollar-ne una rosa, la qual va entregar a la princesa. D'aquí el fet de regalar roses.
Pel que fa als llibres es deu al fet que és la data en què van morir William Shakespeare y Miguel de Cervantes, els grans exponents de la literatura anglesa y espanyola respectivament.
Sant Jordi, roses i llibres a una parada de Barcelona. - La Moreneta: Si Sant Jordi és el patró de Catalunya, la Mare de Déu de Montserrat n'és la patrona. Es troba al Monestir de Montserrat, visita obligada pels turistes per la peculiar bellesa de les formes arrodonides de les muntanyes. La verge és de color negre, es creu que a causa del fum de les espelmes que s'han anat posant al llarg dels anys, i per això se la coneix amb el nom de Moreneta.
Verge de la Mare de Déu de Montserrat, "La Moreneta". - Castells: A més a més dels castells medievals, els catalans tenen com a tradició fer castells humans. Declarats Patrimoni Cultural de la Humanitat per l'UNESCO, són un dels símbols més potents d'identitat catalana. S'han assolit torres de fins a 10 pisos, formades per centenars de persones. Cada any es celebra un concurs a Tarragona, on hi participen les colles castelleres més experimentades.
Aquests castells sempre van acompanyats amb música tocada amb gralles i caixa.
Concurs de castells a Tarragona. - Animals autòctons: Des de fa pocs anys, com a resposta al símbol espanyol del "Toro de Osborne", es va voler fer una símbol que representés un tret més català, i l¡escollit va ser el ruc català, una raça de ruc autòctona.
Un altre animal propi de Catalunya és el gos d'atura català (pastor català).
Exemplar de ruc català. - Gastronomia: La cuina típica catalana combina els elements de la dieta mediterrània. Els plats autòctons més coneguts són el pa amb tomàquet, les mongetes amb botifarra, l'escudella o la carn d'olla, els calçots, el fuet, la salsa allioli o els cargols. S'utilitzen molt els bolets, i les postres per excel·lència són la crema catalana i el mel i mató.
Els darrers anys hi ha hagut una onada de grans cuiners reconeguts mundialment, com Ferran Adrià, Carme Ruscalleda o els germans Roca.
Preparació dels calçots. - Masía: Al País Basc tenen "caseríos", "pazos" a Galícia, o "cortijos" a Andalusia. Doncs la masia és la típica casa de camp o construcció rural de Catalunya i del sud de França. Es caracteritza per la façana de pedra, i teulades amb una o dues vessants de teules o rajoles.
Restaurant Forat 19, típica masia. - Modernisme: Tot i que va ser un corrent artístic a nivell de tota Europa, a Catalunya va prendre un caràcter especial. Amb arquitectes com Antoni Gaudí, Puig i Cadafalch o Domènech i Montaner, l'arquitectura modernista catalana ja ha passat a ser un tret d'identitat de gran valor. Només cal veure la Basílica de la Sagrada Familia, el Palau de la Música Catalana o l'Hospital Sant Pau per adonar-nos de l'interès que va cobrar aquest corrent.
Interior del Palau de la Música, de Puig i Cadafalch. 
La Sagrada Família, d'Antoni Gaudí. - Música: Hi ha dos estils autòctons, resultat del contacte amb altres cultures a causa de migracions de població.
Un d'ells és la rumba catalana, originada per la comunitat gitana de Barcelona, i amb influències de molts altres estils.
Després estan les havaneres, que tot i que són originàries de Cuba, s'han anat adaptant i han patit modificacions. Es van fer molt populars a diversos pobles de la Costa Brava. Tant és així que cada any es realitza una cantada d'havaneres a Calella de Palafrugell que reuneix a més de 40.000 persones. És tradició acompanyar les havaneres amb rom cremat.
També cal destacar el rock català, el qual va tenir els anys 90 la seva època daurada, amb grups com Sopa de Cabra, Sau, Lax'n'Busto o Els Pets.
Los Manolos, grup de rumba catalana. 
Rom cremat. - Dansa: En primer lloc està la sardana, una dansa popular, considerada el ball nacional català. Homes i dones s'agafen de les mans formant una rotllana, i puntejant amb els peus els compassos de la música interpretada per la cobla. A la cobla hi ha 4 instruments típics catalans: la tenora, el tible, el flabiol i el tamborí.
Una altra dansa popular és el ball de bastons, un conjunt de balls que utilitzen uns pals, els quals van picant al ritme de la música mentre es van creuant.
Ballada de sardanes. - Vestimenta: Hi ha dos elements característics: la barretina i les espardenyes.
La barretina és un barret vermell de llana en forma de sac, amb una franja negra a la part del front.
Les espardenyes són un tipus de calçat amb la sola d'espart i amb uns cordons molt llargs que es lliguen al turmell.
Eren part de la vestimenta tradicional dels camperols, i avui en dia s'utilitzen a les danses tradicionals com a complements folklòrics.
Cor de Caramelles, tots amb barretina, faixa i espardenyes. - Caga Tió: Per Nadal, a les cases catalanes, hi ha un tronc tapat amb una manta perquè no passi fred, amb una cara pintada i amb barretina, a qui s'ha d'alimentar uns quants dies i colpejar amb un bastó el dia de Nadal mentre es canta una cançó perquè cagui xocolatines, llaminadures i regals.
Per molt estrany que pugui sonar, és totalment real. Es tracta del Tió de Nadal, una tradició amb segles d'història.
Exemplars de Tió de Nadal de diferents mides. - Caganer: Als pessebres de les cases catalanes hi ha una figura curiosa, el Caganer, tradicionalment un pastor amb barretina fent les seves necessitats a la gatzoneta amb els pantalons abaixats.
Darrerament s'ha posat de moda fer caganers de personatges populars. D'aquesta manera podem trobar caganers de Leo Messi, Mariano Rajoy, el Papa Francisco o Donald Trump, entre d'altres.
Figura del caganer. - Gegants i capgrossos: Els gegants són elements festius de les festes tradicionals. Són personatges de grans dimensions que representen reis, nobles o personatges populars, manipulats per una persona amagada sota la seva indumentària tradicional. Solen anar acompanyats dels capgrossos, que són semblants als gegants però únicament la part del cap, també de mida gran.
Grup de gegants i capgrossos. - Diables i Correfocs: Els Diables són un altre element festiu típic. Són persones disfressades de dimonis que ballen sota les espurnes de la pirotècnia que porten subjectada a uns tridents metàl·lics, i es desplacen em grup pels carrers de pobles i ciutats amb l'acompanyament de tambors, fent així els Correfocs.
Diables durant un Correfoc. - Futbol Club Barcelona: Com diu el seu emblema "més que un club", el Barça ha passat a ser un dels ambaixadors més importants de Catalunya a tot el món. De les seves files n'han sortit jugadors catalans com Xavi Hernández, Carles Puyol, Josep Guardiola, Gerard Piqué, Cesc Fàbregas, Víctor Valdés o Sergio Busquets, entre molts d'altres.
Des de la seva creació, però sobretot durant els últims anys, degut als èxits assolits recentment, s'ha aprofitat la seva repercussió mediàtica per llançar missatges polítics catalanistes, un tema que també forma part de l'actualitat.
Camp Nou, estadi del Futbol Club Barcelona, ple d'estelades. - Vins i caves: Catalunya és terra de vinyes. Amb més de 10 denominacions d'origen, entre elles Penedès i Priorat, és un dels principals productors de vins i caves a Europa.
Les empreses més conegudes internacionalment són els vins Torres, o les caves Freixenet i Codorniu.
Vinyes, i darrere el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri, d'estil modernista. - Noms propis: Al llarg de la història hi ha hagut personatges en molts àmbits que han portat el nom de Catalunya molt més enllà de les seves fronteres:
- Pintors com Salvador Dalí, Joan Miró o Antoni Tàpies.
- Músics com Pau Casals, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Joan Manuel Serrat o Lluís Llach.
- Escriptors com Ramon Llull, Mercè Rodoreda, Josep Pla, Àngel Guimerà o Jacint Verdaguer.
- Els arquitectes, cuiners i futbolistes abans esmentats, juntament amb altres esportistes, actors, directors de cine, científics, metges, polítics i molts més.
A dalt, d'esquerra a dreta: Salvador Dalí, Josep Guardiola, Judit Mascó, Joan Manuel Serrat.
A sota, d'esquerra a dreta: Andreu Buenafuente, Pau Gasol, Ferran Adrià, Bonaventura Clotet.
T'ha semblat interessant l'article?
Coneixes més elements típics de la cultura catalana?
Deixa el teu comentari ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada