Gairebé tots els qui parlem català, quan coneixem algú de fora i comença l'intercanvi cultural, ens hem posat a parlar de la nostra llengua. Els estrangers senten curiositat. Molts d'ells han sentit a parlar d'aquesta llengua, i per molts altres és la primera notícia de la seva existència.
Aquestes són les típiques preguntes que sorgeixen en aquestes situacions:
- Però... el català és una llengua?
- I a la teva terra es parla català o espanyol?
- I com sona? Em podries dir una frase en català?
- Però tu en quin idioma penses?
- I has de traduir per parlar en espanyol o et surt automàticament?
Perquè m'entenguin d'una manera ràpida i puguin tenir-ne una idea aproximada, jo sempre els explico que el català és una llengua romànica, que prové del llatí igual que l'espanyol, el portuguès o el francès, i que s'assembla en algunes coses al castellà i en altres al francès. Fins aquí cap problema.
La cosa es complica quan algú diu que el català no és una llengua, sinó un dialecte de l'espanyol, i que s'entén pràcticament tot (segurament més d'un s'ha trobat amb algun cas semblant). Són els que pensen que "bocadill de jamó i quès" és la manera correcta de traduir "bocadillo de jamón y queso". Això, personalment, em sembla molt ofensiu, així que si tan semblant li sembla, no tindrà cap problema en entendre'm si li parlo en català.
És cert que, depenent de la frase, la poden entendre gairebé del tot, com en els següents exemples:
- Seria tan amable de contactar amb la senyoreta Maria per telèfon? Per favor, és urgent.¿Sería tan amable de contactar con la señorita María por teléfono? Por favor, es urgente.
- No canta per cantar, sinó per explicar històries a la gent.No canta por cantar, sino para explicar historias a la gente.
- No podia evitar sentir llàstima per ella. Tenien una vida en comú.No podía evitar sentir lástima por ella. Tenían una vida en común.
- Cada dia, quan passava per la carretera de La Roca, saludava a les amigues que treballaven a la fàbrica de plàstics.Cada día, cuando pasaba por la carretera de La Roca, saludaba a las amigas que trabajaban en la fábrica de plásticos.
- El quatre de setembre celebren l'aniversari de la inauguració de l'empresa. Cada any fan un brindis i un aperitiu en un restaurant, i sempre acaben de festa en alguna discoteca.El cuatro de septiembre celebran el aniversario de la inauguración de la empresa. Cada año hacen un brindis y un aperitivo en un restaurante, y siempre acaban de fiesta en alguna discoteca.
Però, de la mateixa manera, hi ha altres frases on vàries paraules clau són molt diferents i és pràcticament impossible desxifrar-les si mai has après català. Aquestes són les que m'agraden, ja que la persona que deia que ho podia entendre pràcticament tot queda en evidència.
Aquí deixo algunes frases per posar-los a prova:
- Avui faré un entrepà de pernil i formatge amb un rajolí d'oli pel meu nebot.Hoy haré un bocadillo de jamón y queso con un chorrito de aceite para mi sobrino.
- Vull anar a menjar a aquell lloc on fan truita de bolets. Hi anem demà?Quiero ir a comer a ese lugar donde hacen tortilla de setas. ¿Vamos mañana?
- La noia amb qui sortia, abans de marxar, em va dir: Vull fer-te un petó, només això, res més.La chica con quien salía, antes de irse, me dijo: Quiero darte un beso, sólo esto, nada más.
- Si us plau, voldria una truita, però feta només amb els rovells dels ous.Por favor, quisiera una tortilla, pero hecha sólo con las yemas de los huevos.
- Prenc mató tots els dilluns després d'esmorzar ous, cansalada, tonyina i amanida d'albergínia amb pastanaga. (Gràcies Albert)Tomo requesón todos los lunes después de desayunar huevos, tocino, atún y ensalada de berenjena con zanahoria.
- De sobte va començar a caure calamarsa del tamany d'un puny, i jo cames ajudeu-me vaig anar a eixuplugar-me sota la teulada del safareig. (Gràcies Mercè)De repente empezó a caer granizo del tamaño de un puño, y yo corriendo fui a buscar cobijo bajo el tejado del lavadero.
- Els vuit marrecs van dir alhora el següent embarbussament sense entrebancar-se ni un sol cop: "Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat. Si el penjat es despengés, els setzes jutges del jutjat no menjarien fetge del penjat".Los ocho niños dijeron a la vez el siguiente trabalenguas sin encallarse ni una sola vez: "Dieciséis jueces de un juzgado comen hígado de un colgado. Si el colgado se descolgara, los dieciséis jueces del juzgado no comerían hígado del colgado".
- Malgrat que havien nascut molt lluny l'un de l'altre, tan bon punt es van creuar per primer cop, van saber que des d'aleshores estarien ben a prop i que mai res tornaria al seu lloc.Aunque habían nacido muy lejos el uno del otro, cuando se cruzaron por primera vez, supieron que desde entonces estarían muy cerca y que nunca nada volvería a su lugar.
- El dijous vaig rebre una esbroncada per part del meu cap, ja que eren les nou del matí i encara no havia portat els queviures a la botiga de la cantonada.El jueves recibí un regaño por parte de mi jefe, ya que eran las nueve de la mañana y aún no había llevado los víveres a la tienda de la esquina.
- Tinc mal de panxa. Això em passa per barrejar escopinyes, seitons, pebrots, un tall de vedella amb all i pebre, i massa dolços de postre.Tengo dolor de estómago. Esto me pasa por mezclar berberechos, boquerones, pimientos, un corte de ternera con ajo y pimienta, y demasiados dulces de postre.
- Aquest postre porta poma, préssec, maduixa i llet. Li he afegit uns glaçons perquè estigui fresc.Este postre lleva manzana, melocotón, fresa y leche. Le he añadido unos cubitos de hielo para que esté fresco.
- Em llevaré d'hora per anar a fer una calçotada a can Ferran amb la meva cosina i en Pere. (Gràcies Adrià)Me levantaré temprano para ir a "hacer una calçotada" en la casa de Fernando con su prima y Pedro.
- Vaig seure sota la cadira i al costat hi havia una taula groga petita on hi havia un ocell vermell i un gos prim. (Gràcies Alba)
Me senté debajo de la silla y al lado había una mesa amarilla pequeña donde había un pájaro rojo y un perro delgado. - Dóna'm el llençol vermell si us plau, que el vull rentar perquè està tot brut, amb taques del sopar d'ahir. No té res a veure, però voldria arrossegar aquest gos però no m'atreveixo. És molt lleig i em fa por. (Gràcies Adrià)
Dame la sábana roja por favor, que la quiero lavar porque está toda sucia, con manchas de la cena de ayer. No tiene nada que ver, pero quisiera arrastrar este perro pero no me atrevo. Es muy sucio y me da miedo. - Avui al vespre volia fer el dinar per emportar-me'l demà a la feina, però no queda res. Demà pel matí em llevaré d'hora i el faré a correcuita. (Gràcies Irene)
Hoy al anochecer quería hacer la comida para llevármela mañana al trabajo, pero no queda nada. Mañana por la mañana me levantaré temprano y lo haré a toda prisa. - Vaig trobar la cuina molt endreçada, i vaig parar taula. (Gràcies Carme i Irene)
Encontré la cocina muy ordenada, y puse la mesa.
Un gran exemple és la carta irònica que circulava el 2012 criticant el ministre d'educació José Ignacio Wert, després que ell digués que s'havia d'espanyolitzar els catalans.
La carta utilitza expressions catalanes traduïdes literalment al castellà, de manera que no tenen cap sentit.
Bienquerido Ministro,
Llevo 2 días en el intento de españolizarme todo lo que no consiguió mi escuela. No se crea que es soplar y hacer botellas esto, pero siempre tengo alguien por aquí que me da un golpe de mano.
Referente a su comentario en el congreso, le he de decir que hay para alquilar sillas, Sr. Ministro. Españolizar a nuestros hijos es decirla de la altura de un campanario, aunque de momento voy a hacer los ojos grandes porque sino me hará usted salir de pollagu... ¡Bueno, de un corral de pollos!
Sí sí... Usted pensará que somos unos sueña-tortillas por querer la independencia; y reconozco que las piernas me hacen higos sólo de pensarlo, pero no, no estamos tocados del hongo Sr. Ministro.
Hace años que aguantamos, que queremos fumar al campo; vamos, tocar al dos, para entendernos.
Que esto está a punto de hacer un pedo como una bellota y no creo que ustedes sean tan cortos de gambones y hacer como aquél que nada. Sabemos que les estamos chafando la guitarra.
Ustedes son tanto de la cebolla como nosotros y piensan con prepotencia que ya hemos bebido aceite, pero les aseguro que no vamos a irles detrás con un flautín sonando. Hasta ahora nos lo hemos pasado bien pero, a decir verdad, todo son ochos y nueves y cartas que no ligan. Por lo tanto, no vamos a perder más el tiempo, Sr. Ministro. En España todo se está yendo a orrio y no nos quedaremos; preferimos escampar la niebla.
Bueno, tengo que dejarle que son tres cuartos de diez, es tarde y quiere llover. Así que buen viento y barca nueva.
Atentamente,
Un catalán en proceso de españolización."
I ja per acabar, una reflexió que em va arribar a través de les xarxes socials, sobre la psicologia que hi ha darrere de cada mot. Igual que els esquimals tenen moltes paraules per designar diferents tipus de gel, o la llengua alemanya és la que conté més paraules amb connotacions bèl·liques, també el català i el castellà ens descriuen trets de les seves cultures corresponents a través del seu lèxic:
Ells diuen "perro viejo" i "mosquita muerta" allà on nosaltres diem "gat vell" i "gata maula".
La sort màxima de la rifa és un masculí, "el gordo", allà, i un femení, "la grossa", aquí.
De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui "virgen" i nosaltres que sigui "Mare (de Déu)"; ells paguen "impuestos" que ve del verb "imponer", i nosaltres contribucions, que ve de "contribuir".
Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns "sinvergüenzas" mentre que els corresponents catalans són, només, uns "poca-vergonyes". Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen "madera" quan nosaltres toquem "ferro". Allà celebren cada any les "Navidades" mentre que aquí amb un sol "Nadal" anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un "bon dia" i una "bona nit" cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus múltiples "buenos días i "buenas noches" diaris.
A Espanya es veu que ho donen tot: "dar besos, abrazos, pena, paseos, ..." mentre que als Països Catalans donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets "fer petons, abraçades, pena, un tomb, ...". Allà diuen "¡oiga!", quan aquí filem més prim amb un "escolti!".
Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen "morenos" i nosaltres "rossos", colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones. Dels genitals femenins allà en diuen vulgarment "almeja" i aquí "figa", mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.
Mentre ells "hablan" i fan, aquí "enraonem", és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.
Allà per ensenyar alguna cosa a algú "adiestran" i aquí "ensinistrem". Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la "destra" (dreta) i els altres sobre la "sinistra" (esquerra).
Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.
Com deia el títol d'un dels meus llibres preferits: Com és que ens entenem? (Si és que ens entenem)
S'agraeixen els comentaris :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada