En aquesta entrada descobriràs l'origen de 20 expressions quotidianes:
- La quinta forca
Significat: Quan diem que una cosa o un lloc està a la quinta forca volem dir que està molt lluny.
Origen: A principis del segle XIX hi havia quatre forques a Barcelona on hi penjaven els delinqüents condemnats a pena capital. Se'n va fer una cinquena fora de les muralles de la ciutat, al turó de la Trinitat, que en aquells temps era un indret molt llunyà, i per això s'associa la quinta forca amb un lloc molt llunyà. La raó de posar les forques a camins de molta confluència era per avisar del que podia passar si no es complien les lleis. L'ús de les forques a Barcelona va ser una pràctica habitual fins el 1832.
Font: Conèixer BCN
- Alarma! Alarma!
Significat: Una alarma és un avís o senyal que s'emet en cas de perill.
Origen: Hi ha la versió que diu que deriva de l'italià "all'arme", i la versió que diu que va sorgir a la Península Ibèrica a l'època de la invasió musulmana. En qualsevol cas era un avís del vigia quan detectava perill perquè l'exèrcit agafés les armes per defensar-se. Alarma ve del crit "A l'arma!".
Font: AulaFacil
- Anar de gorra
Significat: Anar gratuïtament, sense haver de pagar.
Origen: Antigament, els conductors dels carruatges duien una gorra que els identificava. Quan el carruatge s'aturava perquè els viatgers poguessin menjar en un hostal, tothom havia de pagar excepte els que “anaven de gorra”, o sigui els conductors dels cavalls. És per això, doncs, que encara avui “anar de gorra” significa no pagar. Els hostelers, en fer el compte, deien: "Tants senyors i tants que van de gorra".
Font: Edicions Cavall Fort
- Molta merda
Significat: Utilitzat pels actors abans d'una obra de teatre, és una manera de desitjar èxit i sort.
Origen: Antigament, la gent anava al teatre en carruatges de cavalls. Mentre els aparcaven perquè anessin baixant els assistents, els cavalls aprofitaven per fer les seves necessitats davant la porta del teatre.
Per tant, quanta més merda s'acumulava, significava que més gent havia assistit a veure l'obra.
Font: Curiositats.cat
- Per quins set sous? (per quins cinc sous?)
Significat: Manera emfàtica de demanar per quina causa o raó, referint-se a una cosa rara, irregular o injustificada.
Origen: Ve d'un ús medieval que condemnava a pagar cinc sous aquella persona que donava un consell no demanat o que es ficava allà on no el demanaven.
Font: RodaMots
- Canviar de jaqueta, ser un "chaquetero"
Significat: Canvi oportunista d'opinió.
Origen: En l'època de la reforma luterana, els partidaris de cada tendència es distinguien dels altres per les jaquetes que duien. Com que el folre era d'un altre color, els partidaris de cada un dels bàndols les giraven de tant en tant, per despistar els contrincants o passar desapercebuts. «Canviar de jaqueta» va quedar com una expressió que definia un canvi oportunista d'opinió.
Font: Etimologies Paremiològiques
- Quedar-se amb un pam de nas
Significat: Locució emprada per expressar la decepció o sorpresa que ens causa alguna cosa.
Origen: Aquesta expressió prové d'un conte popular:
«Hi havia una dona molt vella que vivia sola i no tenia ningú que l'ajudés en les feines de la casa. Tres n'hi havia que li donaven molta angúnia: haver d'anar a cercar aigua a la font; haver de trencar la llenya per al foc, i haver d'estirar la borra del cerro quan filava.
Un dia, mentre omplia els cantirets a la font, salta del raig un bonic peixó vermell. La doneta es posà tota cofoia en pensar que tindria un bon berenar. El peixó li digué: No em matis, i et concediré els tres dons que vulguis demanar-me. La doneta, pensant amb les tres feines que més l'anguniejaven, li demanà, primer, que els cantirets anessin i vinguessin tots sols de la font, que, així que donés un cop a un objecte, es trenqués, i que, en tocarn una cosa, al moment, s'estirés un pam. El peixó li concedí el que demanava, i desaparegué per la naquera de la font.
Així que els cantirets foren plens, tots sols se n'anaren cap a casa, enmig de la gran admiració de la vella, la qual, portada pel seu entusiasme i en un gest de satisfacció, es donà un cop a la cuixa. Com que havia demanat que cosa que toqués es trenqués a l'acte, se li trencaà la cuixa. En veure la seva dissort, unes llàgrimes li rodolaren cara avall, i una se li posà a la punta del seu nas de ganxo; la doneta, per eixugar-se-la, se'l tocà, i, tal com li havia concedit el peixó, li cresqué de seguida un pam.
Si hagués demanat concretament que es trenqués la llenya al moment de colpejar-la i que s'estiressin un pam els cerros només de tocar-los, la pobra vella hauria tingut goig d'allò que en tingué dissort.»
Font: Etimologies Paremiològiques
- Amb tots els ets i uts
Significat: Amb tots els detalls, sense faltar-hi res.
Origen: Cal buscar l'origen d'aquesta expressió en les conjuncions llatines et (conjunció "i") i ut (conjunció "donat que"), que sovint sortien en els documents formals medievals encapçalant paràgrafs (amb una lletra capital especialment acurada). Es considerava que era un escrit complet si tenia tots els ‘ets’ i els ‘uts’ perfectament col·locats i detallats.
Font: Consorci per la Normalització Lingüística d'Osona - Tallar el bacallà
Significat: El modisme "el qui talla el bacallà" s'utilitza per designar aquell qui mana o que està al càrrec d'un grup de persones.
Origen: En temps de la colonització americana, el bacallà en salaó s'utilitzava per alimentar els esclaus que treballaven a les plantacions de canya de sucre a les regions caribenyes. A l'hora de menjar, els treballadors feien unes llargues files per rebre el seu tros, i era precisament el capatàs qui trossejava el bacallà i el repartia entre els esclaus. Depenia d'ell que els trossos fossin més grans o més petits, i d'aquí la importància de qui talla el bacallà.
Font: Expresiones españolas para Erasmus en apuros
- Posar els punts sobre les is
Significat: Dir clarament les coses.
Origen: Aquesta dita prové del segle XVI, quan es va passar de l'escriptura llatina a l'escriptura de caràcter gòtic. Quan dues is coincidien era molt fàcil que es poguessin confondre amb la lletra u. Per mirar d'evitar-ho es va introduir el costum de posar punt damunt la i.
Font: L'Accent.cat
- Tocar el dos
Significat: Marxar, anar-se'n.
Origen: L'expressió prové de la paraula dors (esquena). I és que abans, quan no s'havia inventat el cotxe, els carros eren tirats per cavalls als quals es “tocava“ (fuetejava) el dors amb les xurriaques perquè es posessin en marxa. L'evolució fonètica ha fet que del dors dels cavalls es passés al dos.
Font: Tot Sant Cugat
- Fer campana
Significat: No assistir a classe.
Origen: En els temps en que encara no existien les escoltes públiques i els nens anaven a estudiar a la rectoria amb els capellans, quan els alumnes no anaven a classe els castigaven fent sonar les campanes de la rectoria. Era un càstig dur perquè les campanes eren grans i pesades. En funció del càstig ho havien de fer un o més dies.
Font: Rac105
- S’ha acabat el bròquil
Significat: Que es dóna una cosa per acabada.
Origen: La Fonda Nacional, a Barcelona, era coneguda per ser un lloc on s'hi podia menjar de manera molt econòmica. i perquè els cambrers feien cantarelles amb les comandes dels clients. Si des de la cuina se'ls informava que no hi havia més bròquil, el cambrer tornava a la sala i ho cantava. Quan es va derruir l'edifici el 1899, el número d'aquella setmana del setmanari humorístic republicà L'Esquella de la Torratxa, deia en forma d'acudit que a la fonda se li havia acabat el bròquil.
Font: RodaMots
- Estar tocat del bolet
Significat: Estar malament del cap, estar trastocat.
Origen: Està documentat que els antics pobladors de les nostres terres, a vegades adoptaven postures molt estranyes, com a conseqüència de la ingestió d’un bolet.
Evidentment es tractava de bolets que contenen substàncies al·lucinògenes. La seva ingestió, normalment crus, determina un efecte narcòtic, amb embriaguesa i perplexitat, acompanyades de visions irreals, somnis il·luminats i modificacions psíquiques transitòries.
Font: RodaMots
- Posar-se les botes
Significat: Menjar o gaudir d'alguna cosa en abundància.
Origen: En els seus inicis les botes eren un calçat d'ús exclusiu de les classes més altes i benestants.
Els cavallers, que anaven proveïts de les seves botes i els peus ben resguardats del fred i la brutícia del sòl, eren els que millor menjaven i feien els grans negocis.
Per aquest motiu es vinculava el fet de posar-se (calçar) les botes amb el de tenir o aconseguir alguna cosa en abundància.
Font: Antoni López Cardona
- Cap de turc
Significat: Es denomina cap de turc a una persona o grup de persones a qui s'atribueix la culpa d'alguna cosa de la qual no en són culpables.
Origen: En el període de les Croades, els croats van lliurar batalles contra els turcs. L'odi que hi havia entre ambdós bàndols era tan gran, que per a un cristià tallar el cap a un turc era un premi. Quan ho aconseguien, els croats penjaven el cap en un pal de vaixell o l'enfilaven en una llança com a un trofeu i els soldats l'acusaven de tots els mals haguts i per haver.
Font: Wikipedia
- Lluna de mel
Significat: Nit de noces i el període posterior a les noces que els nuvis passen junts.
Origen: En la civilització teutònica (actual Alemanya), hi havia el costum de celebrar els casaments durant les nits de lluna plena. Després del casament, la parella passava 28 dies (una lluna sencera) fent l'amor, menjant dolços i bevent hidromel, una beguda feta de licor i mel per potenciar la fertilitat tant en l'home com en la dona. Es diu que les primeres nits dels nuvis són romàntiques per la lluna, i dolces per la mel.
Font: Curiositats.cat
- Sant Pol, quina hora és?
Significat: Retret que es fa als santpolencs.
Origen: Es diu que en l'època dels rellotges de sol, a la població de Sant Pol, se'n va restaurar un que havia quedat malmès a causa del sol i la pluja i que, per evitar que els tornés a passar, se'ls va ocórrer de cobrir-lo, la qual cosa va provocar que perdés la seva utilitat.
La llegenda va servir a les poblacions veïnes per fer-ne mofa i en passar pel poble, sobretot amb el tren, feien sempre la mateixa pregunta als santpolencs...
Amb el pas del temps, però, la població va aprendre a conviure amb l'anècdota fins al punt d'arribar a utilitzar-la com a eslògan de presentació de la pròpia població:
“És l'hora de Sant Pol!" és, avui, la frase reclam del turisme a la vila, com temps enrere ho havia estat "Sant Pol, a tota hora!”.
Font: Ajuntament de Sant Pol de Mar
- A la babalà
Significat: Sense pensar, sense posar-hi atenció.
Origen: Prové directament de l'expressió àrab 'alà bâb Al-lâh, que literalment vol dir 'sobre la porta de Déu', on bâb pren el sentit de 'poder', i d'aquí 'en poder de Déu', és a dir, 'com Déu vol'.
Font: Matèria de Llengua - Salvar-se pels pèls
Significat: Evitar una situació complicada per molt poc, lliurar-se d'algun dany en l'últim moment.
Origen: En temps passats, per enrolar-se en l'ofici de mariner no era necessari saber nedar, fos quin fos el càrrec. Entre la tripulació, era habitual recomanar als més nous novells que es deixessin créixer una llarga cabellera perquè, en cas de caure per la borda, fossin més visibles en l'onatge i, d'aquesta manera, tinguessin més possibilitats de ser rescatats .
De fet, la llarga cabellera era el millor agafador per treure de l'aigua a algú que s'estava ofegant, ja que la roba sol esquinçar-se i la pell humida resulta relliscosa. Per això, fins i tot els que sabien nedar preferien tenir els cabells ben llargs.
Font: La nit dels ignorants
Molt interessant, i jo pobre ignorant pensava que "a la babalà" era un terme català :/
ResponElimina