Feliços 41 anys de casats!!

Aquesta nit és la Nit de Nadal, però també un dia especial pels meus pares, ja que celebren el seu aniversari de noces, i ja en van 41!

Qui ho hauria dit allà pel 1970 (o 71), quan un jove andalús li demanava un ball a una jove granollerina al Casino de Granollers, que aquell ball portaria tals conseqüències.

Nascut a un cortijo de Génave, un petit poble de la província de Jaén, l'Elías, amb només 14 anys va ser el primer de casa seva en emigrar cap a Catalunya, on l'esperaven una nova llengua i tot un món de possibilitats per explorar. Tot i que segurament no va ser fàcil, al final no li va anar tan malament, ja que després acabarien venint també la resta de la seva família.

L'Elisabet havia nascut i crescut a Granollers, just davant de l'església de Sant Esteve, on avui hi ha l'edifici del Gra. Tot i que els seus pares eren ben catalans (Bové Garí, Rovira Pelegrí), ella ja dominava el castellà, ja que era l'única llengua permesa a l'escola i al carrer.

Què hi fa l'actor Santi Rodríguez (el frutero) allà darrere?

Amb aquell ball al Casino començava una història entre ells. En aquells temps era tot molt diferent, i les famílies jugaven un paper molt important en les relacions de parella. No hi havia la llibertat que hi ha ara, i segons quines coses estaven molt mal vistes per la societat, així que s'havien d'amagar per coses que avui en dia són molt normals.
Però va anar passant el temps i "els Elis" van anar superant totes aquestes dificultats.

Una d'aquestes dificultats va ser quan l'Elías va haver de fer el servei militar obligatori. Posem-nos en situació: a Espanya hi havia una dictadura, encara estaven bastant recents les ferides que la Guerra Civil havia deixat en les seves famílies, i el pitjor de tot, no hi havia ni Whatsapp ni Facebook!

S'havien de comunicar enviant-se cartes i postals, que tardaven bastant en arribar.

"La mili" es va acabar i van poder tornar a estar junts i seguir fent vida de parella.

Ara enteneu per què és la "moderna"?

Fins que un dia van decidir que potser era el moment de donar un pas endavant. Suposo que l'Elías va haver d'anar a parlar amb el Josep Bové, el pare d'ella, per explicar-li les intencions de demanar-li la mà de la seva filla. No sé com va ser el moment clau, però la qüestió és que ella va dir que sí, i així el 24 de desembre del 1975 van casar-se, després d'uns 5 o 6 anys com a parella. Aquella data era especial, ja que era el mateix dia que s'havien casat els pares d'ella, amb uns quants anys de diferència.

Molt aviat aquesta relació va començar a donar els seus fruits. Potser massa aviat, no? Es van casar el desembre i el maig ja va néixer el Carles. Feu càlculs.
Potser aquest va ser el motiu principal per casar-se...

L'Elías es va convertir en Pablo Escobar empresari i pare amb només 24 anys. 

No sabem si és que no tenien tele, però això de tenir fills els va agradar, i van voler que el Carles tingués una germaneta. Però la nena no sortia, allò era una fàbrica de varons, ja que abans de la Eva var arribar el Xavi i l'Elies. El 1983 per fi va arribar la Eva, la joguina preferida dels seus germans, i quan semblava que aquí havia de tancar la fàbrica, un últim despiste "arrebato" va fer que arribés jo.

Finals dels anys 80, una època molt dolenta per la moda.

El temps va anar passant (per sort), i els fills van créixer. Jo crec que portem bastant bé això del pas del temps.

Elies, Xavi, Carles, Eva i Dani. Foto feta el 2015.

Avui ja són tres (de moment) els néts de l'Elías i l'Elisabet. La Carla i l'Adrià per part del Carles, i l'Eric per part de l'Elies. Qui serà el proper o la propera? Feu les vostres apostes.

Per tot això i molt més, els vostres fills i néts volem desitjar-vos moltes felicitats per aquests 41 anys de matrimoni i tot el que comporta, ja que hi ha bons i mals moments, però aquí esteu.

Per tothom qui llegeixi això: aprofiteu per deixar un comentari amb la vostra felicitació! No cal registrar-se