Alguna vegada has vist el número 16 escrit en números romans i t'ha fet pensar en algun Xavi? T'has preguntat mai per què quan fan obres, posen tanques? Fas coses absurdes quan ningú et veu? Si has respost afirmativament a alguna d'aquestes preguntes, aquest és el teu blog.
P.D: Aquestes coses absurdes, fes-les en públic, així tots riem més.

miércoles, 14 de febrero de 2018

Visita París en 4 días

¿Sabías que la Torre Eiffel es 18cm más alta en verano que en invierno debido a la dilatación por el calor?

¿Qué puedo decir para despertar tu interés por París? No creo que sea necesario, es una ciudad que se vende por sí sola. Conocida también como la "ciudad de las luces" o la "ciudad del amor", París es una ciudad que no deja nunca de sorprender, y no sólo por sus maravillosas vistas sino también por todos los secretos que esconde, su cultura, su historia y su gente.



Es una de las ciudades más visitadas del mundo, y una de esas que se tienen que visitar obligatoriamente al menos una vez en la vida. Por eso, si tienes intención de visitarla te recomiendo que pases como mínimo cuatro días en ella (aunque ojalá puedas disfrutarla durante más tiempo porque realmente merece la pena).

A continuación te propongo un itinerario turístico para que aproveches al máximo esos cuatro días. Sólo dos consejos: es indispensable llevar un calzado adecuado para dar largos paseos, y una cámara para immortalizar los escenarios de una de las ciudades más pintorescas del mundo.

4 días en París: ¿Qué ver? ¿Qué hacer?

Día 1

Paseo por el centro histórico, para tener una idea general de la ciudad: empezamos por el Hôtel de Ville, el ayuntamiento de París. 


Hôtel de Ville
Seguimos hasta la Catedral de Notre-Dame (conocida entre otras cosas por la película de Disney "El Jorobado de Notre-Dame", inspirada en una obra de Victor Hugo, aunque la catedral es mucho más que eso). 


Catedral de Notre-Dame de París, junto al río Sena

Seguimos hasta la Place Saint Michel, en pleno corazón del Barrio Latino, continuando por el Pont Neuf (significa "Puente Nuevo" aunque es el más viejo de la ciudad). Pasaremos preferiblemente por debajo del puente para poder apreciar los mascarones esculpidos en el puente y tener un primer contacto con el río Sena. 


Place Saint Michel

Pont Neuf

Continuando hacia el Pont des Arts (Puente de las Artes), donde los más románticos podrán demostrar su amor eterno poniendo un candado en él (muy bonito gesto, pero cada cierto tiempo el ayuntamiento los quita, además que las llaves arrojadas al río lo contaminan). Este puente conecta el Instituto de Francia con el imponente Museo del Louvre. Continuaremos en dirección al museo, pasando primero por el patio antiguo y después por el de la pirámide. 


Patio del Museo del Louvre

Pont des Arts

Dejando la pirámide detrás, veremos el Arco del Carrusel (que es por el que pasó realmente Napoleón Bonaparte, ya que el Arco de Triunfo seguía construyéndose y de hecho él nunca lo vio acabado), y nos adentraremos a los Jardines de Tuileries hasta llegar a la Place de Concorde, donde se encuentra el obelisco de Luxor y donde se ubicaba durante la Revolución Francesa una de las guillotinas más importantes del país. 


Jardin des Tuileries

Después de este paseo nos merecemos un buen almuerzo. No hay lugar en París donde la comida no sea buena. Recomiendo probar alguna de las especialidades francesas como los crêpes, un beuf bourguignon, una tartiflette o una fondue de queso.
Por la tarde visitaremos los magníficos Jardines de Luxemburgo y la zona del Barrio Latino, donde se ubican el Panteón, el cual alberga las tumbas de grandes personalidades francesas, y una de las universidades más importantes del mundo: La Sorbonne.

Jardins du Luxembourg

Antes de ir a dormir, quien quiera puede ir a tomar unos tragos por la zona de Bastille, llena de lugares destinados a ese fin.


Día 2

Paseo por Champs Élysées (Campos Elíseos), una de las avenidas más glamurosas del mundo. A medio camino nos desviaremos por la avenida Winston Churchill, donde nos quedará a un lado el Petit Palais y al otro el Grand Palais, y en frente el Musée des Invalides (Museo de los Inválidos, donde está el museo de la armada y la tumba de Napoleón Bonaparte) después de cruzar uno de los puentes más bonitos de la ciudad: el Pont Alexandre III


Museo de los Inválidos

Campos Elíseos con el Arco de Triunfo al fondo

Pont Alexandre III

Regresaremos a Champs Élysées para continuar hasta el Arc de Triomphe, también conocida esa zona como Étoile (estrella) porque desde allá salen 12 avenidas principales en forma de estrella. Hay un paso subterráneo para acceder al Arco de Triumfo, ¡no se te ocurra cruzar la rotonda corriendo!


Arco de Triunfo, Étoile

Después de comer llega quizás el momento más esperado para todo turista: la subida a la Torre Eiffel. Si nuestras piernas nos lo permiten, subiremos la primera parte a pie por las escaleras (merece la pena), hasta que no queda otra opción que subir al ascensor para llegar a la cima. Desde arriba tendremos unas magníficas vistas de los Champs de Mars (Campos de Marte) y de toda la ciudad, estropeada sólo por la torre de Montparnasse (opinión personal). De hecho, desde la torre de Montparnasse la vista es incluso mejor, porque no se ve dicha torre y se puede apreciar la Torre Eiffel en todo su esplendor.


Torre Eiffel

Al bajar de la torre, desde allá mismo tomaremos un Bateau Mouche ("barco mosca") o un Bateau Parisien ("barco parisino"), que nos dará un paseo con audioguía por el río Sena. Al atardecer es el mejor momento, porque con un poco de suerte veremos cómo se empieza a iluminar la ciudad de las luces.

Día 3

Empezaremos el día tomando el metro hasta la parada Blanche. Nos encontramos en Montmartre, la zona bohemia de París, donde daremos un paseo en el que veremos el famoso cabaret del Moulin Rouge ("voulez vous coucher avec moi, ce soir?"), tomaremos un café en Café des 2 Moulins para sentirnos como en la película de Amélie, veremos la casa donde vivió el pintor holandés Vincent Van Gogh y subiremos hasta la Basilique du Sacré-Coeur (Basílica del Sagrado Corazón), el punto más alto de la ciudad desde donde se aprecia una vista magnífica. 


Moulin Rouge

Basílica del Sagrado Corazón

Después de comer allá arriba, toca otra de las visitas obligatorias: el Museo del Louvre, en el que podemos estar 2 horas, 2 semanas o 2 años, dependiendo del interés que tenga cada uno por el arte. Este museo es mucho más que la Mona Lisa.


Interior del Museo del Louvre

Por la noche, para despejar un poco la cabeza después de tanta información, iremos a tomar una copa por la zona de Belleville.

Día 4

Este día nos alejaremos un poco del centro de la ciudad, para visitar los espectaculares vestigios de la monarquía absolutista francesa: el Palacio de Versalles. Allí veremos, además del espectacular palacio, infinidad de jardines, con detalles en cada centímetro cuadrado de terreno, que nos describen la mentalidad de Luis XIV, "el Rey Sol", el más importante de los monarcas que ha visto Francia. El dominio del hombre sobre la naturaleza.

Interior del Palacio de Versalles

Jardines del Palacio de Versalles

Por la tarde, si nos queda tiempo, daremos un paseo más ligero por el centro donde encontraremos la iglesia de la Madeleine, la fabulosa Ópera Garnier o el Palacio Real.


Iglesia de la Madeleine

Ópera Garnier

¿Te animas a probar este itinerario?
¿Te ha resultado útil este artículo?
¿Crees que falta incluir algún lugar indispensable?

En Batut de Coco nos gusta saber tu opinión, así que no dudes en dejar un comentario.

---------------------------------------------

Quizás también te pueden interesar estos itinerarios:

Visita Barcelona en 4 días

lunes, 12 de febrero de 2018

Hollypork, la ciudad de los cerdos famosos



Bienvenidos a Hollypork, la ciudad donde viven los cerdos ricos y famosos.

Al contrario que otras ciudades habitadas por cerdos como Nueva Pork, Marranesh, Cerdanyola o Puerco Vallarta, en Hollypork sólo viven cerdebridades: actores i actrices, músicos, deportistas, etc.

La vida del hollyporkiense consiste básicamente en acompañar a los lechones a la granja (privada, por supuesto, ya que en la pública es donde estudian la mayoría de jabalís), y acto seguido salir a socializar con otros miembros de la jet set de la ciudad.

Alumnos de segundo curso de primaria.


Su tiempo de ocio, unas 23 horas al día, lo invierten en todo tipo de lujos:


  • El "Restaurante 3 Bellotas", dirigido por los mejores chefs y galardonado con 4 michelines.
  • La discoteca "La Pocilga", con los mejores shows y DJs del momento.
  • Numerosos centros de spa donde relajarse con magníficos baños de barro, como el "Fangoland" o el "Lodus Maximus".
  • El "Coshino Royale", la sala de juegos donde se mueven más millones de oinks (la moneda oficial) por minuto.


Moneda de 1 oink


Tienen incluso un paseo de la fama, el conocido como "Walk of Fame", donde han dejado su huella algunos de sus personajes más destacados:



















La realeza está compuesta por los siguientes miembros, llamados también "Cerdos Reales":


  • Hamm de Toy Story: tiene un tapón de corcho en lugar de estómago.

  • Pumba: aunque en Hollypork los jabalís son considerados de clase baja por su tono de piel, Pumba es todo un ídolo de masas. Sus sabias palabras "Hakuna Matata" inspiraron a toda una generación y le hicieron ganarse el apodo de "El Filósofo".

  • Los 3 cerditos: Estos trillizos, después de ser desahuciados varias veces de sus hogares, decidieron probar suerte en Hollypork, ya que esta ciudad estaba libre de lobos. Se integraron rápidamente a la comunidad, y ahora se puede decir que viven del cuento.

  • Wilbur: su mejor amiga es una araña llamada Carlota.

  • P-Chan: Anteriormente era humano, llamado Ryoga, pero una maldición lo transformó en cerdito.

  • Bad Piggies: Tienen una guerra abierta con los Angry Birds, ya que los cerdos se alimentan de sus huevos no eclosionados.

  • Miss Piggy (también conocida como Cerdita Peggy): Su cara pública es encantadora, pero según cuentan, en círculos más íntimos tiene serios problemas de ira. Tiene una relación sentimental con una rana.

  • Babe, el cerdito valiente: Es el único cerdo con el título oficial de perro pastor.

  • Peppa Pig: Vive siempre rodeada de su familia. Tiene un comportamiento bastante infantil, pero justamente eso es lo que atrae a los lechones de Hollypork.

  • Spider Pig: Entre sus logros están trepar por el techo y no haber muerto de obesidad.

  • Porky: Su peculiar tartamudeo y su elegancia a la hora de vestir le han hecho ganarse un nombre en la ciudad.

  • Piglet: Aunque a primera vista pueda parecer un cobarde, con un poco de insistencia siempre acaba superando sus miedos. La prensa del corazón lo tiene en el punto de mira debido a su peculiar relación con un oso amarillo con camisa roja.


Aquí podemos ver una foto de la última reunión de la realeza, en la que asistieron todos ellos:



"Eso es to... eso es to... eso es todo amigos!" - Porky





Generador letras de Hollywood: Zazzle
Generadores estrella Walk of Fame: ImageChef, RedKid

sábado, 10 de febrero de 2018

21 símbols identificatius de la cultura catalana

Amb una població aproximada de 7 milions d'habitants, Catalunya es troba a l'extrem nord-est d'Espanya, i limita al nord amb França i Andorra, al sud amb la Comunitat Valenciana, a l'est amb el Mar Mediterrani i a l'oest amb la Comunitat d'Aragó.
Està ubicada en una situació geogràfica privilegiada, amb un clima agradable i paisatges molt diversos, com ara pobles de pescadors a la Costa Brava, pobles d'alta muntanya als Pirineus, els quilòmetres de camps d'arròs al Delta de l'Ebre o les terres àrides de la província de Lleida.

Tothom qui hi hagi estat alguna vegada, se n'haurà adonat que es tracta d'un territori amb un caràcter i una cultura pròpia molt rica, i en certs aspectes molt diferent a la dels seus veïns.


Esquerra: Pirineu català. Centre: Calella de Palafrugell. Dreta: Montserrat.
 En aquest article podràs conèixer alguns dels símbols més representatius de la cultura catalana:

  1. Llengua catalana: Igual que l'espanyol, el portuguès o el francès, el catalè també és una llengua romànica, és a dir, que prové del llatí.
    El català, amb els seus dialectes, es parla a Catalunya, a la Comunitat Valenciana, a les Illes Balears, a Andorra (on n'és l'única llengua oficial), al sud de França, a la part oriental de la Comunitat d'Aragó (Franja de Ponent), i a la ciutat de l'Alguer (Sardenya, Itàlia).

    Territorios donde se habla catalán.
  2. Els Segadors: És l'himne nacional i fa referència a la Guerra dels Segadors de 1640, a la qual els catalans es van revoltar contra el rei Felip IV i els camperols van protagonitzar diverses escenes.
    Representació del Corpus de Sang, inici de la Guerra dels Segadors. Antoni Estruch (1907).
  3. 11 de setembre: És la Diada Nacional de Catalunya. Realment el que es commemora aquest dia és una derrota, quan el 1714, després de 14 mesos de setge, Barcelona cau en mans de les tropes borbòniques a la Guerra de Successió.
    Avui en dia és un dia festiu en el que centenars de milers de persones surten als carrers amb banderes catalanes per celebrar el seu dia. En els darrers anys s'han batut rècords de participació, amb clar missatge independentista i en desacord amb les actuacions del govern espanyol.

    11 de septiembre en la calles de Barcelona.
  4. La senyera i l'estelada: Tot i que la bandera oficial de Catalunya és la senyera (quatre franges vermelles sobre fons groc), cada cop és més comú als carrers i als balcons veure-hi la bandera estelada, igual que la senyera però amb un triangle amb una estrella enmig, a la part superior. Aquesta última identifica el sector independentista.
    Esquerra: Senyera.                                      Dreta: Estelada.


    L'origen de les quatre barres, segons diu la llegenda, es deu a quan Carles II, rei dels francs, va mullar els seus dits a la sang de les ferides del comte Guifré el Pelós, en el seu llit de mort, i els va passar per un escut daurat, quedant aquest marcat amb quatre franges vermelles verticals.

    Representació de la llegenda de l'origen de les quatre barres.
  5. Sant Jordi: Cada 23 d'abril, els catalans i catalanes el seu amor regalant-se roses i llibres. Sant Jordi és el patró de Catalunya, i la seva llegenda diu que va alliberar la princesa d'ésser devorada per un drac que tenia atemorit a tot un poble, clavant-li en aquest una espasa. De la seva sang va brollar-ne una rosa, la qual va entregar a la princesa. D'aquí el fet de regalar roses.
    Pel que fa als llibres es deu al fet que és la data en què van morir William Shakespeare y Miguel de Cervantes, els grans exponents de la literatura anglesa y espanyola respectivament.

    Sant Jordi, roses i llibres a una parada de Barcelona. 
  6. La Moreneta: Si Sant Jordi és el patró de Catalunya, la Mare de Déu de Montserrat n'és la patrona. Es troba al Monestir de Montserrat, visita obligada pels turistes per la peculiar bellesa de les formes arrodonides de les muntanyes. La verge és de color negre, es creu que a causa del fum de les espelmes que s'han anat posant al llarg dels anys, i per això se la coneix amb el nom de Moreneta.

    Verge de la Mare de Déu de Montserrat, "La Moreneta".
  7. Castells: A més a més dels castells medievals, els catalans tenen com a tradició fer castells humans. Declarats Patrimoni Cultural de la Humanitat per l'UNESCO, són un dels símbols més potents d'identitat catalana. S'han assolit torres de fins a 10 pisos, formades per centenars de persones. Cada any es celebra un concurs a Tarragona, on hi participen les colles castelleres més experimentades.
    Aquests castells sempre van acompanyats amb música tocada amb gralles i caixa.

    Concurs de castells a Tarragona.
  8. Animals autòctons: Des de fa pocs anys, com a resposta al símbol espanyol del "Toro de Osborne", es va voler fer una símbol que representés un tret més català, i l¡escollit va ser el ruc català, una raça de ruc autòctona.
    Un altre animal propi de Catalunya és el gos d'atura català (pastor català).
    Exemplar de ruc català.
  9. Gastronomia: La cuina típica catalana combina els elements de la dieta mediterrània. Els plats autòctons més coneguts són el pa amb tomàquet, les mongetes amb botifarra, l'escudella o la carn d'olla, els calçots, el fuet, la salsa allioli o els cargols. S'utilitzen molt els bolets, i les postres per excel·lència són la crema catalana i el mel i mató.
    Els darrers anys hi ha hagut una onada de grans cuiners reconeguts mundialment, com Ferran AdriàCarme Ruscalleda o els germans Roca.

    Preparació dels calçots.
  10. Masía: Al País Basc tenen "caseríos", "pazos" a Galícia, o "cortijos" a Andalusia. Doncs la masia és la típica casa de camp o construcció rural de Catalunya i del sud de França. Es caracteritza per la façana de pedra, i teulades amb una o dues vessants de teules o rajoles.

    Restaurant Forat 19, típica masia.
  11. Modernisme: Tot i que va ser un corrent artístic a nivell de tota Europa, a Catalunya va prendre un caràcter especial. Amb arquitectes com Antoni GaudíPuig i Cadafalch o Domènech i Montaner, l'arquitectura modernista catalana ja ha passat a ser un tret d'identitat de gran valor. Només cal veure la Basílica de la Sagrada Familia, el Palau de la Música Catalana o l'Hospital Sant Pau per adonar-nos de l'interès que va cobrar aquest corrent.

    Interior del Palau de la Música, de Puig i Cadafalch.

    La Sagrada Família, de Antoni Gaudí.
  12. Música: Hi ha dos estils autòctons, resultat del contacte amb altres cultures a causa de migracions de població.
    Un d'ells és la rumba catalana, originada per la comunitat gitana de Barcelona, i amb influències de molts altres estils.
    Després estan les havaneres, que tot i que són originàries de Cuba, s'han anat adaptant i han patit modificacions. Es van fer molt populars a diversos pobles de la Costa Brava. Tant és així que cada any es realitza una cantada d'havaneres a Calella de Palafrugell que reuneix a més de 40.000 persones. És tradició acompanyar les havaneres amb rom cremat.
    També cal destacar el rock català, el qual va tenir els anys 90 la seva època daurada, amb grups com Sopa de CabraSauLax'n'Busto o Els Pets.

    Los Manolos, grup de rumba catalana.
    Rom cremat.
  13. Dansa: En primer lloc està la sardana, una dansa popular, considerada el ball nacional català. Homes i dones s'agafen de les mans formant una rotllana, i puntejant amb els peus els compassos de la música interpretada per la cobla. A la cobla hi ha 4 instruments típics catalans: la tenora, el tible, el flabiol i el tamborí.
    Una altra dansa popular és el ball de bastons, un conjunt de balls que utilitzen uns pals, els quals van picant al ritme de la música mentre es van creuant.

    Ballada de sardanes.
  14. Vestimenta: Hi ha dos elements característics: la barretina i les espardenyes.
    La barretina és un barret vermell de llana en forma de sac, amb una franja negra a la part del front.
    Les espardenyes són un tipus de calçat amb la sola d'espart i amb uns cordons molt llargs que es lliguen al turmell.
    Eren part de la vestimenta tradicional dels camperols, i avui en dia s'utilitzen a les danses tradicionals com a complements folklòrics.

    Cor de Caramelles, tots amb barretina, faixa i espardenyes.
  15. Caga Tió: Per Nadal, a les cases catalanes, hi ha un tronc tapat amb una manta perquè no passi fred, amb una cara pintada i amb barretina, a qui s'ha d'alimentar uns quants dies i colpejar amb un bastó el dia de Nadal mentre es canta una cançó perquè cagui xocolatines, llaminadures i regals.
    Per molt estrany que pugui sonar, és totalment real. Es tracta del Tió de Nadal, una tradició amb segles d'història.

    Exemplars de Tió de Nadal de diferents mides.
  16. Caganer: Als pessebres de les cases catalanes hi ha una figura curiosa, el Caganer, tradicionalment un pastor amb barretina fent les seves necessitats a la gatzoneta amb els pantalons abaixats.
    Darrerament s'ha posat de moda fer caganers de personatges populars. D'aquesta manera podem trobar caganers de Leo Messi, Mariano Rajoy, el Papa Francisco o Donald Trump, entre d'altres.

    Figura del caganer.
  17. Gegants i capgrossos: Els gegants són elements festius de les festes tradicionals. Són personatges de grans dimensions que representen reis, nobles o personatges populars, manipulats per una persona amagada sota la seva indumentària tradicional. Solen anar acompanyats dels capgrossos, que són semblants als gegants però únicament la part del cap, també de mida gran.

    Grup de gegants i capgrossos.
  18. Diables i Correfocs: Els Diables són un altre element festiu típic. Són persones disfressades de dimonis que ballen sota les espurnes de la pirotècnia que porten subjectada a uns tridents metàl·lics, i es desplacen em grup pels carrers de pobles i ciutats amb l'acompanyament de tambors, fent així els Correfocs.

    Diables durante un Correfoc.
  19. Futbol Club Barcelona: Com diu el seu emblema "més que un club", el Barça ha passat a ser un dels embaixadors més importants de Catalunya a tot el món. De les seves files n'han sortit jugadors catalans com Xavi HernándezCarles PuyolJosep GuardiolaGerard PiquéCesc FàbregasVíctor Valdés o Sergio Busquets, entre molts d'altres.
    Des de la seva creació, però sobretot durant els últims anys, degut als èxits assolits recentment, s'ha aprofitat la seva repercussió mediàtica per llançar missatges polítics catalanistes, un tema que també forma part de l'actualitat.

    Camp Nou, estadi del Futbol Club Barcelona, ple d'estelades.
  20. Vins i caves: Catalunya és terra de vinyes. Amb més de 10 denominacions d'origen, entre elles Penedès i Priorat, és un dels principals productors de vins i caves a Europa.
    Les empreses més conegudes internacionalment són els vins Torres, o les caves Freixenet i Codorniu.

    Vinyes, i darrere el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri, d'estil modernista.
  21. Noms propis: Al llarg de la història hi ha hagut personatges en molts àmbits que han portat el nom de Catalunya molt més enllà de les seves fronteres:
    - Pintors com Salvador DalíJoan Miró o Antoni Tàpies.
    - Músics com Pau CasalsMontserrat CaballéJosep CarrerasJoan Manuel Serrat o Lluís Llach.
    - Escriptors com Ramon LlullMercè RodoredaJosep PlaÀngel Guimerà o Jacint Verdaguer.
    - Els arquitectes, cuiners i futbolistes abans esmentats, juntament amb altres esportistes, actors, directors de cine, científics, metges, polítics i molts més.

    A dalt, d'esquerra a dreta: Salvador Dalí, Josep Guardiola, Judit Mascó, Joan Manuel Serrat.
    A sota, d'esquerra a dreta: Andreu Buenafuente, Pau Gasol, Ferran Adrià, Bonaventura Clotet.
Alguns d'aquests elements culturals s'estenen també a les zones que limiten amb Catalunya, ja que antigament totes les terres on es parla el català formaven part de la Corona d'Aragó.

T'ha semblat interessant l'article? 
Coneixes més elements típics de la cultura catalana?
Deixa el teu comentari ;)