Alguna vegada has vist el número 16 escrit en números romans i t'ha fet pensar en algun Xavi? T'has preguntat mai per què quan fan obres, posen tanques? Fas coses absurdes quan ningú et veu? Si has respost afirmativament a alguna d'aquestes preguntes, aquest és el teu blog.
P.D: Aquestes coses absurdes, fes-les en públic, així tots riem més.

dimarts, 28 de juny del 2011

Els millors Palíndroms en català i castellà

Palíndrom: Del grec palin dromein, tornar cap enrere. És una paraula, número o frase que es llegeix igual cap endavant que cap enrere. Si es tracta d'un número, s'anomena capicua. Exemples: Sugus, Pep, radar, Anna, ...


Sóc fan dels palíndroms, no només al facebook, també a la vida real. Tenen alguna cosa especial que m'atrau l'atenció. Sí, ho sé, segueixo sent un friki, però què hi farem, a mi m'agrada!

Sembla mentida, però hi ha gent que es dedica a crear palíndroms. Bé, més que dedicar-s'hi és el seu passatemps, però arriben fins a límits bastant hardcore. Com podeu veure no estic tan obsessionat com sembla amb les paraules, si algun dia em torno com ells, feu-m'ho veure. Aquests en són dos exemples: Víctor Carbajo (creador, entre d'altres, del palíndrom més llarg del món amb 22.132 paraules), i Juan Filloy (escriptor argentí, recordman mundial en creació de palíndroms). Una curiositat d'aquest útim: els títols de tots els seus llibres tenen 7 lletres.


Hi ha palíndroms en gairebé tots els idiomes, però no em posaré a escriure'n en finès o en mapudungun, que segur que tenen molt mèrit, però no calen.
La majoria dels palíndroms no tenen gaire sentit. Aquests no m'acaben d'agradar, tot i que tenen el seu mèrit, però de tant en tant n'hi ha algun que es salva, o que si ets una mica rebuscat li pots donar un sentit. He trobat llistats de palíndroms que no acaben mai, però he fet una selecció dels que més m'han agradat:


Palíndroms en català:
  • Allí, tieta Mercé, faci cafè, crema, te i til·la.
  • Senén té sis nens i set nenes.
  • A Cornellà, Tània i Aina tallen roca.
  • A Dènia, ve l'Eva i neda.
  • A Gavà, la gent nega la vaga.
  • A Milà, un avi romà, Lara, feble, pel bé farà l'amor, i va nu. A Lima?
  • A Nepal, la Vera mata ta mare. Val la pena?
  • A massissa massa, massissa mà.
  • A treballar allà, Berta.
  • Allí la tortuga, nua, fa un agut rot a l'illa.
  • Catalana, van a l'atac.
  • Un avi català, a port, a la ruta, cínic, atura la tropa a l'atac, i va nu.
  • Un avi lladre pispa naps i perd all, i va nu!
  • Àtona, la gralla, allarga la nota.
  • Tip, el pastor ara farà rots a ple pit.
  • Mut sóc, reposo per costum.
  • Tira'm un nen nu, marit!
  • Lúcid, irònic, i no ridícul.
  • Elba roda rodona, canó d'or adorable. (Martí Sunyol)
  • Snob, a Sòller aparello sabons. (Martí Sunyol)
  • L'Agapita diu: carai, tenim IRPF prim i net... i ara cuida't i paga'l! (Martí Sunyol)

Palíndroms en castellà:
  • Dábale arroz a la zorra el abad.
  • ¿Acaso hubo búhos acá? (Juan Filloy)
  • Allí por la tropa portado, traído a ese paraje de maniobras, una tipa como capitán usar boina me dejara, pese a odiar toda tropa por tal ropilla. (Luis Torrent)
  • La ruta nos aportó otro paso natural.
  • No di mi decoro, cedí mi don. (Juan Filloy)
  • Átale, demoníaco Caín, o me delata. (Julio Cortázar)
  • Nota épica: nací peatón.
  • Lavan esa base naval.
  • Raja barómetro por temor a bajar.
  • Arena mala me da de mala manera.
  • Oiré la voz noble del bonzo Valerio.
  • La maja, Bartolo, trabaja mal.
  • Al amanecer asaré cena mala.
  • Dani, mi ley eliminad. (Víctor Carbajo)
  • Ano de camarera macedona. (Víctor Carbajo)
I un palíndrom en anglès: A man, a plan, a canal: Pa
namá! (Un home, un pla, un canal: Panamà!) Aquest és l'epitafi del creador del canal de Panamà.

Hi ha una altre variant dels palíndroms, que són els palíndroms visuals o ambigrames. Consisteixen en dissenyar unes lletres de manera que si girem la imatge es pugui seguir llegint el mateix, tot i que la paraula no sigui capicua ni palíndrom. Aquí us en deixo alguns exemples:

Ambigrama de la paraula "Carolina"

Ambigrama de la paraula "Illuminati"

Ambigrama de la paraula "Manuel"
Ambigrama de la pròpia paraula "Ambigrama"

Ambigrama en el logotip de la marca Oysho



Fonts: Wikipedia, Xtec, mgine, Racó català, Un cos sóc, nu
------------------------------------------------------

Potser també us pot interessar:

dimarts, 21 de juny del 2011

Tot el que has de saber sobre les Paradoxes

Paradoxa: Del llatí paradoxus, i aquesta del grec παράδοξος. És una proposició, en aparença vertadera que porta a una contradicció lògica o a una situació que infringeix el sentit comú.



Hi ha molts tipus de paradoxes, que es poden agrupar segons dos criteris:
  1. Segons la seva veracitat i les condicions que les formen: verídiques, antinòmies, antinòmies de definició, condicionals
  2. Segons la seva àrea de coneixement: matemàtiques, física, economia, altres
A continuació, un recull de les que m'han atret més l'atenció:
  • Paradoxa de Galileu: Encara que no tots els números són quadrats perfectes, no hi ha més números que quadrats perfectes.
  • Paradoxa del mentider: Aquesta oració és falsa.

  • Paradoxa de Teseu: Quan s'han substituït totes les peces d'un barco, segueix sent el mateix?
  • Paradoxa sorites: En quin moment un "montón" deixa de ser-ho quan se li treuen grans de sorra?
  • Paradoxa del viatge en el temps: Què passaria si una persona viatgés al passat i matés al seu avi abans que conegués a la seva àvia?
  • Paradoxa de la serp: Si una serp es comença a menjar la seva cua i acaba menjant-se absolutament tot el seu cos, on estarà la serp? si està dintre del seu estómac que alhora està dins seu?

  • Paradoxa de Giffen: Pot ser que els pobres mengin més pa encara que pugi el seu preu?
  • Paradoxa de l'advocat: Un professor fa un tracte amb el seu alumne de dret: "Si guanyes el teu primer judici, em pagues les lliçons. Si el perds, no em deus res." Un dia el professor demanda a l'alumne. En el judici, l'alumne es defensa a sí mateix. Si l'alumne guanya el judici, per llei no ha de pagar al professor, però per contracte sí que ho ha de fer. Si perd, per llei ha de pagar, però per contracte no.
  • Paradoxa de Sòcrates: Només sé que no sé res.
  • Paradoxa de la pena de mort: Quan una persona mata a una altra, rep com a càstig la mort. Per què? Per demostrar que matar no està bé?
Algunes frases que comporten alguna paradoxa:
  • Tinc un somni que no em deixa dormir.
  • Sóc ateu, gràcies a Déu.
  • La veritat absoluta no existeix, i això és absolutament cert.
  • Bec per oblidar que el metge m'ha prohibit beure.
  • La vida és massa important com per prendre-se-la seriosament.

  • El millor consell és no donar cap consell.
  • Donaria la mà dreta per ser ambidestre.
  • Només els genis som modestos.
  • L'amor etern dura tres mesos.
  • Es pot confiar en les males persones, mai canvien.
  • No es pot confiar en el meu rellotge, sempre em marca una hora diferent.
  • Per tal d'estalviar, la gent està disposada a pagar el que sigui.
  • Em molesta la gent que no dóna la cara. (Anònim)
  • No sóc un complet inútil, com a mínim serveixo de mal exemple.
  • Aquesta obsessió per suïcidar-me m'està matant.
Aquí us deixo les dues que més m'han agradat:

Paradoxa de l'omnipotència:
  • Un Déu omnipotent, seria capaç de crear una roca tan gran que ni ell la pogués aixecar? Si la crea i no la pot aixecar, llavors no és omnipotent. Si no la pot crear, tampoc.
Paradoxa de Siverman:

Problemes paradoxals. Posa't a prova!

  1. Professor: De les 7 preguntes de l'examen, ja n'han fet 3 malament, i només en queda una, així que depèn d'aquesta que aprovis o suspenguis. Te n'adones?
    Alumne: Sí, me n'adono.
    Professor: Aquesta és la pregunta, recorda que tot depèn de si contestes bé o malament.
    Alumne: Sí, sí, ja ho sé.
    Professor: Aprovaràs aquest examen? Has de donar una resposta clara, sí o no.

    Què va contestar l'alumne?
  2. En un determinat país on l'execució d'un pres només es pot fer mitjançant la forca o la cadira elèctrica, es dóna la situació següent, que permet al pres lliurar-se de ser executat:
    "Si dius una veritat, et matarem a la forca, si menteixes, et matarem a la cadira elèctrica"

    Què va dir el pres?
Respostes a baix de tot. Intenteu pensar una mica abans de mirar les respostes.

Diàlegs paradoxals:
  1. Quina hora és?
    Fa dues hores que et dic que són les tres.
  2. El director està molt ocupat.
    No importa, esperaré encara que sigui un any, és molt urgent.
  3. M'agradaria veure la cara que faig quan dormo.
    Doncs dorm amb un mirall davant.
  4. Per què vols que et deixi 1000€?
    Per pagar els meus deutes.
  5. Aquí hi ha canníbals?
    Tranquil, l'últim que quedava ens el vam menjar la setmana passada.
  6. Va existir Homer?
    No.
    I llavors, qui va escriure l'Il·líada i l'Odissea?
    Sens dubte algun dels seus fills.
  7. Et molesten els anònims?
    Home, depèn de qui me'ls enviï.
  8. Què tal el veredicte?
    Molt bé, he aconseguit que li perdonin dues de les tres penes de mort que demanaven.
  9. Com vas ser capaç de trencar les cames, els braços i les dents a aquell home?
    Va ser en un moment de debilitat.
  10. Se'm sent des del fons?
    No.
    I com heu escoltat el que preguntava?
  11. Maria, quan una dona diu "no" en realitat vol dir "sí", oi?
    No.
  12. Per què has escrit aquest llibre?
    Per fer pública la meva vida privada.
  13. Creus en l'amor etern?
    I tant! Ja n'he tingut 12 o 13 d'aquests.
  14. Quan prenc cafè no puc dormir.
    Que curiós, jo al contrari, quan dormo no puc beure cafè.
  15. Et costa prendre decisions?
    Bé, sí i no...
  16. Em sona la seva cara.. vostè és famós?
    Sí, treballo a la ràdio.
  17. M'agradaria viure en una illa deserta.
    A mi també.
    Vaja, ja comencem a omplir-la...
  18. Què faries si et trobessis un milió d'euros?
    Depèn, si el propietari fos pobre els tornaria.
  19. Saps que jo puc endevinar el futur?
    Ah sí? Des de quan?
    Des de dijous que ve.

Solucions als problemes paradoxals:
  1. Suposem que respon que sí. En aquest cas la decisió és del professor, pot aprovar-lo i dir-li que ha respost correctament o suspendre'l i dir que ha respost malament.
    Si l'alumne respon que no, el professor no pot aprovar-lo ni suspendre'l. Si l'aprova, l'alumne hauria respost malament i per tant hauria suspès. Si el suspen, l'alumne hauria respost correctament i per tant hauria aprovat. Com que tenia més interès en no suspendre que en aprovar, va respondre "No" i va fastidiar el professor.
  2. Hi ha tres respostes possibles que alliberen el pres de la mort:
    1- "Em matareu a la cadira elèctrica". Si és veritat, no el poden matar a la cadira elèctrica, ja que només es podia fer en cas que mentís. Si és mentida, tampoc el poden matar a la forca ja que es reservava només per si deia la veritat.
    2- "No em matareu a la forca". El mateix raonament.
    3- "Estic dient una mentida". Si és veritat, menteix, i si és mentida, diu la veritat.


------------------------------------------------------

Potser també us pot interessar:

Llei de Murphy: origen i exemples

Definició:

La Llei de Murphy és una manera còmica d'explicar els infortunis en àmbits de tot tipus que, a grans trets, es basa en l'adagi següent:
  • Si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament
Derivats o corol·laris:
  • Si alguna cosa no pot sortir malament, sortirà malament. (Síntesi de Schnatterly sobre els corol·laris)
  • Res és tan dolent que no pugui empitjorar. (Extensió de Gattuso de la Llei de Murphy)
  • Si la Llei de Murphy pot sortir malament, sortirà malament. (Paradoxa de Siverman)
  • Si una sèrie de successos poden sortir malament, sortiran malament en la pitjor seqüència possible. (Extensió de la Llei de Murphy)
Origen:

La llei va ser enunciada el 1949 per Edward A. Murphy Jr., un enginyer de desenvolupament que treballava experimentant amb coets per les Forces Aèrees dels Estats Units.

Un tastet de Lleis de Murphy trobades per la xarxa:
  • Quan trobis la solució, el problema ja no hi serà.
  • Les expectatives positives donaran resultats negatius, mentre que les expectatives positives també.
  • Murphy era un optimista...
  • No hi ha problema que no es pugui resoldre sense crear-ne d'altres.
  • Els problemes neixen, creixen, es multipliquen i romanen.
  • Quan el teu equip fitxi una superestrella, s'apagarà. Quan el teu equip traspassi a un desconegut inútil, acabarà sent una estrella.
  • Somriu, demà serà pitjor.
  • El professor més avorrit sempre toca després de dinar.
  • De l'error que has fet al principi, te n'adonaràs al final.
  • Si el teu projecte no funciona, pensa en aquella part que no tenia importància.
  • El que ronca és el primer que s'adorm.
  • La duració del matrimoni és inversament proporcional als diners inverstits al casament.
  • Un ingrés imprevist sempre ve acompanyat d'una despesa imprevista per la mateixa quantitat o superior.
  • Quan et posis a fer una cosa te n'adonaràs que hi ha una altra cosa que hauries d'haver fet abans.
  • Si hi ha dues maneres de pronunciar el nom d'una persona, ho faràs de la manera incorrecta.
  • No importa el temps que inverteixis en trobar aquell article al millor preu. Un cop l'hagis comprat, immediatament el trobaràs més barat en altres llocs.
  • L'altra caixa del super sempre anirà més ràpida que la teva.
Font: Leyes de Murphy

Emfatització del negatiu (o com trencar el mite d'una Llei de Murphy):
La torrada sempre cau a terra pel costat de la melmelada


És mundialment coneguda la Llei de Murphy que diu que la torrada sempre cau a terra pel costat de la melmelada, però no és veritat.
En primer lloc, la gent tendeix a recordar millor les vegades que ha caigut pel costat de la melmelada, ja que ha portat més conseqüències que quan ha caigut per l'altra banda.
En segon lloc, hi ha un estudi matemàtic que diu que sí que és cert que hi ha més probabilitats que la torrada caigui pel costat de la melmelada, però no és degut a la perversitat en l'ordre de l'univers, intervenen altres factors:
El factor principal és l'alçada de la taula, per la qual la torrada només té temps de donar mitja volta, no pel pes de la mantega, sinó per la rotació pròpia degut a les condicions inicials de la caiguda.

Aquesta mateixa llei també té els seus propis corol·laris:

  • La probabilitat que una llesca de pa untada amb melmelada caigui amb el costat de la melmelada cap avall, és directament proporcional al preu de la catifa.
  • Si un gat sempre cau de peu i la torrada sempre cau pel costat de la melmelada, què passa si lligues una torrada amb melmelada a l'esquena d'un gat i el tires a l'aire?

Com sempre, uns quants exemples de collita pròpia:
  • El gos estarà quiet, en una posició perfecta, però una dècima de segon abans de tirar la foto es distraurà.
  • Quan tinguis temps per escriure al blog, no estaràs inspirat. Quan estiguis inspirat, no tindràs temps.
  • Durant tot l'any t'aniran venint idees de bones disfresses, però se t'oblidaran una setmana abans de Carnestoltes.
  • Quan estiguis sol et vindràs mil coses al cap per dir-li, però quan la vegis et quedaràs sense paraules.
  • Tindràs el cotxe en perfecte estat, però es començara a espatllar tot just abans d'haver de passar la ITV.
  • Els clients entraran a l'únic moment que vagis al lavabo.
  • Et trucaran quan estiguis rentant els plats o t'estiguis dutxant
Com sempre, us animo perquè creeu les vostres pròpies lleis de Murphy i les comenteu al blog.

------------------------------------------------------

Potser també us pot interessar:


dilluns, 20 de juny del 2011

Recopilación de Retruécanos: No es lo mismo...



Retruécano: Figura retórica de repetición que consiste en un quiasmo al que se le añadido también el cruce de las funciones sintácticas de los términos implicados.

Para los de la LOGSE: organización diferente de los
elementos de una frase, de manera que el sentido de la segunda frase cambia totalmente. (Fuente: Wikipedia)
Más conocidos por frases humorísticas (No es lo mismo...) que como figura retórica.
Ejemplo con función retórica: "Hay grandes libros en el mundo, y grandes mundos en los libros"

Ejemplo humorístico: No es lo mismo tomar el metro en La Puerta del Sol, que tomar el sol en la puerta del metro.

He aquí una selección de mis favoritos (me he permitido el lujo de comentar algunos de ellos):

No es lo mismo...

  • La sopa hirviendo... que ir viendo la sopa

  • Comer carne con tenedor... que comer carne en un contenedor (compatibles, puedes comer carne con un tenedor en un contenedor)

  • Diez días trabajando sin beber... que diez días bebiendo sin trabajar (no sabría cuál de los dos es más perjudicial)

  • Sal gorda... que ¡gorda, sal! (¿quién no lo ha pensado nunca? bastante obvio)

  • Un mal hombre en estado de coma... que te comas un hombre en mal estado (1º: su supervivencia te jode. 2º: su NO supervivencia... también te jode)

  • Un queso duro... que un duro de queso

  • Decir Andalucía... que decir a Lucía que ande (compatibles, Lucía puede andar por Andalucía)
  • Tener una familia en La Mancha... que tener una mancha en la familia (compatibles, puedes tener una mancha en la familia de La Mancha)

  • Un Señor Ruiz... que un ruiseñor

  • Una ración de ave... que una aberración

  • Una camaleona... que una leona en la cama (1º: a veces no lo puedes ver. 2º: a veces deseas verlo)

  • Un tipo apático... que un pato atípico

  • Comprar botas para toda la plantilla... que comprar plantillas para todas las botas

  • Los dolores de piernas... que las piernas de Dolores

  • Armando la casa... que la casa de Armando
  • Mi prima Lina se va... que vaselina para mi prima

  • Una cinta negra... que una negra encinta

  • Los libros de texto... que detesto los libros

  • La profesora de inglés... que las ingles de la profesora (compatibles, pueden ser las ingles de la profesora de inglés)

  • El SIDA tiene cura... que el cura tiene SIDA

  • Pásame la pinza... que písame la panza

  • Se avecina una tormenta... que se atormenta una vecina (compatibles, si la vecina tiene seca la ropa tendida y no la puede recoger, o si acaba de ir a la peluquería y no tiene dónde refugiarse, o acaba de lavar el coche y no tiene párquing cubierto)
  • El equilibrista tiene sesos... que el equilibrista se sostiene (si el equilibrista no se sostiene, puede que luego no tenga sesos)

  • Que suba a tender la ropa... que la ropa tienda a subir
  • Planchar una manga... que mangar una plancha (compatibles, después de mangar la plancha, claro)

  • Una gorra de viaje... que un viaje de gorra

  • Dos tazas de te... que dos tetazas (1º: placer a las 17:00 en Inglaterra. 2º: placer a todas horas en todas partes)

  • Un metro de encaje negro... que un negro te encaje un metro

  • Huele a traste... que atrás te huele

  • El opio es tabaco chino... que el opio estaba cochino

  • Ser cabo en la mili... que la mili se acabó

  • Las lechugas de la parcela... que las pechugas de la Marcela (1º: un placer a la hora de comer. 2º: un placer a todas horas)
  • Gabino, ven... que venga vino

  • España importa leche... que me importa una leche España (1º: cierto. 2º: cierto)

  • Blancas pelotas de nieve... que Blancanieves en pelotas (1º: si te tocan te puedes resfriar. 2º: si te toca puedes arder)

  • Sentir un hambre atroz... que sentir un hombre atrás (las dos cosas son posibles en la cárcel)

  • Los palos de la reja... que los pelos de la raja (en la cárcel, también, se hartan de lo primero y echan de menos lo segundo)

  • Un miembro de la corte... que un corte en el miembro

  • Más turbado que un mono... que un mono masturbado

  • Coloco tela... que te la coloco

  • Mi hija esputa y no excrementa... que mi hija es puta y no escarmienta (1º: Diagnóstico: estreñimiento. 2º: Diagnóstico: gonorrea)
Siempre me pongo el reto de crear ejemplos de cosecha propia. Al menos lo intento...

  • Ver un delfín y una orca en el mar con tu amigo... que ver el fin de tu amigo Marc en la horca (1º: de viaje a Mallorca. 2º: de viaje al más allá)
  • Ver un zorro comiéndose un pollo... que ídem con sus respectivos femeninos
Si alguien sabe la traducción de Retruécanos en catalán, por favor, que me la diga, he sido incapaz de encontrarla.
Como siempre os animo a que hagáis vuestras propias pruebas y participéis en este blog.

Más ejemplos en Twitter: #noeslomismo


Actualización 29/06/2011

Desde los servicios @Català_Correcte i @iaixòcomesdiu me hacen saber que "Retruécano" en catalán es "Joc de paraules" o "Calembour", este último un galicismo.


Aunque no sé si es del todo correcto: "Joc de paraules" es literalmente Juego de palabras, y aquí dentro se engloba mucho más que los retruécanos. Por otra parte, "Calembour" en castellano es Calambur, que no es lo mismo que retruécano, ya que en el calambur no se altera el orden de las sílabas.
Un ejemplo de calambur: Mi madre estaba riendo / Mi madre está barriendo

Pese a todo, muchas gracias a estos dos servicios por intentar resolver mi duda.


Actualización 27/11/2016

Si accedemos a la página sobre retruécanos de la Wikipedia, y ponemos el artículo en catalán, nos da como resultado "Contrapet", pero el diccionario de la lengua catalana no recoge esta palabra. Podemos encontrar varios ejemplos en catalán en el siguiente enlace: Contrapets.
------------------------------------------------------
Quizás también os pueda interesar:

Els epitafis més curiosos i divertits

Epitafi: Del grec epi (sobre) i taphos (tomba). És el text que honora a un difunt, normalment inscrit sobre una làpida o una placa.

Els més típics són els creats pels familiars amb missatges de l'estil "mai t'oblidarem", o "bon pare, bona mare, etc.", però no us vull parlar dels epitafis tristos, sinó dels que atrauen l'atenció, ja siguin per bonics, per ser de personatges cèlebres o perquè són divertits i se'n riuen de la seva pròpia mort o la d'un altre (alguns d'ells no sé fins quin punt són verídics o si al mort li farien gaire gràcia, per molt bon humor que tingués en vida).

Alguns epitafis memorables:
  • "Aquí yace Molière, el rey de los actores. En estos momentos hace de muerto, y de verdad que lo hace bien" - Jean-Baptiste Poquelin (Molière), dramaturg i actor francès
  • "Si queréis los mayores elogios, moríos" - Enrique Jardiel, escriptor i dramaturg espanyol
  • "That's all folks" ("Eso es todo amigos") - Mel Blanc, actor que prestava la veu a Porky al show de Bugs Bunny
  • "La vida ha dejado de ser un chiste para mí; no le veo la gracia" - Charles Chaplin, actor anglès
  • "Ya decía yo que este médico no valía mucho" - Miguel Mihura, escriptor espanyol
  • "The best is yet to come" ("Lo mejor está aún por venir") - Frank Sinatra, cantant americà
  • "Si no viví más fue porque no me dio tiempo" - Marqués de Sade
  • "Sólo le pido a Dios que tenga piedad con el alma de este ateo" - Miguel de Unamuno, escriptor i filòsof espanyol
  • "Aquí reposen les restes d'un ésser que va posseïr la bellesa sense la vanitat, la força sense la insolència i totes les virtuts d'un home sense els seus vicis" - de Lord Byron pel seu gos "Botswain"
  • "Espero que Cristo cumpla su palabra" - Miguel Delibes, escriptor espanyol
Epitafis divertits:
  • "RIP, RIP, Hurra!" - Groucho Marx a la seva sogra
  • "Con amor de todos tus hijos, menos Ricardo que no dio nada"
  • "Señor, recíbela con la misma alegría con la que yo te la mando"
  • "Ahora estás con el Señor. Señor, cuidado con la cartera"
  • "Ya estás en el paraíso, y yo también"
  • "Aquí yace mi marido, al fin rígido"
  • "En realidad preferiría estar en Philadelphia"
  • "Por fin dejé de fumar"
  • "Les dije que estaba enfermo"
  • "Necesité toda mi vida para llegar aquí"
  • "No llores hombre, que no tardas en alcanzarme"
  • "Game over"
  • "Ya sabía yo que esto acabaría así"
  • "Aquí yace el más odiado, que fue enterrado en un cajón esférico para poder llevarlo a patadas al cementerio"
  • "Esta postura me está matando"
  • "No grite, estoy muerto, no sordo"

Epitafi de Santa Claus, el Pare Noël (fals, encara és viu)


Epitafi (fals) de Steve Jobs, CEO de la companyia Apple

"Acá yace Juan García, que con un fósforo un día,
fue a ver si gas había... y había".

Candelario Topo Pérez
"Toda su vida fue minero. Finalmente vio la luz".


La vostra aportació del dia (ja que comentar és gratis i no cal estar registrat enlloc) podria ser... crear el vostre propi epitafi! Ja sé que dóna una mica de mal rollo pensar en quan un mori, però per una vegada no passa res, tampoc ens hem de prendre la vida tan seriosament... total, al final no en sortirem vius.
Podeu deixar el vostre epitafi com a comentari. Per fer-lo més atractiu, si voleu, us deixo un link on podeu fer la vostra làpida amb epitafi: Tombstone generator

Fonts: La Tinaja de Diógenes, Wikipedia, Anarkasis, MDZ Online

divendres, 17 de juny del 2011

Els anagrames més curiosos

Anagrama: mot o frase formats per la transposició de les lletres d'un altre mot o una altra frase (Font: Wikipedia).
Pels de la LOGSE: agafar les lletres d'una paraula, reordenar-les i formar-ne una altra que tingui sentit. Exemple: calor, Coral, Lorca, Carlo, colar. Amagaran és un anagrama d'anagrama.

Bé, doncs aquesta és una altra manera de jugar amb les paraules, i a mi m'agrada.
Potser pensareu: friki. Doncs sí, i molt orgullós de ser-ho.

Es poden fer anagrames amb moltes paraules i frases, però la versió que més m'agrada i amb la que ens hem entretingut els meus amics i jo és la de buscar anagrames amb noms propis. Nom i cognoms.

Vet aquí uns quants exemples creats entre el Claudi i jo amb els noms d'amics nostres:

  • Claudi Ramentol Alsina
  1. Li doni un caramel salat

  2. La Coral diu: sí, analment

  3. Lamenta acudir sol, Lina

  • Adrià Tortosa Navarro
  1. Va, Ana, dirás otro tarro

  2. Va, rana, dirás otro rato

  3. Variaron tratos a Dora

  • Gina Podestà Julià
  1. Júlia poda ginesta

  2. Julio, paga si te dan

  3. Julio, Dante sí paga

  • Alicia Ceacero Solana
  1. Acaricia leona celosa

  2. Ana, Cecilia corea sola

  3. Loco, Anais era celíaca

  • Anna Carbonell Buira
  1. Roba un cabell, Narnia

  2. Burlar la nena bonica

  • Jordi Diéguez Casasnovas
  1. Canijos, es sórdida vaguez

  • Cristina Ureña Martínez
  1. Turín riña carne mestiza

  • Laura Moya Rodríguez
  1. Ruló y murió, rezagada

  • Irene Sanmartín Marco
  1. Cretinas miran morena

  • Ana Salvador Castellano
  1. Dona, va anar sol a castell

  2. Nostra colla va de la NASA

  • Coté Torres Barrientos
  1. Tocar bien restos torre

  2. Cobrar estos entierros

  • Alba Ventura Alcalde
  1. La creu balla ventada

  2. Ell era davant la cuba

  3. Ella, la teva banda, ruc

  4. A calada burla el vent

  5. Ve de bacallà natural

  6. Neva al cabal del Tura

  • Micaela Carrasco
  1. Miras la roca seca

  2. L'amic corre a casa

  • Guillem Santapau Zapater
  1. Sempre lluitant a Gaza, Pau

  • Elisabet Bové Rovira
  1. Rebo avís: obert al veí

Podeu provar de fer-ho amb el vostre nom, està bé això de tenir un anagrama, i si me'l passeu us el publicaré en aquesta mateixa entrada. En el cas del meu nom, però, no hem estat capaços de trobar un anagrama en condicions. El més decent, tot i que manca de sentit és el següent:
  • Daniel Muñoz Bové
  1. V, un año del zombie (entenent V com a 5 en números romans)

Els anagrames presents a la cultura (Font: Wikipedia):
  1. IGNORANTE és un anagrama de la paraula ARGENTINO (ho sento pels argentins, no hi tinc res en contra seva).

  2. Pels amants dels Simpson: En un capítol hi ha un amic del Homer que es diu Ray Magini. Més tard la Lisa descobreix que és un anagrama de Imaginary.

  3. Pels amants de Harry Potter: El personatge Tom Marvolo Riddle, és un anagrama de "I am Lord Voldemort", que de fet són el mateix.

  4. Al llibre El Codi da Vinci, de Dan Brown, apareix en el terra del Museu del Louvre la següent frase: "O, draconian devil! Oh, lame saint" que és un anagrama de "Leonardo da Vinci, The Mona Lisa".

  5. El títol del disc de Marilyn Manson "mechanical animals" és un anagrama de "is an alchemical man".

  6. El líder de la banda The Doors, Jim Morrison, utilitzava com a sobrenom Mr. Mojo Risin, un anagrama del seu nom.

  7. A la sèrie de TV americana House, el nom del protagonista Gregory House és un anagrama de "Huge ego, sorry", que significa "Massa ego, perdona" (pels que hagueu vist algun capítol us haureu adonat que aquest anagrama li va com anell al dit: #maimillordit).

  8. Salvador Dalí va ser criticat pel poeta André Breton per la seva afició als diners amb un anagrama del seu nom, "Ávida Dollars".

  9. Amb les lletres del cognom de Luis Roldán, condemnat a presó el 1998 per malversació de fons públics, es pot crear la paraula Ladrón (#maimillordit).

  10. A la pel·lícula The Silence of the Lambs (El Silencio de los Corderos), el doctor Hannibal Lecter indica a Clarice Starling que busqui a la senyoreta Hester Moffett (miss Hester Moffett), que és un anagrama de "miss the rest of me" ("vaig perdre la resta de mi"). Coneixent els gustos d'Hannibal Lecter, un altre exemple de #maimillordit

Links d'interés sobre anagrames:
  • Spanish anagram generator: Generador d'anagrames en castellà. En un segon et fa tots els anagrames possibles amb les paraules que li introdueixis, molt útil si vols un anagrama amb el teu nom i no tens ganes de pensar.

  • Juegos de palabras - Anagramas: Anagrames d'una paraula, paraules multianagramàtiques, enigmes amb anagrames amagats i unes quantes curiositats més sobre anagrames a la cultura popular.

  • Todo anagramas: Blog dedicat únicament al món dels anagrames, en castellà. Separats per temàtiques i amb alguns enigmes per resoldre.

Per acabar, us deixo amb un anagrama amb el nom d'aquest blog:
  • Batut de Coco
  1. Tacto de cubo

P.D: Si algú dels anomenats anteriorment no vol que el seu nom aparegui en aquesta pàgina, que m'ho digui i el trec inmediatament, però no crec que això faci mal a ningú.

------------------------------------------------------

Actualització 07/01/2012

Sense buscar-ho he trobat una cosa relacionada amb els anagrames que m'ha semblat interessant. Es tracta de paraules, l'anagrama dels quals ens defineix la pròpia paraula o ens dóna alguna característica de la mateixa. Està en anglès però us faré una traducció:

- DORMITORY = DIRTY ROOM (dormitori = habitació bruta)

- PRESBYTERIAN = BEST IN PRAYER (presbiterians = els millors en pregàries)

- DESPERATION = A ROPE ENDS IT (desesperació = una corda acaba amb ella)

- THE EYES = THEY SEE (els ulls = ells veuen)

- GEORGE BUSH = HE BUGS GORE (George Bush = ell molesta a Gore)

- THE MORSE CODE = HERE COME DOTS (el Codi Morse = aquí venen els punts)

- SLOT MACHINES = CASH LOST IN ME (màquines escurabutxaques = diners perduts en mi)

- ANIMOSITY = IS NO AMITY (animositat = no és amistat)

- ELECTION RESULTS = LIES, LET'S RECOUNT (resultats electorals = mentides, tornem a contar)

- A DECIMAL POINT = I'M A DOT IN PLACE (un punt decimal = sóc un punt a l'espai)

- THE EARTHQUAKES = THAT QUEER SHAKE (els terratrèmols = aquell estrany tremolor)

- ELEVEN PLUS TWO = TWELVE PLUS ONE (11+2 = 12+1)

dijous, 16 de juny del 2011

Toma la Calle 19-J



El 15 de mayo de 2011 empezó en España un movimiento reivindicativo, del que formaban parte todas esas personas que se sentían indignadas por las injusticias que día a día azotan el país y que afectan a gran parte de la población.

A raíz del libro escrito por Stéphane Hessel, Indignez-vous (Indignaos), y gracias al potencial de convocatoria y divulgación que ofrecen las redes sociales como Twitter y Facebook, empezó un movimiento en forma de acampada en La Puerta del Sol, Madrid, donde miles de personas se congregaron día y noche y montaron asambleas donde se trataron y se debatieron los temas conflictivos de actualidad que perjudican a muchos ciudadanos, entrando en terrenos como la educación, la sanidad, la economía, etc.
Poco después la misma iniciativa se extendió a Barcelona en Plaça Catalunya y a todas las capitales de provincia de España, e incluso a ciudades y pueblos más pequeños, como es el caso de Granollers, ciudad donde vivo, donde a día de hoy todavía perdura la acampada y donde he tenido la suerte de estar presente en varias asambleas.
Las diferentes acampadas han copiado el modelo asambleario de Madrid pero cada una ha seguido un camino independiente, ha creado su manifiesto y ha llevado a cabo acciones reivindicativas, eso sí, de manera pacífica.
Algunas de estas acciones han sido a nivel local, pero otras se han llevado a cabo en todo el estado, bajo el lema Democracia Real Ya.
Una de ellas fue la iniciativa de sacar una cantidad simbólica de 155€ de su cuenta corriente (155 porque el día que se inició el movimiento fue el 15-5), una forma de hacer ver a los bancos que son unos de los principales culpables de esta situación y que el pueblo no quiere que se juegue con su dinero.

A día de hoy, después de un mes muy intenso para todos aquellos que han estado presentes en las comisiones organizativas de las acampadas, muchas de ellas ya han sido desalojadas, y a las demás no les queda mucho.

¿Significa esto el fin del movimiento? ¿Se ha fracasado en el intento?

No, nada de eso. Evidentemente las acampadas no pueden ser eternas, ya que la gente se quema y para conseguir lo que se pide se necesita mucho tiempo, pero ahora que las bases están sentadas, con tal de involucrar al mayor número posible de personas y para que no se apague la llama del movimiento, se ha convocado una manifestación para el próximo domingo 19 de junio en las principales ciudades españolas, con el fin de hacerse ver y crear eco mediático.

Se puede estar más o menos de acuerdo con la metodología de las acampadas, o incluso no estarlo en absoluto, pero lo que no se puede negar es que un gran sector de la población del país se está viendo en una situación cada vez más desfavorable, ya que se les están recortando sus derechos y sus oportunidades.

Así que, si crees que de una manera o de otra se tiene que actuar para cambiar esto, únete a Tomar la calle el 19 de junio.

A continuación pongo la información de las convocatorias de las manifestaciones.
Fuente: Democracia Real Ya


  • La Línea (Cádiz)
    • Convoca: Democracia Real Ya! La Línea
    • Acto: Concentración
    • Lugar: Plaza de la Iglesia. La Línea de la Concepción (Cádiz)
    • Hora: 20:00 h.
    • Contacto: drylalinea@gmail.com
  • Melilla
    • Convoca: DRY Melilla
    • Hora: 18:00
    • Lugar: Frente Suboficiales en el paseo marítimo, manifestación hasta el parque en la playa justo antes de llegar al puente. Actividades en este parque hasta entrada la noche.
    • Evento: http://www.facebook.com/event.php?eid=230011683675647
    • Contacto: melilla@democraciarealya.es

  • Convoca: Teruel toma la plaza
  • Hora: 19:30
  • Recorrido: Plaza San Juan a Plaza Torico.
  • Contacto: teruel.tomalaplaza@gmail.com


  • Toledo
  • Torrevieja
  • Tudela
  • Ubrique
  • Valencia
  • Valladolid
  • Vigo



  • dimecres, 15 de juny del 2011

    ¿Catalán o castellano?

    Ser bilingüe es una bendición. Muchos lo ignoran o no le dan importancia, pero en mi caso me siento muy afortunado de haber podido crecer en Cataluña y haber aprendido por igual el catalán y el castellano. Casi todo son ventajas, a nivel personal, a nivel comunicativo, pero al hacer este blog me he encontrado con un problema, un dilema mental, que aunque parezca una tontería me ha llevado unos cuantos dolores de cabeza: ¿cómo hago el blog, en catalán o en castellano?

    Si lo hiciera sin preocuparme por las consecuencias lo haría en catalán, porque es mi lengua madre, en la que pienso y en la que me comunico el 95% del tiempo (fuente: estudio de uso de lenguas del ICDMB , Instituto Cerebral Daniel Muñoz Bové), pero, mira por dónde, sí pienso en el efecto que puede provocar.

    Hay dos factores importantes que me dicen que esto no es del todo correcto:
    1. Tengo amigos y amigas extranjeros que han estudiado castellano y no catalán, y quizás alguna de mis entradas es interesante para ellos / as, o eso es lo que me gusta pensar.
    2. Me atrevería a decir que todo el que cuelga cosas en Internet, ya sea en las redes sociales, un blog, una página web o todo lo que hay y no sé ni que existe, tiene el deseo de ser leído, por cuanta más gente mejor, y es evidente que llega a más gente en castellano que en catalán, más que nada por el número de hablantes.
    Tampoco encuentro correcto hacer este blog en castellano, ya que de alguna manera estaría traicionando mis principios, perdería parte de mi esencia.

    Posibles soluciones:
    1. Poner antes o después de cada entrada, o bien en general, un botón que traduzca automáticamente del catalán al castellano (es un simple enlace al traductor del Dios Google), pero el problema es que el texto traducido automáticamente no forma parte intínseca del blog y por tanto el Dios Google no lo indexa en el buscador, y por tanto sólo me podrían encontrar aquellos que busquen en catalán.
    2. Traducir cada entrada manualmente.
      • O bien después de la entrada en catalán poner el texto en castellano (no, porque sería muy largo)
      • O bien hacer dos posts, uno por cada idioma
      • O bien crear Batido de Coco
    Supongo que no soy el único que se ha encontrado en esta situación. De momento, al menos por esta entrada, optaré por la opción de hacer un post en cada una de las dos lenguas.

    Català o castellà?

    Ser bilingüe és una benedicció. Molts ho ignoren o no li donen importància, però en el meu cas em sento molt afortunat d'haver pogut créixer a Catalunya i haver après per igual el català i el castellà. Gairebé tot són avantatges, a nivell personal, a nivell comunicatiu, però al fer aquest blog m'he trobat amb un problema, un dilema mental, que encara que sembli una tonteria m'ha portat uns quants maldecaps: com faig el blog, en català o en castellà?

    Si ho fes sense preocupar-me per los conseqüències ho faria en català, perquè és la meva llengua mare, en la que penso i en la que em comunico el 95% del temps (font: estudi d'ús de llengües de l'ICDMB, Institut Cerebral Daniel Muñoz Bové), però, ves per on, sí que penso en l'efecte que pot provocar.

    Hi ha dos factors importants que em diuen que això no és del tot correcte:
    1. Tinc amics i amigues estrangers que han estudiat castellà i no català, i potser alguna de les meves entrades és interessant per ells/es, o això és el que m'agrada pensar.
    2. M'atreviria a dir que tothom qui penja coses a Internet, ja sigui en les xarxes socials, un blog, una pàgina web o tot el que hi ha i no sé ni que existeix, té el desig de ser llegit, per quanta més gent millor, i és evident que s'arriba a més gent en castellà que no pas en català, més que res pel nombre de parlants.
    Tampoc trobo correcte fer aquest blog en castellà, ja que d'alguna manera estaria traint els meus principis, perdria part de la meva essència.

    Possibles solucions:
    1. Posar abans o després de cada entrada, o bé en general, un botó que tradueixi automàticament del català al castellà (és un simple enllaç al traductor del Déu Google), però el problema és que el text traduït automàticament no forma part intínseca del blog i per tant el Déu Google no ho indexa en el buscador, i per tant només em podrien trobar aquells que busquin en català.
    2. Traduir cada entrada manualment.
      • O bé després de l'entrada en català posar el text en castellà (no, perquè seria molt llarg)
      • O bé fer dos posts, un per cada idioma
      • O bé crear Batido de Coco
    Suposo que no sóc l'únic que s'ha trobat en aquesta situació. De moment, al menys per aquesta entrada, optaré per l'opció de fer un post en cadascuna de les dues llengües.