Fa poc estava recordant un viatge a Gales que vaig fer quan tenia 16 anys. Em va quedar marcada una anècdota, que és la que m'ha inspirat aquesta entrada.
Un dia un monitor ens va il·lustrar amb el nom d'un dels pobles més petits del País de Gales, la peculiaritat del qual era que és el topònim més llarg del Regne Unit. Ens va fer formar una fila, i a cadascú ens va donar un paper amb una síl·laba. A mi em va tocar "PWLL", que jo pensava que es pronunciaria [pul], igual que "pull" en anglès, però no
era així. El so format per les dues eles és més semblant a la paraula "push", però com si la digués en Darth Vader.
El topònim en qüestió es diu
Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch. Significa "l'església de Santa Maria al buit de l'avellaner blanc prop d'un remolí ràpid i l'església de Sant Tysilio prop de la gruta roja". Podeu escoltar com es pronuncia per un natiu clicant
aquí.
En l'alfabet fonètic internacional (
AFI) es transcriu així:
[ˌɬan.vair.puɬ.ˌɡwɪ̈n.ɡɪ̈ɬ.ɡo.ˌɡer.ə.ˌχwərn.ˌdrob.uɬ.ˌɬan.tɪ̈s.ˌil.jo.ˌɡo.ɡo.ˈɡoːχ].
Com a curiositat, aquest poble està agermanat amb un poble francès que es diu
Y, el municipi amb el nom més curt de França.
Encara que sembli mentida, no es tracta del nom més llarg del món, sinó del tercer.
El topònim més llarg del món és Krungthepmahanakornamornratanakosinmahintarayutthayamahadilokphopnopparatrajathaniburiromudomrajaniwesmahasatharnamornphimarnavatarnsathitsakkattiyavisanukamprasit, el nom cerimonial de Bangkok, ja en desús, seguit de Taumatawhakatangihangakoauauotamateaturipukakapikimaungahoronukupokaiwhenuakitanatahu, el nom d'un turó de Nova Zelanda, que literalment significa "El cim on Tamatea, l'home de grans genolls, l'escalador de muntanyes, l'engolidor de terra, el viatger incansable, va tocar la seva flauta a un ésser estimat".
Un altre cas curiós és el de Brfxxccxxmnpcccclllmmnprxvclmnckssqlbb11116.
Aquest nom, pronunciat "Albin" (ho dic de veritat, no és una broma) és el nom que van intentar posar el 1996 els pares d'un nen suec que havia nascut el 1991. Sí, sí, ja tenia cinc anys quan li van voler posar nom al seu fill, però aquí no acaba la cosa. La intenció era protestar contra la llei sueca de noms, que deia que "els noms de pila no seran aprovats si es consideren ofensius o incòmodes per aquell qui l'utilitza, o noms que per raons òbvies no fossin aptes com a noms de pila". Els pares havien planejat no registrar legalment el nom del seu fill, fins que els va arribar una multa de 5000 corones sueques (uns 550€), per no complir amb l'obligació de registrar el nom del fill abans que aquest complís 5 anys.
Com a resposta a la decisió judicial, els pares van enviar el nom de 43 caràcters, inclosos 5 dígits, i el justificaven dient que es tractava d'una experiència viscuda durant l'embaràs: "Un desenvolupament expressionista que vam visionar com una creació artística". La cort va rebutjar el nom i va mantenir la multa.
Llavors els pares van intentar canviar el nom per "A", també pronunciat "Albin" (bastant surrealista però això també és cert). La cort tampoc va acceptar aquest nom, ja que a Suècia està prohibit tenir un nom d'una sola lletra.
Total, que al primer passaport del nen apareixia el nom de "Icke namngivet gossebarn", que significa "nen sense nom". Aquest ja no es pronuncia "Albin".
Per cert, si pensàveu que el nét dels reis d'Espanya, en "Felipe Juan Froilán de todos los Santos de Marichalar y de Borbón" tenia un nom llarg, és perquè encara no sabíeu el nom complet del famós pintor Pablo Ruiz Picasso: "Pablo Diego José Francisco de Paula Nepomuceno María de los Remedios Crispín Crispiano Santísima Trinidad Ruiz Picasso".
