Carta a Gerard Piqué

Hola Gerard,

Em dic Daniel, tinc 31 anys i sóc culé, català i independentista.

Espero que no t’ofengui res del que està escrit a continuació. L’objectiu d’aquesta carta no és jutjar-te ni dir-te el que has de fer, sinó transmetre’t una inquietud personal, la qual crec que comparteixo amb molts altres ciutadans catalans.

Pels teus actes públics i declaracions, ens has fet saber que ets una persona compromesa amb el poble català, tal com has expressat en alguna roda de premsa defensant el dret a decidir, o participant a la Diada de Catalunya.

No sé si ets independentista o no, i entenc que no vulguis mullar-te públicament per les conseqüències negatives personals que això et podria ocasionar:

• Si diguessis que ets independentista, per començar, es col·lapsaria Internet. Segurament tindries problemes per continuar jugant amb “La Roja”, i perdries molts seguidors arreu d’Espanya i Llatinoamèrica (i perdre seguidors, en el teu cas, significaria perdre diners).
• Si diguessis que no ets independentista, el poble català de ben segur se’t tiraria a sobre, perquè avui en dia ets un símbol de Catalunya, i ens sentiríem ferits. Potser la gent que ara t'insulta quan estàs assistint tranquil·lament a un partit de tennis o quan jugues amb la selecció espanyola passaria a aplaudir-te i idolatrar-te, però trencaries el cor a aquella gent que fins ara t’ha defensat, i seria aquest sector el que mostrés el seu rebuig.

Hem sentit moltes vegades que no hem de barrejar esport i política, però aquest sol ser l’argument que donen aquells a qui no interessa que es barregin els dos temes.

• Ho diuen els que no volen que hi hagi estelades al Camp Nou, perquè saben que aquestes imatges es veuran per tot el món.
• Ho diuen els que no volen que es xiuli l’himne espanyol, perquè la gent de fora es preguntarà què està passant a Catalunya i Espanya.
• Ho diuen els que no volen que el Pep Guardiola mostri un llaç groc en suport als presos polítics, perquè a Anglaterra i a tot el món arribaran les notícies informant que Espanya és un estat repressiu. 

I com aquests, molts altres exemples. Vulguem o no, l’esport és un reflector de la societat en la que vivim, i el Barça és l’altaveu més potent que tenim per mostrar al món la realitat catalana.

El motiu pel qual m’adreço a tu és perquè crec que ets un factor clau en el tema del Procés català, i que en les teves mans està l'oportunitat que la cosa canviï o que, pel contrari, segueixi tot igual.

M’explico: ets una persona mediàtica, influent, coneguda arreu del món, i cada paraula que surt de la teva boca o que publiques a les teves xarxes es converteix en notícia.

Evidentment, jo no sóc ningú per dir-te el que has de fer o el que no, i has demostrat ser prou intel·ligent per parlar quan toca, per exemple quan cal donar un toc d’atenció als àrbitres pels seus criteris a l'hora d'arbitrar a un equip o a un altre, o a les màfies que controlen el negoci del futbol. I també has sabut callar quan ha estat necessari.

Com que no puc dir-te el que has de fer, només t’expresso el que seria el meu desig:

M’agradaria que et neguessis a jugar amb “La Roja”, al menys mentre segueixi havent-hi presos polítics (empresonats per haver-nos donat la possibilitat d'escollir el nostre futur, una causa per la que tu vas votar com es pot veure a la imatge que encapçala la carta). Molts catalans, quan veiem que sortiu a jugar (ja sigui amb la samarreta del Barça o amb la d'Espanya) com si res estigués passant, mentre l’estat espanyol manipula els mitjans de comunicació i utilitza tota la seva maquinària repressiva contra el poble, ens sentim traïts i menyspreats, com si fos més important aconseguir 3 punts contra el Betis o contra Letònia (per exemple) que defensar la dignitat del teu poble.

Pertànyer a la selecció t’ha donat moltes alegries, i també alguns disgustos, i t’ha servit d’aparador al món del futbol. Però ja no necessites seguir demostrant res a ningú, ja ho has guanyat tot a nivell de clubs i de seleccions, i segueixes sent titular indiscutible i una peça clau al millor equip del món. 

Hi ha hagut molts jugadors, com el mateix Guardiola, que han defensat els colors de la samarreta d’Espanya sense sentir-los propis, i això als catalans independentistes ens crea bastant conflicte moral, perquè la idea que es desprèn és que “per diners i reconeixement sóc capaç de defensar el país que utilitza la repressió contra el meu poble i el priva de llibertat”.

Si demà mateix un jugador del Girona fos convocat per la selecció espanyola i s’hi negués, se’n parlaria d'ell durant quatre dies, perquè no tindria el pes mediàtic que tu tens. Si ho fessis tu, en canvi, seria un gest que et perseguiria durant tota la teva carrera esportiva i més enllà, i series un exemple a seguir per molts altres esportistes que no s’atreveixen a donar el pas i “sortir de l’armari”.

Per què et passo aquesta responsabilitat a tu? Ets l'escollit i en el moment ideal: ets el jugador català més mediàtic de l'esport rei, segueixes en actiu, ho has guanyat tot i això ja no t'ho treu ningú, i veient la situació política actual, ara és el moment d'actuar.

Tu mateix vas dir: "Ir a la Selección no es un acto de patriotismo, es un acto de ir a jugar y hacerlo lo mejor posible". Deixa'm diferir en aquest punt: una victòria d'Espanya ajuda a enfortir el sentiment espanyol, i això és un acte de patriotisme.
Sabem que no estàs d'acord amb les decisions que ha pres el govern espanyol, i que l'equip espanyol i la política espanyola són coses molt diferents, però van lligades.

Sempre s'ha dit que el futbol és l'opi del poble (igual que la religió). I si deixem al poble sense una dosi d'opi perquè obri els ulls a la realitat?

Com he dit a l'inici d’aquesta carta, espero que no t’hagis sentit ofès per cap comentari, i si és així t’ofereixo les meves disculpes.

Per acabar, permet-me fer una breu reflexió: Ja fa temps que ets el millor defensa del Barça i un dels millors defenses del món, però amb aquest gest passaries a ser el millor defensa de Catalunya i del Poble Català.

Ja m'acomiado, i et desitjo que puguis seguir celebrant molts més waka-wakas. Això sí, amb el Barça o amb la Selecció Catalana.

Atentament,

Daniel Muñoz