Això vindria a ser una classe teòrica que tracta sobre els tipus de gags. Hem establert una classificació dels gags basant-nos en uns paràmetres que no sabríem definir. Atenció:
-
Gag: Qualsevol joc de paraules, acudit, incoherència, etcètera.
-
Antigag: Apareix en escena després d’un gag, i és simplement la correcció d’aquest, amb la intenció de fer un altre gag. És com fer ironia d’una ironia, com un “negatiu per negatiu igual a positiu”.
- Gag: M de Barcelona
- Antigag: B de Barcelona.
-
Contragag: Necessàriament ha d’haver-hi un gag previ, i es tracta d’un gag en la mateixa línia que el gag anterior.
- Gag: M de Barcelona
- Contragag: S de Madrid
-
Regag: També necessita d’un gag previ, i es tracta simplement de repetir-lo. En principi no té cap gràcia, però s’ha de trobar el moment, com tot, que sol ser quan es fa una “retahíla” de gags i contragags.
- Gag: M de Barcelona
- Contragag 1: S de Madrid
- Contragag 2: R de València
- Contragag 3: B de Bilbao (els que heu estat atents i heu anat entenent la lliçó us haureu adonat que això no es tracta d’un contragag sinó d’un antigag)
- Regag: M de Barcelona
-
Agag: Ha d’haver-hi una predisposició a fer un gag, i per trencar amb tot es diu una frase que no té res a veure i no fa gràcia.
-
Exgag: Allò que havia estat un gag, però ja ha deixat de fer gràcia. Era un gag que estava relacionat amb el context d’un moment concret, i quan el fet en sí ha estat oblidat pel poble, passa a ser un exgag.
- Exgag: Fa molts anys, un dia qualsevol, va caure una porteria del Santiago Bernabéu, i la gent feia el gag que era el camp més gran del món, ja que des d’una porteria no veies l’altra. Ara ja ningú se’n recorda, i s’ha transformat en exgag.
-
Poligag: Encadenació de més d’un gag. Aquí trobem els bigags (2 gags), trigags (3 gags), tetragags (4 gags), ...
- Bigag: En Chus va dir: Tuesday es el meu dia: Chus Day.
La Irene contraataca: Ireland és la meva terra, perquè em diuen Ire: Ire Land.
(Pels de la LOGSE: day = dia, land = terra)
-
Summum gag: Aquell gag que mai es pot superar. De fet no té ni definició, ja que consisteix en el no ésser, el silenci. És el tot i no és res.
La llista no està acabada, ja que el món dels gags està en fase de desenvolupament continu.
La veritat és que ni nosaltres mateixos sabem a vegades com classificar-los, ja que ens van sortint noves maneres de classificar-los i ens fem un lio padre, però els esmentats anteriorment són els que tenim més clars.
Agraïments a Claudi i Albert com a co-creadors de la teoria, i a Irene per la seva aportació per posar un exemple de bigag.