Avui us vull parlar del daltonisme. És un tema que m'interessa de primera mà ja que jo sóc daltònic, al igual que altres membres de la meva família, i no és gaire comú.
Abans que res, una mica d'informació general sobre el tema:
- El seu nom prové de John Dalton, un químic anglès que patia aquesta deficiència, i que va estudiar el fenòmen.
- El daltonisme no és una malaltia, sinó una anomalia, que consisteix en una alteració en la visió cromàtica (veure els colors) degut a la falta de cons (els cons són unes cèl·lules sensibles a la llum que tenim a la retina i que ens permeten veure els colors).
- Hi ha tres tipus de cons, sensibles a la llum d'una longitud d'ona determinada, verda, vermella i blava. Segons quin tipus de cons faltin parlarem de daltonisme acromàtic (no hi ha cons, visió en blanc i negre), daltonisme monocromàtic (només hi ha un tipus de cons), daltonisme dicromàtic (hi ha dos tipus de cons) o daltonisme tricromàtic anòmal (hi ha els tres tipus de cons, però les proporcions estan alterades). Jo m'incloc dins d'aquest últim grup, que és el més comú.
- El daltonisme afecta el 8% dels homes i el 0,5% de les dones. Per què? Això passa perquè el gen del daltonisme va lligat al sexe. Això significa que perquè es manifesti, els homes han de tenir el gen a només un al·lel del cromosoma 23 (que és el que defineix el sexe de l'individu), mentre que les dones l'han de tenir en els dos al·lels perquè es manifesti, ja que és un gen hereditari recessiu, i per això la probabilitat és molt més baixa. En altres paraules: els homes han de tenir un gen de daltonisme i les dones dos. Si una dona només porta el gen en un dels al·lels, es considera portadora, però no serà daltònica.
Com se sap si una dona és portadora del gen?
No se sap fins que no té un fill daltònic. És possible que una dona dona li passi el gen a la seva filla, aquesta a la seva filla, i així successivament, i no es manifesti fins al cap de vàries generacions en què surti un nen daltònic o una nena daltònica (això significaria que el seu pare també ho és).
Sovint es pensa que les dones no poden ser daltòniques, però no és així. Per no liar-vos, faré un petit esquema de creuaments al pur estil mendelià per veure les probabilitats que hi ha per tenir descendència daltònica. Tot i que no sigui molt correcte, als no daltònics els diré "normals" per fer-ho més clar:
- Mare normal - Pare normal
Nena: 100% normal
Nen: 100% normal (no apareix el gen) - Mare normal - Pare daltònic
Nena: 50% normal - 50% portadora
Nen: 100% normal (no hi ha fills daltònics, però potser sí néts) - Mare portadora - Pare normal
Nena: 50% normal - 50% portadora
Nen: 50% normal - 50% daltònic (és el meu cas, de fet tinc germans varons daltònics i no daltònics, i la meva germana no sabrà si té el gen fins que no tingui un fill daltònic, o un nét...) - Mare portadora - Pare daltònic
Nen: 50% normal - 50% daltònic (les nenes tindran el gen segur, si no són daltòniques són portadores) - Mare daltònica - Pare daltònic
Nena: 100% daltònica
Nen: 100% daltònic (tots els fills seran daltònics)
L'hemofília segueix el mateix patró que el datonisme, perquè també és un gen recessiu i lligat al sexe. |
Com sé si sóc daltònic? Com sé si el meu fill o la meva filla són daltònics?
Primer de tot, mira els creuaments anteriors per comprovar quines probabilitats hi ha. Fet això, hi ha vàries evidències que poden fer pensar que una persona és daltònica:
- Quan fa dibuixos i al pintar, els colors no concorden.
- Quan no sap combinar la roba.
- Quan li costa diferenciar dos colors diferents.
Visió normal: 5. Daltonisme: res. |
Visió normal: 2. Daltonisme: res. |
Visió normal: 74. Daltonisme: 21. |
Visió normal: 26. Daltonisme - Protanopia (el meu cas): 6. Daltonisme - Deuteranopia: 2. |
Visió normal: 42. Daltonisme - Protanopia: 2. Daltonisme - Deuteranopia: 4. |
Visió normal: 73. Daltonisme: res. |
Visió normal: 5. Daltonisme: 2. |
Si no hi veus res aquí, o tens els ulls tancats o ets un mentider. Fins i tot els daltònics hi veiem el 12. |
Un Test d'Ishihara online aquí, per si voleu veure uns quants exemples més. Els daltònics no seran capaços de veure el número, o en veuran un altre de diferent. També he trobat un altre test que no coneixia, el podeu fer vosaltres mateixos clicant aquí.
Per acabar vull dir que no hi ha cap problema seriós per ser daltònic, de fet a mi m'agrada ser-ho, perquè a la gent li desperta curiositat i per un moment els agradaria veure-hi com hi veig jo.
Sempre surten els mateixos comentaris quan apareix el tema:
Sempre surten els mateixos comentaris quan apareix el tema:
- I amb els semàfors com t'ho fas? Els semàfors sí que els diferencio.
- No podràs ser pilot d'avió! Mmmmm... Challenge accepted.
- De quin color veus aquesta camisa? De color carn, us veig despullats a tots.
En comptes d'amargar-se o intentar dissimular-ho, un aprèn a fer burla de sí mateix. Per això també he volgut posar uns exemples d'humor relacionat amb el daltonisme:
Jo no hi veig res, però ja m'han dit que s'hi pot llegir "Fuck the color blind" |
Resulta que això del daltonisme no només té inconvenients. Per una part és una deficiència visual però per una altra els daltònics són capaços de distingir amb normalitat diferències en la lluminositat que la resta no poden apreciar, o que necessiten un gran esforç per detectar-les. Per aquest motiu es van utilitzar daltònics a la guerra del Vietnam per detectar persones camuflades als camps del Vietcong, ja que ells eren capaços de distingir-los.
Hi ha tests com els publicats anteriorment en què els daltònics poden apreciar una forma i la resta no, aquí van un parell d'exemples:
En aquesta primera imatge els daltònics podran distingir clarament una forma a la imatge, concretament el número 6, mentre que els no daltònics no podran o bé els costarà molt veure-ho. |
En aquesta segona imatge els daltònics podran distingir clarament la paraula NO mentre que els no daltònics no hi veuran res. |
Hola soc una alumna de segon d'ESO i voldria saber més informació sobre aquest tema, ja que fare una exposició oral sobre això (es per curiositat pero jo no soc daltonica) la informació publicada aquí m'ha servit de molt però per si de cas saps algo més sobre tot això t'agrairira que m'ajudesis repon per un e-mail aqui et deixo el meu e-mail (sumimen@hotmail.es).Gracies per la teva atenció i temps.
ResponEliminaHola, sóc una alumna de segon de Batxillerat i faig el meu Treball de Recerca sobre la psicologia dels colors i el daltonisme, no entenc gaire sobre el tema del daltonisme i seria un favor enorme que m'ajudessis, et deixo el meu correu i quan tinguis temps t'agrairia moltíssim que em resolguessis petits dubtes. Moltes gràcies.
ResponEliminawritingoursmiles@gmail.com