Alguna vegada has vist el número 16 escrit en números romans i t'ha fet pensar en algun Xavi? T'has preguntat mai per què quan fan obres, posen tanques? Fas coses absurdes quan ningú et veu? Si has respost afirmativament a alguna d'aquestes preguntes, aquest és el teu blog. P.D: Aquestes coses absurdes, fes-les en públic, així tots riem més.
En aquest blog no acostumo a parlar de mi, però l'ocasió s'ho mereix.
La setmana del 22 al 26 de juny d'aquest 2015 ha estat molt especial per mi, ja que s'han emès els programes en els que vaig participar al concurs de TV3 de "El Gran Dictat".
Va ser una gran experiència tot plegat per diversos motius:
Per haver conegut l'Òscar Dalmau, tant simpàtic i proper com a la tele i a la ràdio, i tot l'equip darrere de les càmeres.
Per haver conegut i participat contra el Marcel Arias, el concursant estrella del programa, gairebé més conegut que el propi Òscar.
Per haver conegut altres concursants, amb els qui neix una estranya relació, ja que per una part et cauen bé i els animes, però per l'altra desitges que fallin, ja que si ells no fallen t'eliminen a tu.
Per haver vist la grabació del programa des de dins i tot el tinglado que tenen montat aquests de la tele, amb els tècnics de so, d'il·luminació, càmeres, etc.
Perquè m'ho vaig passar molt bé! I també vaig passar molts nervis, per què negar-ho,
Perquè després tens l'excusa perfecta per quedar amb els amics i familiars per veure l'emissió dels programes.
Perquè la gent et felicita, i reps missatges de persones que no t'esperaves i que t'han vist per la tele.
Perquè a través de les xarxes socials del programa, Facebook i Twitter, van fent el seguiment dels programes, i veus comentaris agradables de persones que no coneixes.
Perquè l'Òscar va fer publicitat d'aquest blog!!! Batut de Coco per la tele!! I gratis, eh?
Perquè vaig donar guerra! Encara que m'hagués agradat poder donar-ne més...
Perquè em va fer molta gràcia una dona gran que em va reconèixer pel carrer, i em va dir que cada dia veuen el programa en un casal d'avis de Canovelles, i que tothom m'estava animant :)
I per moltes coses més!!!
Perquè veieu que no menteixo, aquí us deixo un enllaç perquè veieu els programes i algunes captures de pantalla de cadascun d'ells per si no voleu dedicar-hi gaire temps:
Atenció a partir del minut 03:00, merci Òscar (i equip de redacció) per promocionar el blog, que pot estar ben fet o potser no tant, però el faig amb tot el carinyo i il·lusió del món :)
Un primer pla
El "Lletra a lletra"
Competint amb el Marcel Arias
Veient-me a mi mateix per la tele. Fins i tot miro a càmera per la foto!
Com imaginareu, aquest és el meu últim programa. És el que passa si s'ajunta una mica de mala sort i un gran concursant com és el cas del Carles Gómez (el Marcel ja no conta, juga una altra lliga).
Jo ocupant el lloc privilegiat, el Marcel i el Carles
El tema d'avui és una mica delicat. Aquest últim cap de setmana, coincidint amb la final de la Champions i la Patum, he aprofitat per pujar a Berga amb alguns amics, amb els quals hem estat debatent temes d'interès mundial, com ara si Berga es pronuncia amb E oberta o tancada, o què sentiríem si fóssim pescats com els peixos.
Entre un debat existencial i un altre hi havia també moments d'esbarjo i xerinola, durant els quals deixàvem descansar una estona les neurones, cantant els últims èxits de la música tradicional catalana com ara "Palaia gamba turbot" o "La Masovera". Doncs aquesta última cançó, que en prinicipi era per relaxar-nos, és la que ens ha fet batre el coco, i hem quedat una mica preocupats per la seva protagonista.
La Masovera
A aquestes alçades suposo que tothom coneix aquest hit, que es manté al top ten de la llista des de fa dècades a totes les escoles bressol i esplais de Catalunya i part de l'estranger.
Per qui no la conegui, només vull dir-li dues coses:
1. No has tingut infància, ho sento.
2. Com que sóc bona persona, et deixo el vídeo perquè l'escoltis, i la lletra perquè l'aprenguis. El proper cop que entris en aquest blog te l'has de saber, eh?
Lletra "La Masovera"
O lai, là, la masovera, la masovera, la masovera se'n va al mercat El mercat és el dilluns, el dilluns en compra llums. Llums!
O lai, là, la masovera, la masovera, la masovera se'n va al mercat El mercat és el dimarts, El dimarts en compra naps... Llums, naps!
O lai, là, la masovera, la masovera, la masovera se'n va al mercat El mercat és el dimecres, El dimecres compra nespres... Llums, naps, nespres!
O lai, là, la masovera, la masovera, la masovera se'n va al mercat El mercat és el dijous, El dijous en compra nous... Llums, naps, nespres, nous!
O lai, là, la masovera, la masovera, la masovera se'n va al mercat El mercat és el divendres, El divendres faves tendres... Llums, naps, nespres, nous, faves tendres!
O lai, là, la masovera, la masovera, la masovera se'n va al mercat El mercat és el dissabte, El dissabte tot s'ho gasta. Llums, naps, nespres, nous, faves tendres, tot s'ho gasta!
O lai, là, la masovera, la masovera, la masovera se'n va al mercat El mercat és el diumenge, El diumenge tot s'ho menja. Llums, naps, nespres, nous, faves tendres, tot s'ho gasta, tot s'ho menja!
O lai, là, la masovera, la masovera, la masovera se'n va al mercat. O lai, là, la masovera, la masovera, la masovera se'n va al mercat.
Analitzem-ne la lletra
Molt bé, en principi sembla una innocent cançó infantil, però no et deixis enganyar per les aparences. Darrere d'aquesta cuirassa de dona alegre i sana s'hi amaga una persona amb un TOC (Transtorn Obsessiu Compulsiu), amb uns hàbits d'alimentació poc saludables i fins i tot ens atreviríem a dir amb tendència nimfomaníaca. Per amagar tot això ha hagut de crear-se un món irreal.
A Canovelles el mercat és el diumenge, a Granollers és el dijous, a Montmeló els divendres... En canvi tu creus que vius en un poble on cada dia laborable, de dilluns a divendres, hi ha mercat. Un dia cola, si m'apures molt dos, però cinc a la setmana ja no m'ho empasso.
On vius Masovera? On vas realment quan dius que vas al mercat?
Si ja saps el que has de comprar, per què no ho compres tot el mateix dia? No cal anar cinc dies per setmana al mercat! Es poden comprar diversos productes en un dia, no? És un estalvi de temps i d'energia. Segur que no ens amagues alguna cosa? Jo crec que hi tens alguns amants, concretament els venedors de llums, naps, nespres, nous i faves tendres.
Ai Masovera... qui ho anava a dir, tu que sembles tan innocent!
Cal comprar llums cada dilluns? No seria més fàcil trucar a Endesa i que et revisin l'instal·lació elèctrica de casa teva? No és normal que se't fonguin les bombetes tan ràpidament.
Si m'ho permets et faré una recomanació: bombetes de baix consum. Gasten entre un 70% i un 85% menys que les incandescents. Depenent de la marca i del tipus de llum la seva vida útil és d'entre 3.000 i 9.000 hores, que això és entre 4 i 9 vegades més que les que deus comprar.
El dimarts compres naps, el dimecres nespres, el dijous nous i el divendres faves tendres. Bé, però... ja fas amb això? Em sembla molt bé que siguis vegetariana, però no creus que hauries de tenir una dieta una mica més variada? A veure, no sóc expert en nutrició, però tinc la sensació que necessitaries algun altre nutrient. Mira, m'ha entrat la curiositat, ara vull saber què porta cadascun d'aquests productes!
- Els naps són rics en hidrats de carboni, fibra, proteïnes i vitamines A, C i K.
Prou bé, hauré de menjar més naps.
- La nespra (acabo de descobrir que és femení) és bàsicament aigua (86%) i sucres (12%). A més a més també aporta betacarotens, vitamina B1, potassi i magnesi.
Caram, no està malament.
- Les nous porten de tot (la llista és molt llarga), i encara que no ho sembli, molt greix.
S'han de menjar amb moderació, eh Masovera?
- Les faves tendres: són riques en hidrats de carboni, proteïnes, fibra, vitamina B, ferro, magnesi i zinc.
Sí, molt bé, són molt sanes, però si en menges gaires no t'acostis gaire a mi, que són bastant flatulentes.
Ara que ho veig tens tot el que necessita el teu organisme. Es pot viure amb això, però no et ve de gust un bon entrecot, un plat de pasta, xocolata, formatge...? La vida és per gaudir-la, i el menjar a més d'una necessitat és un plaer!
Per cert: Espero que no et mengis els llums!
El dissabte tot t'ho gastes. No ho entenc. Vas a comprar de dilluns a divendres, però gastes el dissabte? Com ho fas això? T'ho cobren tot el dissabte a la teva targeta de crèdit?
I a part dels diners, els llums també els gastes els dissabtes? Et tires tot el dia encenent i apagant els llums de casa? No sospiten res? Jo si fos el teu marit pensaria que estàs fonent els llums per anar els dilluns a comprar-ne més. Dissimula una mica, tia!
El diumenge és un dia clau. Tot t'ho menges. Tot... tooot? Està clar que tenim un problema. Estaria bé que ho admetessis, Masovera. Quines festes et deus montar els diumenges amb els venedors del mercat...
I ara parlem d'alimentació. El diumenge menges tot el que has comprat durant la setmana? Espero que els llums no. A veure, que si només és un nap, un nespre, una nou i una fava tendra tampoc és per tant, depèn de les quantitats, però la pregunta és una altra: només menges els diumenges?
Mira que m'havies convençut amb les propietats nutritives d'aquests aliments, però això de menjar un dia a la setmana ja t'asseguro que no és bo. Jo que no m'atreviria ni a fer el Ramadà! A veure Masovera, ara una mica de serietat, que això és gravíssim! T'estàs fent mal a tu mateixa, estem parlant d'anorèxia també?
Bé, espero que tot això et faci obrir els ulls i que t'ajudi a reflexionar.
Mira, fem un pacte: tu intenta millorar aquests aspectes, mentrestant jo seguiré fent creure als nens que és una cançó infantil, d'acord?
Agraïments al Guillem i a l'Alba per compartir inquietuds i donar idees per aquesta publicació.
