En Jason Ramentol (JR) i l’Oriol McGrady (OMG {Oh My God!}) portaven vides paral·leles però molt diferents.
En JR havia nascut el dia zero de sisembre, era un seguidor incondicional del Futbol Club Madrid, tenia un Ford Ibiza i normalment fumava cervesa.
En OMG, en canvi, era del trenta-dos d’onzembre, anava cada diumenge al camp a veure el Real Barça amb el seu Opel Focus, mentre bevia tabac.
El destí, però, els va voler unir a través d’una successió de successos que varen succeir successivament.
Un dia en JR, cansat ja d’estar sempre inactiu a l’asil amb altres persones amb problemes semblants, i cansat també d’anar veient com les amistats més fortes l’anaven deixant sol pel camí, va decidir emprendre un viatge sol, ja tenia gairebé 19 anys, i va deixar l’asil. Aquella mateixa nit va anar a una discoteca, on hi havia tots els avis del poble molt passats de voltes. Gairebé no es podia estar allà, hi havia massa llum i les ulleres de sol no feien res. Un dels avis, amb cara de pocs amics, li va treure una navalla i el va atracar davant de tothom. Com que en JR no duia diners, l’avi no ho va dubtar i li va clavar un cop d’ull al genoll. Amb el genoll sagnant va arribar com va poder fins a l’hospital, on el van haver d’ingressar perquè se li havia inflat i infectat de mala manera. Era possible que li haguessin d’amputar la mà dreta.
En OMG, per la seva banda havia quedat aquella mateixa nit per anar a la platja amb les seves nòvies i l’amiga de la seva vida, amb qui portava gairebé 3 anys de relació. Feia molt bona nit, però la Lluna picava molt, i ningú portava crema llunar. L’OMG es va quedar adormit moltes hores panxa amunt, mirant directament a la Lluna. Es va torrar, i gairebé no es podia moure. De fet, quan l’endemà les seves nòvies li posaven aftermoon pel cos, no podia suportar el dolor, i van decidir portar-lo a l’hospital. Allà li van dir que tenia cremades de 9è grau i que l’havien d’ingressar urgentment, ja que segurament li havien d’amputar el cos sencer.
En JR i l’OMG, encara que estaven a hospitals diferents, eren companys d’habitació, i a partir d’aquí, qui sap. Potser van parlar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada