Alguna vegada has vist el número 16 escrit en números romans i t'ha fet pensar en algun Xavi? T'has preguntat mai per què quan fan obres, posen tanques? Fas coses absurdes quan ningú et veu? Si has respost afirmativament a alguna d'aquestes preguntes, aquest és el teu blog.
P.D: Aquestes coses absurdes, fes-les en públic, així tots riem més.

dijous, 10 de novembre del 2016

Posada: Catrina i altres calaveres

Com ja deia a l'entrada anterior, aquesta va dedicada a l'il·lustrador mexicà José Guadalupe Posada. No pretenc fer un resum de la seva vida, sinó explicar una mica quina és la seva empremta en l'actualitat, passant per sobre les característiques de la seva obra que m'han captivat fins al punt de voler dedicar-li una entrada al blog.

Potser pel nom no us acabi de sonar, però si heu sortit una mica a celebrar el Halloween segur que coneixereu la seva herència, ja que s'ha posat bastant de moda pintar-se una calavera a la cara coneguda com "la Catrina" i adornar-la amb cors, flors i detalls de colors vius. Això es porta fent des de fa molts anys a Mèxic per celebrar el Día de Muertos, entre els dies 1 i 2 de novembre (coincidint amb les celebracions de Tots Sants i Halloween), dates en les que els mexicans recorden als seus difunts però d'una manera alegre i colorida.

Noies pintades de "Catrina"

El Día de Muertos és una de les festivitats més importants de la cultura mexicana. No consisteix només en pintar-se la cara, Els carrers són una autèntica festa de disfresses, catifes de flors, i espectaculars cercaviles plens de calaveres o "calacas". A les cases i als carrers també creen uns altars dedicats als difunts, adornant-los de manera molt vistosa amb fruites, espelmes, flors i objectes d'ús quotidià d'aquella persona, a mode d'ofrena.
No sé si és pel meu contacte directe amb la cultura mexicana, però sento que cada cop s'està expandint més aquesta bonica tradició, i això m'agrada ja que realment fa goig passejar pels carrers dels pobles i ciutats de Mèxic durant aquests dies.

Cercavila amb calaveres gegants

"Altar de muertos"

La Catrina

Aquesta famosa calavera, que segons com es pinti pot semblar treta d'una pel·lícula de Tim Burton, és l'obra més coneguda de Posada.
El nom original d'aquest dibuix era "La Calavera Garbancera". Aquesta il·lustració va ser creada entre 1910 i 1913, i publicada el 1913 per primer cop en un periòdic acompanyant un tipus de poema anomenat "panteón" o "calavera literaria", en el que l'autor es burla de la societat. Aquesta en concret representava els indígenes pobres però que intentaven aparentar un estil de vida europeu que no els corresponia, renegant així de la seva raça i la seva cultura.

La "calavera garbancera" de Posada, 1913

Va ser re-batejada com "La Catrina" pel famós muralista, també mexicà, Diego Rivera (marit de Frida Kahlo). La va representar en un mural titulat Sueño de una tarde dominical en la Alameda Central, on es veu aquesta calavera vestida, acompanyada per Diego Rivera (de nen), Frida Kahlo i el mateix Posada.


Mural complet
Detall del mural. "Catrina" acompanyada per Diego Rivera de nen (a l'esquerra), Frida Kahlo (darrere) i Posada (a la dreta)

La paraula "catrín" significava un home molt elegant i ben vestit, normalment acompanyat d'una dona de les mateixes característiques, la imatge típica de l'aristocràcia mexicana de finals del segle XIX i principis del segle XX.

Altres obres de Posada

Però a part d'aquesta obra, treballant per l'editorial de Vanegas Arroyo o pel seu compte, va publicar moltes més "calaveres literàries", acompanyades pels seus característics dibuixos de calaveres. En total se li atribueixen més de quinze mil gravats.
Aquí algunes de les seves obres més conegudes:

Calavera de Francisco Madero

La calavera Oaxaqueña

Calavera d'Antonio Vanegas Arroyo (editor del periòdic on va treballar durant molts anys)

Calaverita Gomista

La Gran Calavera Eléctrica

Rebumbio de calaveras
Calavera de Don Quijote

Calaveras en bicicleta (representen els diferents diaris mexicans de l'època)


Les calaveres literàries

Són poemes generalment dividits en estrofes de quatre versos (tot i que n'hi ha de diferents composicions), que es van popularitzar en periòdics mexicans al segle XIX. Les característiques principals són les següents:
  • Parlen d'algú en to burlesc, i la seva funció és la crítica social
  • Altres simplement són dedicatòries a una persona estimada
  • Al final del poema es parla de la persona en passat, com si ja hagués mort, a mode d'epitafi
  • S'utilitzen per canalitzar sentiments, difícils d'expressar en altres situacions
  • Van acompanyats de dibuixos de calaveres
En aquest enllaç podreu trobar molts exemples de calaveres literàries: http://www.calaveras-literarias.com/

Ja sabeu, quan s'acosti el proper Día de Muertos, podeu dedicar-li una calavera  a la persona que us estimeu. Podeu recordar les seves virtuts i pensar en com li agradaria a aquesta persona ser recordada. Sigueu originals!


M'han agradat tant les obres de Posada que m'hagués empaperat tota la paret amb diferents publicacions seves, però mentre pensava com m'ho faria, es va despertar el meu costat artístic i vaig decidir fer un collage amb retalls. Espero que us agradi ;)


1 comentari:

  1. M'encanta que escriguis amb tant d'amor i admiració sobre Mèxic! Vaig gaudir moltísim llegint tota aquesta informaciò! Atentament, una mexicana enamorada d'un català molt especial.

    ResponElimina