Somni d'una nit de tardor (gairebé d'hivern)

La següent història tracta d’un somni que vaig tenir a mitjans de desembre del 2009. Anava així:

Jo estava assegut a la part de darrere d’una furgoneta, amb molta gent més, perquè dins s’hi feia una obra de teatre, i com que l’espai era tan reduït els actors anaven sortint un per un i feien el seu petit monòleg o improvisació. La furgoneta, mentrestant, com si no passés res, s’anava passejant pel Passeig Fluvial de Granollers. Quan va acabar la funció, sortia una presentadora i ens preguntava si a algú li agradava escriure, i jo tímidament aixecava la mà. 

- Un enano en un bomo lleno de compota de fresa. Escribe sobre este tema.

Això és tot el que em va dir, havia d’inventar una història sobre aquest tema, però per començar no sabia què significava un "bomo", així que li vaig preguntar, però em va respondre amb una definició que tampoc vaig entendre. Li vaig preguntar per segon cop, però m’ho tornava a explicar amb unes altres paraules que tampoc entenia, així que pel context vaig deduir que un "bomo" es referia a un bidó (per què? no ho sé, suposo que perquè és un lloc on hi cap un “enano” i és imaginable, no li trobo cap altra lògica).

Tot seguit mirava al meu voltant i tots els espectadors tenien llapis i paper, i estaven escrivint sobre el mateix tema (per què pregunten "a qui li agrada escriure" si al final tots hi participen?). Recordo que al meu costat hi havia un amic meu, l’Albert (que anteriorment era l’Adrià però en els somnis sempre passem d’una persona a una altra sense saber el perquè), i anava escrivint i rient ell mateix, mentre em deia que em preparés perquè era molt bo el que estava escrivint, i que quan ho llegís en veu alta em faria molta gràcia. També recordo que jo intentava escriure però tenia molts contratemps: primer el llapis no anava bé, després el paper era massa petit i no m’hi cabia res, a més a més en el paper hi havia imatges que es movien i no em deixaven escriure. Mentrestant jo em posava nerviós perquè se m’acabava el temps per escriure.

L’únic que vaig poder escriure va ser:

- No hi havia cap vegada, una persona de mides anormalment reduïdes...

Fins aquí el somni. Sí, va ser un somni bastant estrany, com sempre passa, però el més estrany de tot és que el somni era gairebé tot en castellà, i crec que aquest ha sigut l'únic cop que he somniat en castellà.

Crec que el somni em volia obligar a escriure, perquè quan el vaig tenir intentava escriure bastant regularment però portava un temps poc inspirat, i a falta d’inspiració doncs me la donava el propi somni, amb un tema i un inici. 

Potser hauria de fer cas i posar-me a escriure sobre "un enano en un bomo lleno de compota de fresa", però crec que el que ho hauria de fer és l'Albert. Se'l veia molt content de la seva creació en el somni. 

Albert: Si llegeixes això, que sé que ho faràs, tens feina.