Jerigonza o idioma de la Pe

Qui no ha jugat de petit (o no tan petit) a intentar parlar en clau amb un amic, perquè un tercer no sàpiga de què s'està parlant, utilitzant l'idioma de la Pe?

Si no saps de què t'estic parlant, ho sento per tu, no has tingut infància, però no et deixaré amb el dubte i t'explicaré en què consisteix.

Es diu jerigonza o jeringoza, pels de la LOGSE (com jo) és més conegut com Idioma de la Pe (tot i que no és un idioma pròpiament dit). És un joc lingüístic típic d'Espanya i de Llatinoamèrica, encara que també és conegut als països de parla portuguesa i italiana (per les característiques d'aquestes llengües). Té dues funcions: com a entreteniment o com a manera de codificar un missatge de manera que només l'entengui aquell qui coneix el joc.

• Consisteix en col·locar després de cada síl·laba una "P" i repetir la vocal anterior: casa = capasapa.

• Si la síl·laba no acaba en vocal, la síl·laba amb la"P" s'afegeix després de la vocal: cos = copos.

• Si la síl·laba conté un diftong, la síl·laba amb la "P" s'afegeix després de la vocal forta: mai = mapai.

Variants

Hi ha variants, com ara afegir la síl·laba amb "P" al final de la síl·laba en comptes de després de la vocal (cos = cospo, mai = maipa), separar les vocals encara que formin diftong (mai = mapaipi), fer-ho amb una altra consonant en comptes d'utilitzar la "P" (cafasafa, catasata, cakasaka) ...

També hi ha qui afegeix la síl·laba amb "P" abans (pacapasa).

Amb una mica de pràctica surt gairebé sol.

Fipins lapa propopeperapa! Epespeperopo quepe upus hapagipi apagrapadapat, ipi repecopordepeu quepe s'apaccepeptepen supuggeperèpèncpiepes, quepe úpúltipimapamepent vapaig upunapa mipicapa epescàpàs d'ipidepeepes.